traducció - translate - traducción

dimarts, 29 de gener del 2019

Dels observadors «innecessaris» a la llibertat denegada durant el judicial

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Mentre el Tribunal Suprem denega la llibertat dels presos polítics durant el judici, la fiscal general de l’Estat alerta que no calen observadors internacionals presents en la vista. La decisió final està en mans, també, del Suprem. Alhora, l’alcalde de Sabadell es nega a declarar davant del jutge, que l’investiga per presumpta desobediència i malversació pels fets de l’1 d’octubre; i Irene Lozano, ex d’UPyD i actual secretària d’Estat per a Espanya Global, anuncia que l’Estat «farà campanyes per fer front a la desinformació dels independentistes amb motiu de la celebració dels judicis» mitjançant xarxes socials i fòrums. D’altra banda, la causa de la Fiscalia contra Miquel Buch i Neus Lloveras, acusats de desobediència i malversació, és arxivada pel TSJC, que cita a declarar Josep Maria Jové, diputat d’Esquerra Republicana i membre del Departament de Vicepresidència durant l’anterior legislatura com a secretari general d’Economia i Hisenda.

Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Jordi Turull i Josep Rull entren el 2 de novembre de 2017 a l'Audiència Nacional per declarar, abans de ser empresonats. Efe
Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Jordi Turull i Josep Rull entren el 2 de novembre de 2017 a l'Audiència Nacional per declarar, abans de ser empresonats | Efe
L’última esperança dels presos polítics catalans per restar en llibertat abans de les sentències del Tribunal Suprem estava dipositada en les darreres demandes dels seus advocats, que exigien la llibertat dels encausats per garantir el seu dret a una defensa digna. No ha estat possible. El Tribunal Suprem ho torna a denegar responent, un per un, als requeriments dels presos polítics.
En aquest sentit, cada defensa havia preparat el seu argument. D’un costat, Jordi Cuixart dubtava que el fet de continuar en presó s’adequara a la legalitat constitucional. Dolors Bassa posava l’accent en la llarga durada del judici, que impediria el seu ple dret de defensa. Carme Forcadell, pel seu compte, en els trasllats diaris de la presó d’Alcalá-Meco als calabossos del Suprem, que implicarien «una vulneració de la dignitat». Un fet molt ben relatat per Joaquim Forn al seu llibre, Escrits de presó (Enciclopèdia), que descobreix les condicions indignes d’aquests trasllats. Precisament, Joaquim Forn demanava ingressar en un centre d’inserció social «per garantir la comunicació fluïda i diària amb els lletrats». Jordi SànchezJordi Turull i Josep Rull qüestionaven el seu manteniment en presó quan han estat retirades les ordres europees de detenció dels investigats residents en altres punts d’Europa, és a dir, dels exiliats. Consideren aquest fet «discriminatori i mancat de tota lògica», i posen l’exemple del diputat kurd a TurquiaSelahattin Demirtas, sobre qui recentment el Tribunal Europeu de Drets Humans es va pronunciar exigint a Turquia el seu alliberament, atès que està encarcerat sense haver-se celebrat cap judici.
«No té raó la defensa». Així de clar s’expressa el Tribunal Suprem en la interlocutòria, que dedica tot un paràgraf a aquesta frase curta. L’alt tribunal tem que la llibertat provisional dels presos polítics els facilite la fugida. «Les firmes diàries poden deixar de ser-ho en l’instant en què el firmant decideix emprendre la fugida», asseguren, tot dubtant també de l’eficàcia del control policial, que «pot relaxar-se o presentar errors involuntàries que permeten la fugida».
D’aquesta manera, el Suprem s’alinea clarament amb la Fiscalia, en tant que fa servir una cita literal de l’acusació feta el passat 26 de juliol: «Tant el risc de fugida com el de reiteració delictiva són clarament perceptibles en aquest cas si valorem adequadament els esdeveniments que s’estan produint relacionats directament amb la causa». Sobta fins i tot que el document judicial esmente «la proximitat de la frontera i les facilitats de trànsit entre països de la Unió Europea» com a element que «revela la més que limitada capacitat de reacció dels Cossos i Forces de Seguretat davant un intent de fugida». Un argument que deixa clar que el Tribunal és conscient que l’eixida dels processats de l’Estat espanyol implicaria, gairebé de manera automàtica, la seua llibertat i noves denegacions de les euroordres de detenció».
El Suprem, al mateix temps, fa referència a unes presumptes «estructures de poder organitzades» al servei dels encausats. L’existència d’aquestes estructures, segons la interlocutòria, «és un fet notori», i ho argumenta dient que «algunes autoritats i membres actuals del Govern i el Parlament de Catalunya -com han publicitat àmpliament els mitjans de comunicació- s’han desplaçat per mantenir reunions amb les persones integrants de tals estructures, algunes també processades en aquesta causa i declarades en rebel·lia».
Demirtas com a símptoma
Els arguments dels jutges del Suprem rebutgen la comparativa entre el diputat kurd empresonat a Turquia amb la realitat dels presos polítics catalans. Segons l’alt tribunal, Demirtas «era un líder opositor i el seu encarcerament podia arribar a implicar una ruptura de la legitimitat democràtica», mentre que «la major part dels processats [catalans] eren líders polítics integrats en el Govern d’una comunitat autònoma en què assumien la màxima representació de l’Estat». Segons entenen els jutges, per tant, els presos polítics «no expressaven la silenciada veu discrepant front a una política hegemònica que s’imposa sense contrapesos». Un argument que pot servir, en tot cas, per als qui formaven part de l’executiu català que va promoure el referèndum de l’1 d’octubre, però que no s’ajusta a la condició de Jordi SànchezJordi Cuixart i Carme Forcadell, els dos primers líders de moviments civils i la tercera presidenta del Parlament. La interlocutòria no diferencia els casos.
El TSJC arxiva la casa contra Buch i Lloveras
Mentrestant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arxiva les acusacions de la Fiscalia, que entenia que Miquel Buch i Neus Lloverashavien comès delictes de desobediència. Tots dos eren, el setembre de 2017, dirigents respectius de l’Associació Catalana de Municipis i de l’Associació de Municipis per la Independència, a més d’alcaldes de Premià de Mar i de Vilanova i la Geltrú, càrrec municipal que encara manté Lloveras.
La Fiscalia els acusava d’haver promogut el referèndum de l’1 d’octubreentre els alcaldes catalans. Una acusació basada en una sèrie de correus electrònics enviats a les alcaldies catalanes vinculades a ambdues entitats i adreçats a promoure, segons la Fiscalia, el referèndum, desobeint així, segons la mateixa acusació, el Tribunal Constitucional, que s’hi havia pronunciat en contra. El TSJC, però, descarta que aquells emails contradigueren la doctrina del TC, pel que ha arxivat la causa.
El TSJC també crida a declarar com a investigat Josep Maria Jové, diputat d’Esquerra Republicana i secretari d’Economia i Hisenda durant l’anterior legislatura. El motiu, fer les diligències prèvies per investigar l’organització del referèndum de l’1 d’octubre.
Observadors i fake news
Alhora, María José Segarra, fiscal general de l’Estat, rebutjava davant la premsa la presència d’observadors internacionals, en tant que el judici serà retransmès en directe i això, segons ella, garantiria el màxim nivell de transparència. El Govern espanyol, pel seu compte, enceta una campanya per desmentir les presumptes fake news emeses des de l’independentisme per desacreditar el sistema judicial espanyol durant el judici. Irene Lozano, exmembre d’UPyD que es va passar al Partit Socialista, és ara secretària d’Estat i ha explicat, en una entrevista a l’agència Efe, que treballen en aquest sentit mitjançant accions en xarxes socials i fòrums amb la participació de personalitats rellevants que afavoreixen el relat judicial espanyol.
Per últim, l’alcalde de Sabadell, el cupaire Maties Serracant, assistia el matí de dilluns als jutjats de la seua ciutat per declarar en qualitat d’investigat. El motiu: un possible delicte de desobediència per la implicació de Sabadell en el referèndum de l’1 d’octubreSerracant, que s’ha acollit al seu dret a no declarar, era informat que també se li acusa per presumpta malversació.
Han estat les novetats d’una jornada d’elevada agitació judicial que no farà sinó augmentar durant les pròximes dates.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial