Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La defensa dels presos ha demanat la recusació de la majoria d’aquests jutges per la manca d’imparcialitat
El tribunal que jutjarà els presos
polítics té un problema d’imparcialitat. Hi ha uns quants motius per a
afirmar-ho, segons que han posat de manifest els advocats Andreu Van den Eynde i
Jordi Pina en sengles escrits de recusació que han presentat al Tribunal Suprem
espanyol contra els magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan
Ramón Berdugo Gómez i Luciano Varela Castro. La primera raó és que tots quatre
(dels set que acabaran integrant el tribunal) ja van participar en la fase
d’instrucció, perquè tots ells formaven part de la sala que va admetre la
querella de José Manuel Maza –el fiscal general de l’estat aleshores– per
rebel·lió, sedició i malversació contra Carles Puigdemont i els consellers i
contra Carme Forcadell i alguns membres de la mesa del parlament. Qui va
redactar la resolució d’admissió fou Manuel Marchena, president de la sala
segona del Suprem i un dels qui, en principi i si els recursos de la defensa són
desestimats, s’encarregarà de jutjar els presos.
L’advocat dels exiliats Gonzalo Boye
alertava la setmana passada d’aquest fet en un article a ElDiario.es, en què deia:
‘Aquests cinc magistrats (hi inclou Julián Sánchez Melgar, que no serà un dels
magistrats del judici per haver estat posteriorment elegit fiscal general de
l’estat) es van pronunciar sobre els fets objecte de querella, sobre la possible
responsabilitat d’una sèrie de persones i, també, sobre la qualificació jurídica
dels fets, arribant a raonar que: “La present resolució no dóna per descomptades
totes i cadascuna de les valoracions fàctiques i jurídiques que es desprenen en
l’acció penal establerta.” Però d’aquesta sola frase es desprèn que: 1) prenen
coneixement de tots els fets objecte de querella, 2) saben la valoració jurídica
que l’acusació pretén fer, i 3) no donen per “descomptades totes i cadascuna de
les valoracions”, però sí algunes sobre les quals acorda d’admetre a tràmit la
querella i justifica la competència del mateix Tribunal Suprem.’
Això contravé, segons els advocats, la
jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg, la del Suprem i la doctrina del
Tribunal Constitucional espanyol sobre el dret del jutge imparcial. Però hi ha
més coses que ho evidencien, tal com adverteix Van den Eynde. Per exemple, la
relació entre el jutge instructor, Pablo Llarena –que ha arribat a expressar en
les seves interlocutòries l’afectació personal de la causa especial contra
l’independentisme– amb els magistrats que hauran d’integrar el tribunal que els
jutjarà a tots. Això, diu l’advocat, ‘pot generar sospites més que evidents de
contaminació dels integrants de la sala del judici, companys de sala de plets i
de resolucions amb l’esmentat instructor’.
El jutge que serà ponent de la sentència,
Manuel Marchena, és un home que, com a fiscal, durant els anys més durs del
govern de José María Aznar, entre el 2003 i el 2004, fou la mà dreta del fiscal
general, l’ultraconservador Jesús Cardenal. Uns anys més tard, el van designar
magistrat del Tribunal Suprem, en substitució de José Antonio Martín Pallín. I
des del 2014, és president de la sala segona del tribunal gràcies a la majoria
conservadora del Consell General del Poder Judicial. Marchena també fou el
ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc Juan María
Atutxa, que el va inhabilitar per haver-se negat a dissoldre el grup Sozialista
Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna.
També sota la seva presidència de sala, el
Suprem va arxivar les denúncies de CDC contra l’ex-ministre de l’Interior Jorge
Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de
Alfonso per revelació de secrets, prevaricació i malversació en el marc de
l’operació Catalunya contra l’independentisme.
Marchena no és l’únic que té un currículum
qüestionable. Un altre dels jutges, Andrés Martínez Arrieta, és des del desembre
el segon magistrat del Suprem que té competència per a controlar les activitats
del CNI. Martínez Arrieta fou un dels jutges que el 2011 van formar part de la
sala del Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que van
torturar Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas. Els
agents havien estat prèviament condemnats per tortures greus i lesions per
l’Audiència de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va
absoldre. Enguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a
indemnitzar Portu i Sarasola per danys morals i per no haver investigat les
tortures que van patir. El magistrat Juan Ramon Berdugo, del sector més
conservador de l’Associació Professional de la Magistratura, és un altre dels
jutges que va formar part d’aquella sala que va exculpar els guàrdies civils
torturadors.
Per la seva banda, Luciano Varela,
fundador de l’associació Jueces para la Democracia, va participar en la causa
contra Garzón per haver investigat els crims del franquisme. Varela va arribar a
indicar les correccions que els advocats de La Falange i de Manos Limpias havien
de fer per a poder portar a judici Garzón.
I Antonio del Moral, magistrat del Suprem
des del 2012, és conegut per la seva forta vinculació a l’Opus Dei, havent
participat en diversos actes de l’organització, com ara la clausura d’unes jornades el 2002 sobre el
centenari del fundador de l’Opus Dei. Antonio del Moral ha estat el jutge ponent
de la sentència que va condemnar Iñaki Urdangarin a cinc anys i deu mesos de
presó, rebaixant la sentència que havia dictat l’Audiència de Palma
anteriorment, de sis anys i tres mesos de presó.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada