Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Tant el PP com el PSOE n'han fet ús quan han governat, n'han condecorat els protagonistes i han comptat amb complicitat mediàtica d'alguns periodistes
Tortures. La setmana
passada el ministre d’Interior espanyol feia l’ofès perquè Podem denunciava que
hi havia clavegueres de l’estat. Fernando Grande-Marlaska que, com a ex-jutge de
l’Audiència espanyola, és un expert en la matèria, va negar-ne l’existència,
igual com temps enrere havia refusat d’investigar les denúncies per tortures
d’uns detinguts. El ministre va avalar la tasca dels servidors públics i dels
cossos i forces de seguretat de l’estat i va acusar aquells que denuncien
l’existència de clavegueres de desprestigiar les institucions, sobretot si no
n’hi ha dades ni elements objectius. Aquesta setmana s’ha sabut que fins i tot
han espiat les càmeres de seguretat del domicili particular de Pablo Iglesias.
George Orwell va fer curt en el seu llibre 1984.
Les clavegueres de l’estat baixen tan
plenes de merda que finalment han sobreeixit, amb l’ajuda i el xantatge d’un
dels màxims responsables, el comissari José Manuel Villarejo, actualment
empresonat. Com que ara és un dirigent espanyol, la víctima principal, i som
enmig de la campanya electoral, l’escàndol ha fet obrir els ulls a molta gent.
Però a Catalunya, aquest escàndol no és cap novetat. Fa molts anys que les
clavegueres de l’estat espanyol actuen contra dirigents independentistes. Les
primeres víctimes en foren Xavier Trias i Artur Mas, a qui hom va atribuir
comptes a Suïssa que després es va demostrar que eren falsos. Però la sospita ja
s’havia escampat. El problema és que molts dels qui ara són víctimes de la
guerra bruta s’aclucaven d’ulls quan tocava el rebre a l’independentisme, o fins
i tot acusaven els afectats de voler tapar la corrupció fent victimisme. Ada
Colau va aprofitar-se de les informacions falses contra Trias per guanyar les
eleccions municipals a Barcelona.
La guerra bruta contra l’independentisme
no s’ha acabat. Avui s’ha sabut que a la fi del gener del 2018 un fiscal i uns
quants tècnics del Ministeri de Justícia espanyol van seguir Puigdemont a
Brussel·les sense autorització judicial d’aquell país, amb la col·laboració d’un
empresari. Aquesta actuació es va fer sense haver-hi cap euroordre, perquè el
jutge Llarena la va retirar el 5 de desembre, i sense comunicar-ho a les
autoritats belgues. Una actuació clarament extrajudicial que probablement la
justícia espanyola mirarà de colgar, però que és impròpia d’un estat de
dret.
El problema de les clavegueres de l’estat
és que tant el PP com el PSOE n’han fet ús quan han governat i han tingut
complicitat mediàtica per escampar la seva porqueria. No són tan sols un
problema del PP i de Jorge Fernández Díaz amb la seva policia política. També
afecten el PSOE, amb els GAL com a cas més escandalós, però no cal anar tan
lluny. Divendres de la setmana passada va haver de dimitir el director general
d’Informació de la Moncloa, Alberto Pozas, investigat com a ex-director
d’Interviu en la trama d’espionatge a Pablo Iglesias. El comissari Villarejo ha
estat condecorat amb la Creu al Mèrit amb Distintiu Vermell dues vegades: la
primera el 2009, la hi va donar Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre
d’Interior. I la segona, el 2013, Jorge Fernández Díaz. Les clavegueres de
l’estat funcionen gràcies a dos elements: la connivència política i la
complicitat mediàtica. De la mateixa manera que hi ha policies corruptes, hi ha
mitjans o periodistes amb noms i cognoms que contribueixen a difondre les
mentides que es fabriquen a les clavegueres.
Una de les victòries de l’independentisme
ha estat fer aflorar bona part d’aquestes clavegueres. La policia política de
Fernández Díaz és investigada i el comissari Villarejo prova de salvar-se
escampant merda. Però les clavegueres formen part del règim del 78. Són una
estructura d’estat. S’hi mouen els garants del règim i quan algú el qüestiona,
aleshores l’intenten destruir. Primer va ser l’independentisme, ara és Podem.
Catalunya ja va avisar que era un problema estructural de la democràcia
espanyola, perquè la transició no havia fet net, però no s’ho va creure ningú.
Villarejo va començar la seva carrera com a policia el 1972 al País Basc en la
lluita contra ETA. I ja el van condecorar.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada