Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Del dret de defensa al de disposar d'un jutge imparcial passant pels drets polítics
La setmana passada l’equip de defensa de
Jordi Cuixart va recórrer contra la
interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol que li manté la presó provisional
d’ençà del 16 d’octubre de 2017. Els seus advocats consideren que aquesta
situació és ‘totalment injusta i una clara violació dels drets fonamentals’ d’un
dirigent de la societat civil. El recurs apel·la i recorda que no hi ha cap
motiu per a tenir Cuixart empresonat perquè en tot moment va fer ús dels drets
de llibertat d’expressió i ideològica, de reunió i manifestació i de
participació política, tots reconeguts en la Declaració Universal dels Drets
Humans. A tots aquests drets, vulnerats per la jutgessa Carmen Lamela primer i
pel jutge Pablo Llarena després, s’hi afegeixen uns quants més, els quals,
segons que denuncien els advocats dels represaliats, han estat vulnerats durant
tota la fase d’instrucció. Els enumerem:
1.Dret de jutge predeterminat per
la lleiÉs protegit als tractats internacionals. Els advocats
recorden que com a membre de la societat civil, Cuixart no ha ostentat mai la
condició d’aforat, ni en el passat ni en el present, de manera que la
competència per a enjudiciar la causa correspon als jutjats ordinaris de
Barcelona. Aquest és el primer dret que vulneren Llarena i el Suprem espanyol,
perquè, de fet, no li pertoca pas a aquest tribunal de jutjar ni Sànchez ni
Cuixart, ni tampoc els membres del govern ni els processats de la mesa del
parlament. La condició d’aforats dels parlamentaris fa que hagi de ser en tot
cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no el Suprem, que
instrueixi la causa i els acabi jutjant. Com va passar amb el cas del
9-N.
2. Drets
políticsAls diputats electes empresonats,
actualment Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi
Sànchez, els han vulnerat drets polítics perquè els han impedit d’assistir a
sessions parlamentàries, fins i tot a la constitutiva del parlament a a les
d’investidura que hi ha hagut. Tots els recursos contra això han estat
desestimats. A més, en el cas de Jordi Sànchez, hi va haver un dictamen del
Comitè de Drets Humans de l’ONU demanant a l’estat espanyol que, com a mesura
cautelar, li permetés d’exercir el seu dret de sotmetre’s a la sessió
d’investidura al parlament com a candidat a la presidència de la Generalitat.
Llarena no en va fer cas. El mateix comitè ha admès a tràmit un recurs del
president Carles Puigdemont pel mateix motiu, i és pendent de resoldre’l. També
es van vulnerar els drets polítics de Jordi Turull quan el jutge el va fer
empresonar després de la primera votació de la sessió d’investidura, cosa que li
va impedir de ser sotmès a una segona votació.
3. Dret de tenir un jutge
imparcialAquesta setmana, l’advocat Gonzalo Boye, en representació
de Toni Comín i Meritxell Serret, va recusar Pablo Llarena perquè no era un
jutge imparcial per a instruir aquesta causa. Ho feia arran del sopar a
Palafrugell en què se’l va veure acompanyat del dirigent popular barceloní
Alberto Fernández Díaz. Ho argumentava al·legant que Llarena havia acabat
incorporant la terminologia i l’argumentari del PP contra l’independentisme a
les interlocutòries i decisions durant la instrucció. La manca d’imparcialitat
també ha estat adduïda més vegades per les defenses ateses les consideracions
polítiques del magistrat, qui fins i tot ha arribat a manifestar-se en primera
persona, presentant-se com a víctima del procés independentista.
4. Dret de
defensaLlarena també va impedir als advocats dels exiliats de
personar-se en la causa, amb l’argument que no podia disposar dels acusats. No
va acceptar que poguessin declarar per videoconferència des de Brussel·les,
malgrat que ho preveuen les lleis europees de cooperació judicial. Llarena ni
tan sols responia als recursos ni les peticions dels advocats. Després, quan va
permetre als exiliats de personar-se, els va dir que designessin un advocat a
Bèlgica, tot i que ja tenien els seus.
5. Dret de la presumpció
d’innocènciaLlarena ha denegat repetidament totes les peticions de
llibertat condicional que li han anat fent tots els presos polítics. I més d’una
vegada, l’argument que ha esgrimit és el del perill de reiteració delictiva. En
aquest moment processal, amb tots ells pendents de judici, afirmar insistentment
que podrien incórrer en reiteració delictiva pressuposa que ja han comès un
delicte. Són tractats com a delinqüents en totes les interlocutòries en què
Llarena desplega els motius i arguments amb què justifica l’empresonament, com
si es tractés de sentències condemnatòries anticipades, tal com han denunciat
els advocats.
6. Jutjar els consellers per
rebel·lió és inconstitucionalAquest punt no es refereix
específicament a Llarena, sinó al procediment que després de la instrucció
continuarà la sala segona del Tribunal Suprem espanyol. Ja fa mesos que uns
quants juristes, entre els quals el professor Javier Pérez Royo, alerten que
jutjar els consellers per rebel·lió és inconstitucional si el seu president,
Carles Puigdemont, no pot ser jutjat per aquest delicte després de la resolució
del tribunal de Slesvig-Holstein. Efectivament, el nomenament dels consellers es
fa constitucionalment per decisió de Puigdemont, i si qui els ha nomenat i
indirectament ha fet que ara hagin estat acusats d’haver comès el delicte de
rebel·lió no pot ser acusat ni jutjat per aquest mateix delicte, som davant de
tota una incoherència. Jurídicament, i dins de l’ordenament espanyol, això no
vol dir pas que el judici no pugui tirar endavant, però l’acusació per rebel·lió
acabarà molt debilitada.
7. Llarena ha comès un delicte per
haver renunciat a l’extradició de Puigdemont?Segons que explicava
l’ex-jutge Elpidio José Silva en aquesta entrevista de VilaWeb, això seria
il·legal. ‘Si jo estableixo que demanaré una euroordre per a determinats
delictes, aquesta actuació em vincula. No puc anar contra els meus actes. I
òbviament, quan demano una euroordre per a diversos delictes, no puc partir del
fet que em donaran la raó. Me la donaran o no me la donaran. I jo he d’atenir-me
a la resolució. No me’n puc retirar. A més, si no persegueix la malversació,
perquè han dit que per malversació sí que l’extradeixen, Llarena podria cometre
el delicte del 408 del codi penal, que és el de no perseguir
delictes.’
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada