Esperem que aquests governants i periodistes castellans d'avui en dia, siguin capaços de reconèixer que l'any 1854, no existien ni TV3, una de les televisions europees més plurals, ni l'èxit reconegut internacionalment de la immersió lingüística, ni l'escola catalana, com per acusar-les d'adoctrinament. Simplement a finals del S. XIX hi havia un poble català, de salses a Guardamar encara, que no oblidava la brutal invasió castellana, la conquesta militar i llur intent d'extermini sostingut fins avui en dia; un poble que s'organitzava com a societat civil, lliure i republicana, i es protegia a través de trametre's, els uns als altres, la pròpia història, la informació sobre els drets que tenien com a poble i les aspiracions democràtiques de llibertat.
El New York Times del dilluns 4 de setembre de 1854, poc abans de l'onze de setembre, doncs, publicava:
[...] Hi ha una Província a Espanya la qual, en tot moment, ha mostrat un esperit d'independència. Aquesta Província és "Catalunya".
[...] Aquest poble coneix els seus drets i els tindrà
[...] S'ensenyen els uns als altres i propaguen entre ells les noves idees de llibertat ...
[...] ... són secundades per nombroses personalitats de la veritable "Democràcia".
[...] Els catalans són ultra liberals, demòcrates i són republicans.
[... ] Quan Espanya estableixi una república , volen seguir l'exemple, si no que seran independents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada