Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El llaç groc no és un símbol partidista, sinó polític i transversal, compartit per la majoria de la societat catalana 

Pere Martí
Encaputxats. La seqüència 
explica tota sola com funciona la cosa. Ciutadans demana a la Junta Electoral 
espanyola que ordeni de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat 
perquè considera que són símbols partidistes. La Junta Electoral accepta, com és 
habitual, la petició si ve de Cs i dóna quaranta-vuit hores al president de la 
Generalitat per a retirar-los, amb to d’ultimàtum, tot i que encara no ha 
començat la campanya. El president de la Generalitat, Quim Torra, es planta, en 
defensa de la llibertat d’expressió, i presenta un recurs. La mateixa 
nit, un grup d’encaputxats es prenen 
la justícia pel seu compte i van a la plaça de Sant Jaume a arrencar els llaços. 
Només aconsegueixen de llevar el de la casa de la ciutat, però la guàrdia urbana 
impedeix que se l’enduguin. L’escamot és identificat pels Mossos, però no hi ha 
cap detenció. Ciutadans apunta, la justícia avala i els encaputxats actuen. Quan 
surt el sol, Juan Carlos Girauta aplaudeix l’acció. Aquest és el modus 
operandi de l’espanyolisme violent que funciona a Catalunya de fa 
mesos.
Tothom sap que la plaça de Sant Jaume és 
vigilada vint-i-quatre hores, però, malgrat això, els activistes unionistes hi 
han anat perquè saben que tenen una impunitat judicial absoluta. Si són 
detinguts, el jutge de torn els deixa sempre en llibertat, normalment sense 
càrrecs. En canvi, el president de la Generalitat si es nega a retirar els 
llaços grocs s’exposa a conseqüències penals. És aquesta doble vara de mesurar 
la que trinxa tota la credibilitat a la justícia espanyola. Aquests dies un 
partit polític d’extrema dreta aprofita el judici contra l’independentisme al 
Suprem per fer campanya i la Junta Electoral no n’ha dit res. Els llaços grocs 
són campanya electoral però els interrogatoris de Vox al Suprem no. Lluny de 
rectificar, la Junta Electoral ha donat dotze hores a la 
batllessa Ada Colau per retirar el llaç que els feixistes han provat d’arrencar 
aquesta nit.
No ens hauria de sorprendre perquè dos 
dels jutges de la sala del Suprem, Luciano Varela i Ana Maria Ferrer, són 
membres de la Junta Electoral. Fonts judicials asseguren que no van participar 
en la decisió i que no intervindran en cap més afer que faci referència a 
Catalunya. No en tenim cap prova, però la seva presència demostra el cercle 
viciós de la cúpula judicial espanyola. La Junta Electoral espanyola no és un 
òrgan neutral pel que fa a la capacitat d’arbitrar sobre processos electorals a 
Catalunya. És part en el conflicte. La seva composició impossibilita 
l’equanimitat que requereix un organisme d’aquesta mena.
La primera cosa que cal recordar és que el 
llaç groc no és un símbol partidista, sinó polític. El llaç groc és una 
apel·lació a la democràcia, a la llibertat i als drets humans que és transversal 
en bona part de la societat catalana. No demana el vot per cap partit. És una 
apel·lació als valors democràtics i els drets humans, com ho poden ser les 
pancartes en favor de l’acolliment de refugiats, contra la violència masclista o 
contra l’homofòbia que hi ha a molts ajuntaments.
A més, hi ha una contradicció argumental 
flagrant en l’argumentació de la Junta Electoral. Si no hi ha presos polítics i 
el judici del Suprem no és polític, els llaços grocs tampoc no són polítics. És 
més política una bandera espanyola monàrquica que exhibeixen forçosament 
edificis d’administracions governades per republicans independentistes. Milers 
d’ajuntaments arreu de Catalunya tenen l’obligació legal d’exhibir una bandera 
contrària a la majoria del consistori. I si no ho fan, Cs ja s’encarrega de 
denunciar-los.
L’argument de mantenir la neutralitat de 
l’espai públic és una fal·làcia que serveix de coartada a la censura. L’espai 
públic ha de ser plural i tothom té dret d’expressar-s’hi, sempre que ho faci 
pacíficament i democràtica. No hi ha espai públic neutral. Els nostres carrers i 
places són plens de símbols nacionals, religiosos o polítics que cohabiten 
pacíficament sense problemes, com és normal en una democràcia. Un símbol només 
esdevé partidista quan un partit polític decideix de convertir-lo en un objectiu 
a combatre. Ciutadans ha fet això, amb l’ajuda de la justícia espanyola. Per 
tant, ni el govern ni els ajuntaments no tenen cap obligació de retirar-los i no 
haurien de ser sancionats pel fet de defensar la llibertat d’expressió. 
Malauradament, hi ha antecedents molt recents que la llibertat d’expressió no és 
respectada per la justícia espanyola. Però els llaços grocs no es toquen mentre 
hi hagi presos i exiliats.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada