CATALANOFÒBIA: Fanalets, caramels, Reis d'Orient per cortesia del PP i globus de Ciutadans

Sóc independentista.
Penso que un dels aspectes més importants en un procés de comunicació és el context.
Cada reivindicació té el seu context.
El context d'una cavalcada dels Reis Mags no em sembla el millor per a cap tipus de reivindicació política (incloent-hi la independentista). És una nit màgica i el centre de la màgia han de ser els nens i nenes. Les seves cares de felicitat constitueixen l'energia vital en una nit molt necessària en aquests temps que corren.
No obstant això, la llibertat d'expressió és un valor molt important en democràcia.
Portar uns fanalets independentistes a una Cavalcada no em sembla la millor idea del món però, qui ho faci, és totalment lliure de fer-ho. És més, després de la campanya mediàtica dimonitzadora que s'ha dut a terme, sembla normal que se n'hagin esgotat les existències. Acció-reacció. No volies brou? Dues tasses.
Als nens se'ls ha de tractar com el que són: persones intel·ligents.
Això vol dir que tampoc se'ls pot aïllar en una bombolla ideològica. Els nens veuen, escolten, llegeixen i, el que és més important: opinen. I els hem d'escoltar.
El que em sembla important és proporcionar-los la informació necessària perquè puguin comprendre (si realment és possible) el món que els ha tocat viure. Un món carregat d'ideologies de tot tipus de les quals en reben molts impactes diaris.
I un dels aspectes més difícils d'explicar és la doble moral que emprem (conscient o inconscientment) els adults.
La doble moral resol d'una manera molt senzilla totes les nostres dissonàncies cognitives: convertim en temes megatranscendentals el que haurien de ser anècdotes i deixem en anècdotes temes que mereixerien (potser) més transcendència. Tot depèn dels nostres interessos. Al final, l'únic que canvia és la mida de l'altaveu, que té moltíssims més Kw de potència a la banda unionista. No és una opinió. És un fet.
A partir d'aquí, resolguem com puguem els nostres dilemes morals: han de ser els fills partícips de la nostra ideologia? Ens han d'acompanyar en manifestacions de contingut polític? Han de participar activament de les nostres creences religioses des de petits o han de ser ells els qui triïn les seves opcions quan siguin grans? Quines joguines els regalem? Indueixen rols sexistes? Indueixen a la violència? Quines pel·lícules veiem amb ells? Són moralitzadores? Els demanem que participin en el concurs, "¿Qué es un rey para ti?" per fer-los veure les bondats de la monarquia? Ens sembla bé que en una televisió pública s'emetin curses de braus en horari infantil? Què és l'adoctrinament? Mostrar un sol punt de vista? Mostrar-los tots però tergiversant al contrari?
Des de la modèstia d'aquest bloc el que realment jutjo important és que els nens sàpiguen que viuran en un món en què la hipocresia i la doble moral hi són molt presents. Que ells no siguin adults que fan de la doble moral la gasolina del seu projecte vital, seria un gran triomf.
La mateixa tradició dels Reis d'Orient constitueix una tradició cristiana i, en conseqüència, carregada de creences. Això no és intrínsecament bo o dolent. Simplement, és. Però també és bo ser conscients que, abans de criticar a l'adversari, sembla positiu analitzar-ho tot, també el que un fa o diu, amb o sense els seus fills davant.