Jesús March , Poble Lliure, País Valencià @PobleLliure_PV
L’acusació d'analfabetisme polític que deixen entreveure certs partits polítics, enfocada als que no considerem a Espanya com una nació, en afirmar categòricament que Espanya és una única nació indivisible i sobirana, que els que han de decidir el futur de Catalunya són les i els espanyols. Tals afirmacions són una manca de consideracions cap a amplis sectors sobiranistes de les nacions oprimides per l’Estat espanyol, una agressió a la intel·ligència humana, al rigor històric, als anhels de la resta dels pobles de l'actual Estat espanyol que volen decidir lliurement el seu futur, per descomptat als catalans i les catalanes, una interpretació interessada del dret internacional. Aquestes afirmacions van encaminades a convertir-nos en objectes acrítics a les seues polítiques alienadores i repressives, en canvi nosaltres treballem des d’una vesant biòfila per l’apoderament popular com a eina de transformació social i nacional, per passar d’objectes alineats a subjectes protagonistes del canvi revolucionari.
El concepte nació es pot emprar per a tergiversar la història, per alinear el poble, per seguir perpetuant els privilegis econòmics i polítics de les oligarquies, les monarquies, en l'actualitat el gran capital forà, les transnacionals... però també en un sentit oposat, alliberador, per reconstruir una cosa nova, fora de l'opressió social i econòmica, lluitar per les infraestructures pròpies, la cultura, la llengua pròpia, una sanitat pública, altres valors humans, una nova societat al servei de les majories, democràtica i igualitària.
El concepte autonomia, país, federació, república..., es pot emprar també en diverses direccions. De manera contrarevolucionària pot servir per perpetuar el poder establert, quan s'anteposen interessos partidistes o ideologies pervertides, per sobre de processos emancipadors des del punt de vista nacional i social, com és el procés Català, o d'altra banda es poden emprar aquests conceptes de nació i pàtria en un enfocament de caràcter revolucionari com ha passat en les lluites d’alliberament nacional de Cuba, Vietnam o Algèria. En l'actualitat la conjuntura internacional i, per tant, de l'Estat espanyol és d'absoluta submissió als interessos oligàrquics nacional-espanyol i el capital transaccional, completament demofòbic i necròfil contra les classes populars, per això és fonamental que el conjunt de les classes populars catalanes i espanyoles s'adonen que anar contra el Procés Català és anar contra la ruptura amb el règim del 78, és afavorir la imposició davant la democràcia, és impossibilitar la transformació social que millore la vida material de la majoria de la població.
Ser honestos i honestes amb la història i el futur, és reconèixer el paper històric d'Espanya, la qual va ser creada per a satisfer els interessos monàrquics imperialistes-colonials, de la noblesa latifundista, posteriorment convertida en una oligarquia rendista. Cal entendre que com més gran és el territori de domini, més gran serà el benefici i l'espoli adquirit. Aquestes oligarquies sempre han utilitzat una falsa unitat patriòtica per seguir espoliant els territoris i les classes populars de l’actual Estat espanyol, utilitzant figures administratives territorials, des del regionalisme, l'autonomisme i també el federalisme... Només dos de tants exemples històrics no peninsulars, són Cuba per una part i les Canàries per una altra, dos estadis totalment diferents.
El federalisme sotmès a una constitució que no reconega la possibilitat d'autodeterminar-se de cada poble o nació, és un federalisme desvirtuat i enganyós. Primer cal ser lliure, per a exercir lliurement la sobirania, la unitat i la solidaritat, cap a la direcció que es vulga i amb qui vulgues.
Torpedinar un procés popular, com el Procés Català, un procés de Revolució Democràtica i Social. Plantejar noves alternatives immobilístiques sabent que no es donaran les condicions propícies, per a una nova república espanyola al context actual, o exigir noves eleccions en Catalunya, sabent també, que significarà un torpede en l'àmbit de flotació d'un projecte democràtic i d'emancipació nacional i social, en aquest moment únic a Europa (tot i que no serà un procés revolucionari exclusivament proletari), és si més no, anti-marxista (no marxista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada