Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Aquests últims dies han passat moltes coses: el president Torra s’ha entrevistat amb el president Sánchez, hi ha hagut una trobada amb la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon i per rematar la setmana el tribunal alemany ha descartat els càrrecs de rebel·lió i sedició amb els que s’acusava al president Puigdemont. Per entendre tots aquests moviments li hem demanat una petita anàlisi a en Joan Canadell.
Per Joan Canadell
Fa uns 12 anys vaig llegir un escrit de Joan Fonollosa, ex-professor meu d’enginyeria on desenvolupava una idea interessant. Castella mai negocia, sempre aposta per blanc o negre. Catalunya és de grisos. Davant aquests dos plantejaments, calia portar l’Estat a un extrem i ell mateix cauria a la trampa…
L’Estat comandat per Rajoy ha caigut en aquesta trampa, no ha volgut negociar, en definitiva perquè mai ho ha sabut fer, fa cinc segles que no sap negociar amb els seus pobles, simplement els extreu tot el que pot fins que, farts, decideixen marxar.
Mig món depenia de Castella fa quatre segles, i avui ja no queda res més enllà de la península, i aviat, començaran a perdre bocins d’allò que en diuen Espanya.
Amb aquesta perspectiva de fons, pensem què ha passat els darrers mesos. El dia 1 d’octubre, els líders europeus van veure que Rajoy era incapaç de resoldre el problema català, Rajoy va assegurar que amb les eleccions “urgents” del 21D guanyaria i s’acabaria tot, i va perdre. Merkel en va prendre bona nota, però es trobava dèbil per la seva situació interna. No podia actuar, però si moure fils. La sentència de la Gürtel, anticipada temps ençà seria el detonant, Sánchez havia de posar-se al capdavant, el PNB havia de donar suport i els partits independentistes havien de fer la seva part, els hi anava tot…
Dit i fet, sentència, moció, nou Presidente, i oh sorpresa, negociació “urgent” amb Catalunya, i sense renuncies al dret a l’autodeterminació. Però perquè Merkel, i altres líders europeus haurien de precipitar aquest canvi? Perquè Espanya és el major risc que té la Unió Europea per seguir viva, molt més que la immigració. El deute espanyol és impagable, les pensions ja no es poden sostenir, la corrupció és inadmissible i la manca de democràcia a Espanya no es pot defensar dins dels valors europeus. És qüestió de temps que la bomba esclati, tothom als cercles de poder sap que aviat començarà un nou cicle de pujada de tipus d’interès i probablement una crisis, no de les pitjors, que a Europa no és preocupant però que Espanya no pot aguantar. Qui pagarà el deute? Qui pagarà els interessos del deute? Mala peça al teler…
L’Estat espanyol necessita un veritable canvi, una revolució interna i una nova modernització que com sempre ha de venir de la mà dels catalans. Si el procés d’independència no existís, potser ara s’hauria d’inventar…
Quina és doncs la solució a tot aquest greu escenari? Negociar la reforma de l’Estat. Per Europa no és tan important que Catalunya segueixi dins o fora, segur que preferirien evitar efecte contagis en altres Estats imperials com França o Itàlia, però Alemanya és la que marca el camí, i és un Estat federal. Per tant, la proposta Merkel hauria de ser aquesta, convertir Espanya en un Estat federal, on regions fortes econòmicament com Catalunya ajudin a les altres amb una quota de solidaritat acceptable, però amb prou poder de decisió per anar soles pel món i potenciar el seu propi model econòmic.
Catalunya té molt clar quin és el seu model, i de fet ja fa mesos que s’estava desenvolupant, curiosament quan encara no sabíem res de la moció de censura…
Catalunya està destinada a ser l’economia locomotora del sud d’Europa. Tenint en compte que durant molt temps Catalunya ha estat col·lapsada per l’estat espanyol, en quan se la deixi tranquil·la, serà la regió econòmica amb més creixement d’Europa, amb increments del PIB superiors al 5% durant uns quants anys (al meu llibre potencial d’Estat, escrit al 2014 ja vaig explicar el com i de fet ja està passant el que allà preveia…)
Però com passarà tot això? Les negociacions ja han començat, de fet és el primer que ha fet Sánchez així que ha estat nomenat President. Posar primer els bascos era una bona idea per donar temps a preparar l’estratègia de negociació. Sánchez no sembla federalista, perquè si ho hagués semblat no hauria tret els diputats que va guanyar a les darreres eleccions, però recordem que fa uns anys el PSOE ho defensava sense complexes, per tant, alguna cosa quedarà.
Sánchez voldrà negociar una sortida dialogada, en la qual la monarquia dona pas a una República espanyola, i la Constitució es modifica per crear un Estat realment federal, això si, mantenint la capitalitat i el poder polític a Madrid.
Aquesta pot ser hores d’ara la proposta, amb canvis reals en llengua, educació, reducció del dèficit fiscal, i reconeixement de Catalunya com a nació dins la nació espanyola. Les filtracions sobre la Monarquia apareixen en el moment oportú, i sembla que tenen recorregut…
El MHP Torra no és federalista, sap prou història com per saber que aquest escenari a la llarga pot ser una trampa i per tant tensarà la corda per posar sobre la taula un referèndum vinculant amb dues opcions: la república espanyola federal, i la república catalana independent.
Com pot guanyar Torra aquest escenari? Deixant tranquil·la a Merkel, i assumint una part del deute espanyol molt superior al que ens tocaria per població (16%). De fet pot assumir pagar la part principal dels interessos durant els propers anys si a canvi s’accepta de forma pactada la República catalana independent. Com pagarem els catalans aquesta morterada? Treballant com hem fet sempre. Mentre l’Estat espanyol viu les quatre crisis que he mencionat abans, Catalunya viu un renaixement econòmic d’ordre mundial, com hem fet en altres ocasions per cert…Catalunya és avui un dels quatre motors europeus, però a diferència dels altres, es troba en fase de creixement, i rècord en exportacions, turisme, indústria i sobretot, sector de noves tecnologies. Totes les inversions que estant venint, setmana darrera setmana de multinacionals de primer ordre mundial com Facebook, Microsoft, Siemens, Satel.logic, Nestlé, Alianz, UPS, etc, la majoria per establir centres d’investigació i tecnològics son la prova definitiva que Catalunya és la regió europea a potenciar perquè en els propers anys marcarà l’equilibri nord-sud d’Europa (nord amb Alemanya, nord d’Itàlia i part del nord de França). Aquesta revolució econòmica generarà un gran superàvit de caixa que ajudarà a l’Estat espanyol a fer la revolució que li cal. Hi ha regions de l’Estat amb un potencial molt alt de millora, sobretot fent la revolució industrial que mai han fet, i a base de baixos salaris atraure grans inversions que ara marxen al nord d’Europa (Polònia, Txèquia, Hongria,…). Heus aquí la cirereta del pastís per solucionar el segon greu problema d’Europa: la immigració.
Una revolució industrial amb fortes inversions seria la clau per poder reequilibrar la immigració que arriba del nord d’Àfrica. De fet sembla que Sánchez s’hi ha posat prou bé amb el tema immigració, no troben?….
Joan Canadell
Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis
Empresari i co-fundador del Cercle Català de Negocis
Segona part aquí
Tercera part aquí
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada