traducció - translate - traducción

divendres, 30 de setembre de 2016

We are the world, we are the children #StopCatalanofobia


Benvolgut, o no, Jordi:

Pertet-me que comenci amb unes definicions del rigorós diccionari de la RAE (bé ... que admeti asín, amigovio o papichulo és inspirador, però aquest és un altre tema):

Racismo. Exacerbación del sentido racial de un grupo étnico que suele motivar la discriminación o persecución de otro u otros con los que convive.
Xenofobia. Fobia a los extranjeros.
Homofobia. Aversión hacia la homosexualidad o las personas homosexuales.
Misoginia. Aversión a las mujeres.
Acrofobia. Fobia a las alturas.
Agorafobia. Fobia a los espacios abiertos, como plazas, avenidas, campo, etc.
Catalanofòbia. Ups, la paraula catalanofòbia no és al el Diccionari. Potser és que no existeix. Ha de ser això. Hi ha persones que tenen fòbia a les altures o als espais oberts però no hi deu haver persones amb fòbia als catalans. En absolut. Deu ser un miratge.

Sí, ja ho sé ... tampoc hi consta Bertinosbornefobia, ni belenestebanfobia. De fet, ni tan sols hi consta, en el diccionari de la RAE, el concepte demofobia (i això que és molt habitual a Espanya). I és que el 'postureo' ideològic s'està posant de moda, com fer-se selfies, ballar twerking o no formar govern. Per cert, ja només aspiro a veure Rajoy fent les tres coses alhora.

És molt bonic fer analogies, comparacions, símils, associacions d'idees per desprestigiar els catalans (siguin o no independentistes) i repetir mentides fins que siguin veritat. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla. Perquè la repetició d'idees és molt senzilla ...

També és preciós veure la palla en l'ull aliè (i no parlo del Saló Eròtic de Barcelona). Com és meravellós autoproclamar-se no racista i emprar els mateixos mecanismes mentals d'un racista per defensar idees. Perquè, quan parlem de racistes, xenòfobs, homòfobs, misògins o catalanòfobs, quins automatismes mentals creus que tenen en comú? Sospito que, en primer lloc, la simplificació de la realitat. Hola, racista: el davanter centre del teu equip és africà i valores molt el seu talent quan marca un gol. És que aquest ve a jugar i la resta a robar. Molt bé, filòsof. Hola, xenòfob: el teu grup musical favorit és estranger. És que em serveix per aprendre anglès. Però no havíem quedat que en castellà t'entén tothom?

Després, els "fobos" categoritzen aquesta realitat, filtrada de tota complexitat, en petits o grans departaments estancs on situen a les persones. No, perdona, ets andalús perquè vas néixer a Sevilla. Sí, ja ... però és que porto a Catalunya des dels dos anys i ja en tinc cinquanta. A més, em sento català. Perdó? T'has de sentir andalús perquè ets andalús.

Més tard, els fobos troben el seu lloc al món basant-se en el "jo-ells". Si se senten una mica més socials, el seu cercle l'amplien a "nosaltres-ells". Així, es divideix la població en grups i apareixen aquestes precioses frases: "els espanyols són ...", "els catalans són ..." i "els amigovios són ...".

El següent pas per al 'postureo' ideològic és l'insult o el menyspreu: panchitos, moros, sudaques, maricons, feminazis, homenots, catalufos, catalibanes ... Imaginació no els falta als fobos. Però el clímax en aquest procés de construcció de la pròpia identitat és ... tatxan ... tatxan ... l'autonegació. Jo no sóc racista però ... els moros són uns ganduls. Jo no sóc xenòfob ... però cal veure el que roben els romanesos. Jo no sóc homòfob ... però com el meu fill em surti marieta li trobo a casa. O, també, "jo no sóc racista però m'agrada xatejar amb #catalibanes. Em semblen (sic) que tenen una visió Cateta de la realitat ". I és aquí quan sona la preciosa cançó. Ajuntem tots les nostres mans i cantem tots alhora:

When you’re down and out, there seems no hope at all.
But if you just believe there’s no way we can fall.
Let us realize that a change can only come
when we stand together as one.
VINGA, TOTS JUNTS!!! QUE NO US SENTO!!!!
We are the world, we are the children.
We are the ones who make a brighter day
so let’s start giving.
There’s a choice we’re making.
We’re saving our own lives.
It’s true we’ll make a better day.
Just you and me.
Ooooooohhhh Yeahhhhh!!!!

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a  Twitter @blogsocietat  Facebook


El llibre del BLOG SOCIETAT ANÒNIMA ja és a la venda en diferents webs (FNAC, La casa del llibre, Laie, Amazon, p.ex.) i a les millors llibreries (que són aquelles que tenen el llibre, obviament). Si no el trobeu, el podeu demanar al vostre llibreter. 
Font: We are the world, we are the children #StopCatalanofobia | Societat Anònima
Text: Original en castellà
Publica un comentari a l'entrada