traducció - translate - traducción

dissabte, 22 d’octubre de 2016

ZARÀ MARAVILLÓS


Benvolgut, o no, Xavier:

Has dit que “los independentistas quieren eliminar todo lo que se pueda relacionar con España de las calles y la sociedad catalana”. Tens raó. La situació és catastròfica, apocalíptica, terrible, infausta, calamitosa i dantesca. Com l'evolució del vot al PP a Catalunya, perquè m'entenguis. Els independentistes, que són dolents, molt dolents (al nivell de Jack l'Esbudellador o l'anglès de Rajoy) s'estan tornant bojos. Volen que desaparegui tot vestigi de cultura espanyola.

Un exemple, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha amagat totes les obres de Velázquez, de Picasso i de Berruguete al lavabo. Saps que sempre hi ha una porta tancada amb un rètol escrit en un paper que diu "no funciona"? Doncs a dins hi ha l'art espanyol que han amagat els secessionistes. A més, hi ha indepes disfressats de guies turístics que, alçant els seus paraigües decorats amb l'estelada, porten a grups de japonesos al Museu D'Història de Catalunya amb la promesa que dins hi ha el Museu Picasso. Són terribles aquests independentistes.

Però això no és tot. A la nit, es parapeten darrere dels contenidors per esperar el repartiment de la premsa als quioscs. Llavors, surten corrent al crit de "a la merda, Marhuenda" i roben tots els exemplars de La Razón. També s'emporten el Penthouse ... Que ho he vist ... Bé ... Jo també ho vaig fer ... però va ser per ampliar els meus coneixements culturals.

I no sé si t'ha arribat el que succeeix amb les paelles. És catastròfic, apocalíptic, terrib ... Això ja ho he dit, oi? Hi ha brigades de indepes disposades a acabar amb qualsevol rastre de la gastronomia espanyola als carrers i a la societat catalana. Es passegen per les Rambles canviant paelles per botifarra amb mongetes a tots els turistes que han gosat alimentar-se amb el que ells consideren un plat maligne, propi de l'hispanocentrisme castrador i colonial de l'Estat espanyol, però amb gambes i musclos. Un cop vaig veure com un d'ells li va treure un llagostí de la mà a un pobre alemany i el va substituir per un calçot. Infaust, calamitós, dantesc ... i amb romesco.

El pitjor és com es tracta a la bella, gràcil, pacífica i, harmoniosa amb la natura, cultura de la tauromàquia. És tan i tan bonica la festa nacional. Quan el torero es passeja amb el culet premut, encabit en aquest vestit tan discret i tan hipster i amb els genitals posant l'intermitent perquè giraran a l'esquerra, no puc sinó emocionar-me. És tan avantguardista, tan d'acord amb la modernitat, que encara no sé per què no hi ha al Sónar o al Primavera Sound un homenatge a José Tomás, al Juli, a Alejandro Talavant o al banderiller que va davant (perdona la rima). De debò, em posa la pell de gallina quan el banderiller li clava la banderilla al toro i mira al públic com dient "ho veieu? No tinc el graduat escolar però sóc el puto amo". I quan comença a sagnar el toro? Com rellisca la sang pel seu cos. Preciós, de veritat. I els crits de dolor de l'animal. Pura lírica. I arriba el senyor del cavall i li clava la llança. Vinga! fot-li canya! Si és que em sento com Hannibal Lecter: "han deixat ja de plorar els toros, Clarice?". I el moment del clímax. Veure com l'espasa travessa el cos de l'animal és una experiència poètica. Olé. I degollar ja és ... no ho sé ... la sublimació de la catarsi. Què ximple el Marquès de Sade en no interessar-se mai per semblant activitat. És bonic veure com l'espasa remata al toro amb una o més estocades mal dirigides al coll, de manera que de vegades l'animal tira sang per la boca. Forma part de la cultura espanyola, forever and ever. Serà preciós quan al segle XXII els toreros ho segueixin fent. Les naus espacials estaran aparcades a l'exterior de la plaça, levitant en mode stand by, mentre a les grades els aficionats taurins seguiran aplaudint l'hemoglobina dels animals. Preciós. Els toreros portaran vestits de leds i les mantellines de les dones estaran fabricades en un taller il·legal que algun descendent d'Amancio Ortega tindrà a la lluna. "Zarà maravillós".

#Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietat i a Facebook
El llibre del BLOG SOCIETAT ANÒNIMA ja és a la venda en diferents webs (FNAC, La casa del llibre, Laie, Amazon, p.ex.) i a les millors llibreries (que són aquelles que tenen el llibre, obviament). Si no el trobeu, el podeu demanar al vostre llibreter. 
Publica un comentari a l'entrada