traducció - translate - traducción

diumenge, 25 de setembre del 2016

Estimats i entranyables senyors i senyores blavers i blaveres



Dissabte, 24.9.2016

Estimats i entranyables senyors i senyores blavers i blaveres:
 
Em digueu sovint, entre desolats, preocupats i indignats, que esteu farts d’aguantar els catalans i els catalanistes que volen imposar-vos una llengua que ni és la vostra, ni l’enteneu, ni té res a veure amb el sacrosant idioma valencià que, com tot ‘lo’ món sap, ja parlaven els ibers, Adam i Eva i, amb tota probabilitat, Déu, Nostre Senyor, allà dalt, del Cel estant.

Jo, entre afligit i capficat, he decidit llançar-vos un ajut per tal d’esmenar tanta injustícia lingüística, tanta incomprensió i tanta barra que tenen aqueixos perversos i pèrfids catalans i els seus acòlits i exegetes. No siga cosa que un dia vos ensopegueu amb un (o uns, o unes) i no sigueu capaços d’entendre’ls ni un borrall. Sí, ja sé que al Sr. Jordi Pujol no se li sol comprendre res, sobretot, quan té la mala pensada de parlar en castellà; però, si més no, podríem aspirar a desxifrar els complicats exabruptes d’un Xavier García Albiol, sentenciant i amenaçant i pronosticant des d’allà dalt la trona, o d’un Albert Rivera Díaz, el paradigma de tots els penells dels campanars.

Sóc un sentimental, què hi farem! Un sentimental altruista i amatent.

No és res més el que em propose fer tot seguit; és, simplement, això, unes breus i amenes lliçons del lèxic català; aqueix indesxifrable, incomprensible i ridícul dialecte, no sabem ben bé si del llatí, del francés o d’algun argot extraterrestre. Personalment, jo em decante per la teoria de la seua procedència infernal. Si fa no fa, per les immediacions d’on Llucifer Puigdemont sol fer les seues partides de truc totes les nits, rodejat de foc, amb bruixes, maçons, rojos i separatistes. Almenys això és el que afirmen alguns prestigiosos lingüistes, d’aqueixos que abunden tant per les rodalies de la ciutat de València i de totes les tavernes, ‘baretos’ i ‘pafetos’, sobretot a partir de la tercera cassalla.

 A veure, esmoleu els vostres cervellets i pareu atenció:

Els catalans tenen la curiosa mania de dir-li a la finestra, finestra; al cel, cel; a la muntanya, muntanya; al núvol, núvol; al cap, cap; al front, front; a l’ull, ull; a l’orella, orella; al braç, braç; a la mà, mà...

Aneu memoritzant, si us plau. Ja sé que és difícil i complicat, però estic segur que amb una mica d’esforç i aplicació, ho podeu aconseguir.

 Continuem:

Al genoll... no vos ho podeu ni imaginar. Són més “raros” aquests catalans! Al genoll li diuen genoll; vos ho jure!

 I al peu, que com li diuen al peu? No em creureu pas! Doncs pareu les orelles. Al peu li diuen PEU! I als dits, dits. I al colze, colze. Que sí, ja sé que és un parlar molt estrany i estrafolari, però aqueixa és la curiosa i divertida realitat.

Però encara no he acabat, no! Perquè resulta que a l’ungla li diuen ungla –nyas, tasta!– , i al gos, gos, i al gat, gat, i al cavall, cavall, i al renoc, renoc, i al borinot, borinot.

I també tenen paraules tan insòlites com carxot, calbot, punyada, clatellada, cap de ruc.
I ja per a finalitzar. Sabeu com diuen els catalans i els catalanistes als testicles? Doncs COLLONS. I això és el que vos volia dir de bon principi. Que res, que ja ho teniu bé i ja està bé de tocar-nos els ‘daixons’ (eufemisme de collons) amb les vostres quimeres quimeroses. Deixeu de fer la guitza, collons!

 Au. Ja teniu ací una classe brevíssima de filologia catalana. Espere que us haja agradat.

Passeu-ho bé. De res. Au, cacau!