Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Benvolgut català o catalana que has nascut avui:
No pateixis, això és una carta que potser llegeixis en el futur. No vull fer nosa, ara que acabes d’arribar a Catalunya i bastants problemes tens per saber que has de plorar quan el xumet cau. Vull dedicar-te unes poques paraules perquè sàpigues què et trobaràs amb la geolocalització del teu naixement. Seràs català o catalana. Bé, alguns també voldran que siguis espanyol, europeu, ciutadà del món, equidistant, indepe, unionista, culer, madridista, perico, catòlic, musulmà, budista… Fins i tot alguns voldran que gairebé demanis perdó per haver nascut on has nascut o per ser dona. Mira, fes el que vulguis amb la teva vida i amb la teva identitat. És teva. Et pertany. I és que ningú pertany a ningú. Hauria de ser la primera veritat que s’incorporés al nostre sistema de creences.
La segona cosa que has de saber és que els catalans tenim una obsessió malaltissa per caure bé. És tan nostra aquesta obsessió com el pa amb tomaquet, els galets o el pessimisme. Volem caure bé. Volem ser simpàtics. Per a nosaltres, la mirada de l’altre és fonamental. I fem manis on ens apuntem en una pàgina web, ens posem samarretes de colors, cantem plegats i, sobretot, mirem a Madrid a veure què diuen. Però tenim més aficions. No et pensis que he acabat. Una és la d’autofustigar-nos. No només volem caure bé, també necessitem ser perfectes. I si un dels nostres fica la pota, ens llancem al seu coll perquè ens fa quedar malament. Fora, fora! Ja no ets dels nostres perquè t’has apartat de la rectitud moral i la catalanor. La Moreneta no se sentirà orgullosa de tu. Fora, fora! Això fa que els veïns, que no estan tan obsessionats per acceptar el repte de la perfecció diària, aprofitin qualsevol excusa per assenyalar-nos. Mira, los catalanes. Mira, qué provincianos son. Y paletos, y nazis, y totalitarios, y supremacistas, y racistas, y xenófobos, y machistas. Y también son homófonos. Que no, Manolo, que se dice homófolos. I això ens du a una altra obsessió: no parlar per no molestar. L’altre dia, el periodista en cap de les Catalunyes, va dir que no havíem de fer cas a l’autobús que es passejarà pel nostre territori amb missatges masclistes i d’odi. Shhhhh! Calla, calla. Has de fer com la Dorothy de El mag d’Oz: ajuntes els peus tres vegades i demanes el desig de que no t’insultin. Ja veuràs com els fatxes es callen. Pura màgia catalana. We’re off to see the Wizard. The wonderful Wizard of Oz.
Doncs això, nen o nena catalana que has nascut avui: ser català o catalana no és fàcil. Vivim en un racó preciós del món però si vols aconseguir una identitat pròpia (que no imposada), si vols mirar la gent als ulls sense demanar perdó per existir, si vols de debò que et reconeguin, t’ho hauràs de currar molt. Perquè els fatxes són insaciables. Els fatxes de dretes o d’esquerres no es conformen amb res més que la seva victòria i s’aprofitaran de les teves febleses. No podràs dialogar amb ells. Com a màxim, els podràs tenir lluny. Però per aconseguir això hauràs de dibuixar unes línies molt clares. Fins aquí, nen. D’aquí no passes. Si tu no les tens clares, imagina’t ells. No vulguis guanyar el Nobel de la Pau, un homenatge Disney i que la caverna mediàtica espanyola et posi una catifa vermella i et llanci flors. Però sobretot recorda que el que més odien els feixistes és la intel·ligència.
Font: https://societatanonima.wordpress.com/2019/03/02/el-que-mes-odien-els-feixistes-es-la-intelligencia/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada