Campanyes | Ramon Cotarelo

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

"En un moment crucial, apareixen diferències substancials respecte el compromís amb la independència."

Ramon Cotarelo

La diferència entre precampanya i campanya electoral és la petició expressa de vot. És a dir, pràcticament cap. Tot és campanya electoral. A Espanya i a Catalunya, tot i que hi ha diferències notables.

A Espanya, les eleccions es presenten molt crispades per diversos motius. El panorama dels quatre genets de l'Apocalipsi, PSOE, PP, Cs i Vox, cavalcant cap a La Moncloa és ombrívol. Si triomfa una aliança entre el PP (la guerra), Cs (la gana) i Vox (la mort), Franco es quedarà on és i el franquisme també. I Catalunya, terra novament conquerida. Si triomfa el primer genet, el PSOE (conquesta), segons preveu el CIS, el mateix però amb diàleg.

La virulència de la campanya espanyola de les dretes respon a dues raons. Primera, la necessitat de PP i Cs d'alleujar la càrrega de les corrupcions respectives. Les de Cs són recents, per la joventut del partit, però posen en dubte la seva condició democràtica. Per això Rivera eleva el to patriòtic per atacar Sánchez. Cal recordar que quan els canalles, segons l'irònic Samuel Johnson, busquen un refugi, sempre troben el de la Pàtria.

Els estirabots de Rivera són gairebé música celestial comparats amb les animalades que diu Pablo Casado. en la millor escola de Rajoy, acusa Sánchez d'entregar-se en mans "tacades de sang". Una bestiesa així només vol amagar el fet que el seu partit, a més de a lladres, acull espies, xantatgistes i altres tipus de criminals.

La segona raó és la necesitat que el quart genet, el del cavall bai, no els avanci en la marxa en què Espanya tornarà a regnar sobre una Catalunya vençuda. Aquí només es salvaran els de l'adoració nocturna, camisa blava i braç alçat.

Si triomfa el primer genet, el PSOE, el del cavall blanc de Sant Jaume, ho farà l'esperit de conquesta. Però es vestirà amb vestidures dialogants. El PSOE pretén que la conquesta (o reconquesta) de Catalunya es faci a base de molt diàleg, on es trobi alguna solució política encara per formular.

Però tot el diàleg del món no apartarà l'independentisme de la seva exigència de referèndum. I si l'altra part vol conquerir i no a la manera antiga, no té cap altre remei que autoritzar-lo. És la conclusió lògica de l'abundant diàleg. O ¿de quina altra manera pretén l'estat espanyol ratificar cap acord a què s'arribi a Catalunya si no és consultat a la població catalana en un referèndum?

Alhora, la campanya a Catalunya és diferent, com sempre. Els partits catalans sucursals dels espanyols reflecteixen el to general d'agressivitat i violència dels seus corresponents hispànics. El PSC, animat per les bones perspectives del PSOE, proclama el seu orgull espanyol amb el "no és no" a la independència, l'autodeterminació i el referèndum. Una mica més i Iceta nega la seva condició de català.

Els partits independentistes, tot i que contagiats per la buida excitació espanyola, mantenen més les formes civilitzades. No obstant això, als seus debats acusen l'excepcionalitat del moment respecte la unitat del moviment. JxC n'ha fet un leitmotiv electoral, en tant que ERC la ignora i mira d'organitzar aliances dins i fora de Catalunya amb forces que o no són independentistes o ho són, però no catalanes. La CUP a autoinvisibilitzat aquest assumpte i la representació del radicalisme d'esquerres queda a mercè de l'escissió de Poble Lliure, que se suma al bloc unitari de JxC a les europees.

Son dues formes de campanya. A l'espanyola, molt soroll, xivarri, escandalera però, en el fons, un acord entre els quatre partits del sistema (PSOE, PP, Cs i Vox) mentre que, a Catalunya, a l'independentisme, pocs alcen la veu i el debat és formalment més assossegat però no oculta que, per fi, en un moment crucial, apareixen diferències substancials respecte el compromís amb la independència. Aquest sembla integral a JxC, fins el punt d'arriscar-se a una escissió interna, i en una fracció escindida de la CUP, mentre que no ho és tant a les altres forces, singularment a ERC. El resultat electoral serà determinant per saber quina de les dues tàctiques té més suport.

Font: https://elmon.cat/opinio/35955/campanyes

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial