Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
 |
| Àngel Ros, alcalde de Lleida | ACN |
Els més veterans ho recordaran: en els
primers anys seixanta va adquirir una gran celebritat el pare Patrick
Peyton, un sacerdot irlandès que es passejava per diverses ciutats
españoles presentant la “Cruzada del Rosario en familia”, una
iniciativa que va ser acollida amb gran entusiasme pel règim franquista (no us
perdeu això: set minuts i mig
per sucar-hi pa) i que tenia com a eslògan “La familia que reza unida
permanece unida”.
Quan ahir al matí uns bons amics
lleidatans em van passar la notícia —“No t’ho perdis, tot Lleida en va
plena”, em deien– de la promoció de l’alcalde Àngel
Ros al càrrec d’ambaixador d’España a
Andorra que es farà oficial després de la reunió del
Consejo de Ministros d’aquesta setmana, i, sobretot, quan em
varen facilitar alguns detalls diguem-ne col·laterals de l’operació em va
semblar que aquella operació propagandística del nacionalcatolicisme de fa més
de cinquanta anys destinada a enfortir la família tornava a revifar. Això sí,
amb estètica 155 i aromes propis del PSOE. El
d’aquí i el d’allí.
Aniré al gra, que a la trama d’aquest poc
edificant sainet no li calen retòriques complementàries per fer aparèixer el
vermell a les galtes: quan la moció de censura al PP va
triomfar i Pedro Sánchez va arribar a La
Moncloa, a l’alcalde de Lleida des de 2004 i president
del PSOE d’aquí Àngel Ros li va faltar temps
per postul·lar-se com a substitut del delegat español Enric
Millo (una aspiració –substituir en Millo!!!– que ja
denota la talla del fins ara ocupant de la Paeria que, reforçat
amb uns quants regidors de Ciudadanos, el desembre de l’any
passat no va fer res que fos útil per plantar cara a la ignominiosa incautació
cap a Sixena de les peces del Museu de
Lleida).
Tot i la rapidesa amb què Àngel
Ros va maniobrar, des de Madrid es va decidir que el
càrrec no seria per a ell sinó per a la senyora Teresa
Cunillera, diputada del PSOE al Congreso de
los Diputados des de fa unes quantes legislatures. Com a premi de
consolació al nostre home se li va oferir una ambaixada i el càrrec de
subdelegat español a Lleida per a una persona afí a ell.
Davant de la nova situació
l’eixerit Ros va picar alt i va demanar l’ambaixada a
Roma (hi ha qui diu que va ser la del Vaticà),
proposta que no va obtenir el “placet” de la vella diplomàcia
romana a causa, oficialment, del desconeixement que el candidat tenia de la
llengua italiana. La consolació final d’aquesta rifeta ja la coneixem:
ambaixador a Andorra i avall, que és a propet de casa i s’hi
parla el català.
La segona part del sainet la protagonitza
el senyor José Crespín, una veritable perla que si ha pogut fer
carrera política ha estat pel fet de ser gendre d’Àngel Ros que
fa set anys el va posar al capdavant del seu Gabinet a
la Paeria. El senyor Crespín, que si no és més
perillós és perquè el càrrec no l’obliga a dur uniforme, ha estat qualificat de
“persona agressiva i intolerant” després que el passat mes de
març, arran de la inauguració al Museu de Lleida de l’exposició
sobre el presos polítics censurada per la Fira Arco de
Madrid, va agredir a una dona (vegeu aquí) que demanava
la llibertat de tots els empresonats pel 155 i els seus
esbirros i que es va enfadar molt davant el cinisme de Ros
d’acostar-se a la mostra (vegeu també aquí).
Ras i curt, doncs: lo
Paer cap a Andorra, el gendre de subdelegat español a
Lleida i tants caps tants barrets.
Ja ho predicava el pare
Peyton: una família unida pot arribar molt lluny.
I a fe de Déu que a la Paeria de
Lleida ha quedat prou demostrat.
Font: https://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?p=284530
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada