traducció - translate - traducción

divendres, 25 de novembre de 2016

Banalizar la història del franquisme

Amb la sèrie 'Lo que escondían sus ojos' s'ha aconseguit el grau més alt de banalització d'un dels períodes més sinistres i cruels de la història d'Espanya. Un bon rentat de cara per a una de les figures amb més poder del franquisme: Ramón Serrano Suñer.

Sholmo Vlasov


Imaginem per un moment que a Alemanya a algú se li acudeix fer una sèrie en la qual Martin Bormann, un dels nazis més destacats i que es va suïcidar en la seva fugida de Berlín, s'enamora d'alguna aristòcrata alemanya, i aquesta bonica història d'amor és el fil argumental. Una sèrie en la qual no es tractarien els crims contra la humanitat que va cometre. En realitat seria imaginar molt; a Alemanya. Però a Espanya aquestes coses passen.

Que quedi clar que no m'oposo en absolut al fet que es realitzin sèries on apareguin personatges històrics, ja siguin polèmics o no. Per això existeixen els anomenats biopic. Però això de la sèrie de Telecinco 'Lo que escondían sus ojos' ha assolit el grau més alt de banalització d'un dels períodes més sinistres i cruels de la història d'Espanya. I han posat com a protagonista a algú que va representar en aquell moment la cara filonazi del règim franquista, que havia aconseguit el poder definitiu el 1939 després d'un cop d'Estat contra la República el 1936.

La sèrie, basada en la novel·la de Neus Ferrer del mateix nom, narra la història d'amor de Ramón Serrano Suñer amb María Sonsoles de Icaza y León, marquesa de Llanzol. Aquest és l'eix central. La resta és subsidiaria. O no tant, perquè el rerefons històric mostra el beneplàcit i el desconeixement / ocultació de la història. Perquè aquest galant ben plantat que representa l'actor Rubén Cortada va ser un dels eixos de la política del franquisme.

Serrano Suñer havia estat un dels polítics dretans més destacats del període republicà. Diputat de dretes, en començar la Guerra Civil va ser detingut i empresonat a Madrid pel seu suport al cop d'Estat. El 1937 va aconseguir evadir-se vestit de dona i aconseguí arribar a la zona revoltada on, des del primer moment, va adquirir un paper protagonista.

Molt proper a les posicions feixistes, Serrano Suñer va promoure la unificació entre Falange (a la qual s'havia adherit, ja que durant la República va ser integrant de la CEDA) i els Tradicionalistes amb l'objectiu d'aconseguir el partit únic. Molt unit a Franco (eren cunyats, d'aquí el seu sobrenom d' 'El cuñadísimo'), va tenir una enorme influència política sobre els governs franquistes. Va ocupar els càrrecs de ministre de la Governació durant la guerra i d'Afers Exteriors un cop finalitzat el conflicte. Igualment, va ser l'ideòleg del Fuero del Trabajo, una de les Leyes Fundamentales, basant-se en la Carta di Lavoro dels feixistes italians als que tant admirava.

En començar la Segona Guerra Mundial, i ja com a ministre d'Afers Estrangers, Serrano Suñer va ser un partidari convençut de donar suport a l'Eix nazi-feixista. Sota la seva iniciativa s'establiren contactes i es donà suport directe des de l'Espanya franquista a l'Alemanya nazi i la Itàlia de Mussolini. El setembre de 1940 va viatjar a Alemanya acompanyat dels falangistes més partidaris dels nazis: Demetrio Carceller, Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Miguel Tovar, etc. Després de la reunió d'Hendaia amb Hitler i a Bordiguera amb Mussolini, les pretensions de Serrano Suñer no van quedar del tot confirmades. Però la seva germanofilia i simpatia pels nazis el va portar a promoure la creació de la División Azul.

Aquest home, enamorat de la marquesa de Llanzol en la sèrie, va ser el mateix que en els consells de ministres d'aquell primer franquisme, d'aquells anys de plom, donava el vistiplau a les penes de mort que es dictaven per dotzenes cada dia, a Espanya. Aquest mateix Serrano Suñer va considerar "apàtrides" a milers d'espanyols reclosos en els camps de concentració nazis.

No obstant això, totes aquestes qüestions no les aborda la sèrie. No cal. L'important és presentar a un Serrano Suñer enamorat, que s'acosta amablement als monàrquics, que conversa amb l'ambaixador anglès per dir-li que Espanya és neutral en la Segona Guerra Mundial, que no veu bé que Franco en doni una de freda i una de calenta en el conflicte mundial, etc.

Un bon rentat de cara per a una de les figures amb més poder durant la dictadura franquista. La demonització de la República també hi és present. L'ambaixador anglès considera que la República estimava l'URSS i Franco a Hitler. El segon és més encertat, ja que Franco va col·laborar amb qui l'havia ajudat a guanyar la guerra. El primer és completament fals i forma part de les fal·làcies que alimentades durant quaranta anys de dictadura.

I és clar, alguns van a fer malbé aquesta bonica història d'amor. Una vegada que Serrano Suñer ha consumat el seu amor amb la marquesa de Llanzol, uns terroristes posen un cartutx de dinamita en un carro que explota al pas del cotxe del ministre franquista. Què dolents els rojos. No sabem si són anarquistes o comunistes. Tant se val. Serrano volia afusellar-los tinguessin les idees que tinguessin. Perquè entretenir-se en detalls insignificants? O perquè reparar en si les presons espanyoles vessaven de presos polítics, molts d'ells afusellats?

En aquest Madrid que narra la sèrie (devastat per les bombes dels amics nazis dels franquistes durant la Guerra Civil), durant el període que Serrano Suñer va ser ministre (1939-1942) es van afusellar al Cementiri de l'Almudena a 2.452 persones. Només allí. A la resta de la província molt més. I a la resta d'Espanya és incalculable. Tots aquestes afusellaments van ser aprovats en Consell de Ministres i ratificades després amb el vist-i-plau de Franco.

El rentat de cara que s'ha fet a Serrano Suñer és increïble a través d'aquesta sèrie. Cosa que no sorprèn veient com es tracta la memòria històrica en aquest país.

Tot i així hi ha una cosa curiosa en aquesta història de Serrano Suñer amb la marquesa de Llanzol. I és que el 'cuñadísimo' va arribar a tenir una filla amb ella. No reconeguda per ell, és clar. Aquesta filla va ser Carmen Díez de Rivera, que va estar a punt de casar-se amb Ramón Serrano Suñer Polo, fill legítim de Serrano Suñer. Evidentment aquest matrimoni no es va produir perquè eren germans, el que va portar a Carmen a fer-se monja i anar-se'n a les missions. Després va entrar en política. Primer de la mà de Suárez a la UCD i el CDS on va arribar a ser eurodiputada. Després va mantenir el seu escó quan el 1989 es va passar al PSOE. Aquelles històries per no dormir.

Com a conclusió, mentre milers de militants antifeixistes i demòcrates es podreixen en fosses comunes, mentre els judicis sumaríssims del franquisme segueixen vigents, la televisió (en aquest cas privada) inverteix diners en restaurar la imatge d'un dels ministres que va portar Espanya a un dels períodes més sinistres de la seva història.

Font:Banalizar la historia del franquismo | Periódico Diagonal
Publica un comentari a l'entrada