"Vull fer una crida a tothom perquè siguem capaços de mantenir una unitat indestructible, deixant de banda les sigles, fins a la proclamació de la República Catalana"
El govern d'Espanya (PP) i els seus suports (PSOE-C's) són molt conscients que, cada dia que passa, perden una mica més Catalunya i que la seva independència està més a prop.
No tenen un full de ruta polític per contrarestar les accions del Parlament i del Govern de la Generalitat. Emprant un símil futbolístic, podríem dir que Catalunya juga com el Barça de Guardiola, a l'atac i acaronant la pilota, mentre Espanya només sap posar l'autobús i esperar el miracle d'un contraatac. En el futbol, alguna vegada sona la flauta i es produeix el miracle, però en política això és impossible.
Tot seguint amb el símil, Espanya ha comprat l'àrbitre, els jutges de línia, el quart àrbitre i, fins i tot, el delegat de camp. Veiem alguns exemples.
Ja s'ha fet públic que Francesc Homs anirà a judici pel 9N, igual que Mas, Rigau i Ortega hauran de comparèixer el 6 de febrer perquè l'àrbitre els ensenyi la targeta groga... O potser la vermella. També, fa dies, hi va haver amonestacions i targetes grogues per Montse Venturós, els regidors de Badalona i d'altres. Per a Joan Coma va ser pitjor, va ser expulsat del camp injustament acusat d'intent de violència en el joc. La mateixa expulsió que els venuts àrbitres estan cercant per a Carme Forcadell. I fa poc, eren notícia les pressions de l'estat espanyol a Europa intentant boicotejar la presentació del referèndum català a càrrec de Puigdemont, Junqueras i Romeva. Fins a tal punt han arribat les pressions que l'eurodiputada sueca Bodil Valero s'ha vist obligada a denunciar públicament el joc brut de la diplomàcia espanyola.
Espanya i els seus partits, nacionalistes rancis, no tenen línies d'actuació objectives i clarament definides. No tenen més arguments que el recurs de les judicialitzacions i el joc brut de les clavegueres de l'estat, emprant tots els mitjans: des dels fons reservats a alts càrrecs, passant per ministres opusdeistes, periodistes en nòmina o tertulians sense educació. Avui dia que la força de les armes és impensable, no estem el 1714, empren la mentida, la difamació, la demagògia i la manca de separació dels poders de l’estat.
Què podem fer per lluitar contra aquest estat que s'ensorra com un edifici vell i mal mantingut? Catalunya compta amb una ciutadania unida, mentalitzada, conscient i disposada al que sigui per salvaguardar el que és seu, el dret a decidir el seu futur. Aquesta ciutadania que el 27S va donar la majoria del Parlament als partits sobiranistes. Una ciutadania cada dia més conscient que sense lluita no hi ha victòria. Una ciutadania que respon sempre, no només a les Diades. Una ciutadania capaç de fer centenars de quilòmetres per donar suport a un expresident o per defensar l'Ebre o per omplir l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona per cridar incansable que està a mort amb els seus polítics, siguin del partit que siguin. Una ciutadania que ha mostrat una maduresa política digna d'elogi i que no està disposada a deixar passar aquesta ocasió d'aconseguir el que portem 303 anys esperant.
Per això, vull fer una crida a tots, forces polítiques, Parlament, Govern, entitats i ciutadania, perquè siguem capaços de mantenir una unitat indestructible, deixant de banda les sigles, fins a la proclamació de la República Catalana, si això és el que vol Catalunya i es demostra a les urnes el dia del referèndum.
Si el pròxim 28 de gener, els socis de Súmate dipositen en mi la seva confiança, aquesta serà la meva lluita en els propers mesos: defensarem la celebració del referèndum fins a les últimes conseqüències, informarem sobre el nou país que volem construir, ens posarem a disposició de partits i entitats pel que sigui necessari, ens mobilitzarem tantes vegades com calgui, votarem sí i plorarem d’emoció tots junts quan es proclami la República Catalana.
Font: El Món | La nul·litat d'Espanya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada