Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Demanen cinc anys de presó a sis joves madrilenys solidaris amb el poble català
 |
| El Primer d'Octubre del 2017 es va fer a la Plaça del Sol una concentració en favor del referèndum (Foto: EFE) |
‘Mira, jo crec en el dret
d’autodeterminació i no crec que votar sigui cap delicte. Per això vaig anar el
primer d’octubre del 2017 a la manifestació, a la plaça del Sol de Madrid, en
solidaritat amb el poble català. Jo sóc de Madrid i els meus pares també’, em
diu Sergio R. per telèfon, mentre vaig donant voltes com un lleó engabiat dins
la sala de premsa del Tribunal Suprem Espanyol. Som dijous a la tarda, el
telèfon em fa sorolls estranys, saludo mig de broma el policia espieta que pugui
estar escoltant-nos i continuo parlant amb un dels sis de Madrid. Un dels sis
afectats pel cas de repressió, increïble i poc conegut, contra uns joves
madrileny que el primer d’octubre del 2017 es van manifestar a la capital
d’Espanya en favor del dret d’autodeterminació i contra la violència policial.
Sis joves que volen ficar a la presó. Cinc anys.
‘El dia de la manifestació, en un bar, a
l’altra banda de la Gran Via, a cinc minuts de la Porta del Sol, i quan la
manifestació ja s’havia acabat, uns policies demanaven el DNI a gent que creien
que eren manifestants. Ho feien a l’atzar. Nosaltres vam donar el nostre, ens el
van tornar i aquí es va acabar. Doncs un mes després, el 2 de novembre, van
venir a detenir-me a casa. Acusat, deien, d’haver agredit un grup ultra el dia
de la manifestació. Jo al·lucinava. A les sis del matí una parella de policies
de paisà em portaven a la comissaria de Moratalaz. Allà la policia ens va dir
que dues persones havien presentat una denúncia contra nosaltres perquè deien
que el primer d’octubre els havíem agredit. Cinc anys de presó demanen les
suposades víctimes. Fiscalia em demana dos anys i mig de presó. Ens acusen,
sense proves, de desobediència, lesió greu i lesió lleu. És al·lucinant.’
En Sergio continua el relat amb veu
calmada i serena: ‘Per sort tinc testimonis que poden corroborar que jo era en
una altra banda a l’hora i lloc dels suposats incidents. No vam agredir cap
ultra, ni neonazi, ni res. Hi ha qui diu que ultres i membres de la Falange sí
que hi eren. Jo no els vaig pas veure, la veritat. I que m’ensenyin proves
d’això que m’acusen. La policia em va dir que hi havia uns vídeos en què es
veuen les agressions i que ens identifiquen. Que me’ls ensenyin. A mi, em van
ensenyar unes fotografies en blanc i negre, amb una resolució pèssima, en què no
es reconeix cap cara. Ho trobo escandalós. Els advocats em diuen que la llei
mordassa també és això.’
‘També he de dir que, a comissaria, vaig
estar-hi quatre hores, de les set del matí a les 11, i allà dins no em va pegar
ningú. Això també és així’, continua en Sergio. ‘Però sí que em vaig sentir
intimidat. I notava que volien que confessés una cosa que no he fet. I que donés
informació que no tinc. Jo no milito enlloc i poca informació puc aportar. Sóc
antiracista i antifeixista, això sí. Però ni tan sols sóc sindicat. Sóc un
cambrer de vint-i- nou anys, visc amb la meva parella i ara estudio per fer
oposicions d’administratiu en una universitat. Si et dic què estudiava a la
biblioteca quan m’has trucat, al·lucinaràs: precisament estudiava la part del
temari del Poder Judicial. De veritat que sents sorolls? Doncs, jo no sento res.
Jo t’explico com ho visc. I em sembla tot bastant al·lucinant.’
Mentre la sala de premsa del Tribunal
Suprem es va buidant de periodistes, els advocats ja fa estona que han fet via i
els presoners deuen ser dins les camionetes policials, en Sergio m’explica que
la situació dels altres nois és similar a la seva. Van ser detinguts per
policies de paisà un mes després del primer d’octubre a casa seva (o a casa dels
pares, que molts encara s’hi estan) i els demanen anys de presó: ‘Jo,
sincerament, ho lligo amb el 155. Perquè ens van detenir el 2 de novembre, amb
el 155 acabat d’estrenar. S’acabava de posar en marxa. Jo crec que la Brigada
d’Informació de Madrid tenia i té un objectiu: l’objectiu dissuasori de voler
frenar la solidaritat. No volen que aquí ens hi solidaritzem. Jo ho veig
així.’
Ahir dissabte a Madrid es va organitzar un
acte per a ajudar a fer caixa de
resistència per aquests nois, perquè puguin pagar la possible fiança de 17.000
euros cadascun, els advocats i el judici que esperen que començarà d’aquí a pocs
mesos, més la campanya de solidaritat que comença (contacte). Campanya de
solidaritat a la qual em sumo des d’aquí. Per això vaig demanar el número IBAN
del compte bancari de la caixa de resistència, el permís per a fer-lo públic
(ES08 2048 3019 6230 1005 9690) i si tenien pensat de venir a Catalunya a
explicar el seu cas. De moment no ho han fet. I estaria molt bé que vinguessin,
perquè poca gent coneix que demanen cinc anys de presó a uns joves madrilenys
solidaris amb Catalunya.
Pocs contraexemples més clars com aquest
del famós poema: ‘Primer van agafar els comunistes, i jo no vaig dir res perquè
no era comunista.’ Doncs mira, en Sergio i els seus companys de Madrid no són
independentistes i, en canvi, sí que van dir res, sí. Des d’aquí, el meu
agraïment, la meva solidaritat i el meu granet de sorra per a trencar el
silenci.
Aquí teneis un enlace a nuestra página de Facebook. Queremos también agradecer las primeras aportaciones que vamos recibiendo a la caja de resistencia. ¡La solidaridad es la fuerza que más temen! 
Piden fianzas por más de 100.000 euros y 5 años de prisión para los detenidos del 1-O en Madrid
El IBAN de la caja de resistencia:
ES08 2048 3019 6230 1005 9690
¡La solidaridad es la ternura de los pueblos! Gracias 
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada