La ràbia de Rabell, el Gran Barrufet, no em barrufa

Benvolgut, o no, Lluís:

Més enllà de que has parlat de la joventut com si fossin unes hemorroides que, tal com deia l’anunci, “es pateixen en silenci”, crec que piulades com la teva no són la millor estratègia per captar el vot jove. Ni sóc un spin doctor que assessora partits polítics, ni presumeixo de conèixer perfectament la joventut, però crec que et podries haver estalviat el comentari.

“La vida és dura. Però ets jove. Aprendràs a patir. Fes-ho en silenci i no atabalaràs la humanitat”. Uf… com diria qualsevol personatge d’una pel·li del Tarantino: come on man, fuck this shit! El resum seria:com ets jove, no saps que la vida és una merda. Ja t’hi acostumaràs però, sobretot, no facis nosa i multiplica’t per zero. Bravo! Això sortirà al programa dels comuns per a l’Operació Colau for president?

Al tercer trimestre del 2016 la taxa d’atur juvenil va ser del 41,94%. A Espanya hi ha 547.000 menors de 25 anys a l’atur. Tot i tenir una de les generacions més sobrequalificades de la història , a sobre, el jovent ha de suportar que al 2012 la llavors secretaria general d’immigració i emigració, la Marina del Corral, digués que “los jóvenes emigran por espíritu aventurero”. Ara la culpa és de l’Indiana Jones.Casum l’olla!

Ja sé que no ets responsable de tot el que se li està fent a la part de la joventut més compromesa amb el seu futur però pujar-te a la tarima de l’autocomplaença i fer de Gran Barrufet amb un “vine aquí jove que et dono un consell” no és, ni de lluny, el que s’espera de tot un diputat. Ara no cal que vagis al Primavera Sound o facis el repte de l’ampolla per demanar disculpes i demostrar que estàs al costat d’ells. Tractar la gent amb respecte, més enllà de la seva edat, i ser conscient del que és Twitter i de la reputació social, suposo que ja estaria bé. Vés per on sempre pots demanar consell a molts joves sobre com fer servir les xarxes socials.

Als polítics se’ls exigeix transparència amb el seu patrimoni. Jo crec que, a més a més, se’ls hauria de demanar que deixessin en depòsit el seu ego fins el final de la legislatura. Un polític sense ego? Impossible! Està bé… potser m’he equivocat. Potser les persones que volen transformar la societat sense fer gala del seu ego ja estan inventades. Reben el nom de voluntàries d’ONG’s. Fan la seva feina en silenci, sense esperar a canvi res més que sentir-se útils posar el seu gra de sorra per a una societat millor. A més a més, normalment no donen lliçons morals, ni consells no demanats.

Per cert, la idea de tenir-te de Gran Barrufet de l’esquerra a mi no em barrufa. Tot i així, és pitjor el Xavier García-Gargamel, que em té bloquejat a Twitter com a part de la seva estratègia de servei als contribuents que li paguen el seu sou. Tuitejo ego sum. Politiquejo ego més sum.

#Àlex_Ribes
Em pots seguir a Twitter @blogsocietat - a Facebook

Font: La ràbia de Rabell, el Gran Barrufet, no em barrufa | Societat Anònima