Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El llaç groc no és un símbol partidista, sinó polític i transversal, compartit per la majoria de la societat catalana
Pere Martí
Encaputxats. La seqüència
explica tota sola com funciona la cosa. Ciutadans demana a la Junta Electoral
espanyola que ordeni de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat
perquè considera que són símbols partidistes. La Junta Electoral accepta, com és
habitual, la petició si ve de Cs i dóna quaranta-vuit hores al president de la
Generalitat per a retirar-los, amb to d’ultimàtum, tot i que encara no ha
començat la campanya. El president de la Generalitat, Quim Torra, es planta, en
defensa de la llibertat d’expressió, i presenta un recurs. La mateixa
nit, un grup d’encaputxats es prenen
la justícia pel seu compte i van a la plaça de Sant Jaume a arrencar els llaços.
Només aconsegueixen de llevar el de la casa de la ciutat, però la guàrdia urbana
impedeix que se l’enduguin. L’escamot és identificat pels Mossos, però no hi ha
cap detenció. Ciutadans apunta, la justícia avala i els encaputxats actuen. Quan
surt el sol, Juan Carlos Girauta aplaudeix l’acció. Aquest és el modus
operandi de l’espanyolisme violent que funciona a Catalunya de fa
mesos.
Tothom sap que la plaça de Sant Jaume és
vigilada vint-i-quatre hores, però, malgrat això, els activistes unionistes hi
han anat perquè saben que tenen una impunitat judicial absoluta. Si són
detinguts, el jutge de torn els deixa sempre en llibertat, normalment sense
càrrecs. En canvi, el president de la Generalitat si es nega a retirar els
llaços grocs s’exposa a conseqüències penals. És aquesta doble vara de mesurar
la que trinxa tota la credibilitat a la justícia espanyola. Aquests dies un
partit polític d’extrema dreta aprofita el judici contra l’independentisme al
Suprem per fer campanya i la Junta Electoral no n’ha dit res. Els llaços grocs
són campanya electoral però els interrogatoris de Vox al Suprem no. Lluny de
rectificar, la Junta Electoral ha donat dotze hores a la
batllessa Ada Colau per retirar el llaç que els feixistes han provat d’arrencar
aquesta nit.
No ens hauria de sorprendre perquè dos
dels jutges de la sala del Suprem, Luciano Varela i Ana Maria Ferrer, són
membres de la Junta Electoral. Fonts judicials asseguren que no van participar
en la decisió i que no intervindran en cap més afer que faci referència a
Catalunya. No en tenim cap prova, però la seva presència demostra el cercle
viciós de la cúpula judicial espanyola. La Junta Electoral espanyola no és un
òrgan neutral pel que fa a la capacitat d’arbitrar sobre processos electorals a
Catalunya. És part en el conflicte. La seva composició impossibilita
l’equanimitat que requereix un organisme d’aquesta mena.
La primera cosa que cal recordar és que el
llaç groc no és un símbol partidista, sinó polític. El llaç groc és una
apel·lació a la democràcia, a la llibertat i als drets humans que és transversal
en bona part de la societat catalana. No demana el vot per cap partit. És una
apel·lació als valors democràtics i els drets humans, com ho poden ser les
pancartes en favor de l’acolliment de refugiats, contra la violència masclista o
contra l’homofòbia que hi ha a molts ajuntaments.
A més, hi ha una contradicció argumental
flagrant en l’argumentació de la Junta Electoral. Si no hi ha presos polítics i
el judici del Suprem no és polític, els llaços grocs tampoc no són polítics. És
més política una bandera espanyola monàrquica que exhibeixen forçosament
edificis d’administracions governades per republicans independentistes. Milers
d’ajuntaments arreu de Catalunya tenen l’obligació legal d’exhibir una bandera
contrària a la majoria del consistori. I si no ho fan, Cs ja s’encarrega de
denunciar-los.
L’argument de mantenir la neutralitat de
l’espai públic és una fal·làcia que serveix de coartada a la censura. L’espai
públic ha de ser plural i tothom té dret d’expressar-s’hi, sempre que ho faci
pacíficament i democràtica. No hi ha espai públic neutral. Els nostres carrers i
places són plens de símbols nacionals, religiosos o polítics que cohabiten
pacíficament sense problemes, com és normal en una democràcia. Un símbol només
esdevé partidista quan un partit polític decideix de convertir-lo en un objectiu
a combatre. Ciutadans ha fet això, amb l’ajuda de la justícia espanyola. Per
tant, ni el govern ni els ajuntaments no tenen cap obligació de retirar-los i no
haurien de ser sancionats pel fet de defensar la llibertat d’expressió.
Malauradament, hi ha antecedents molt recents que la llibertat d’expressió no és
respectada per la justícia espanyola. Però els llaços grocs no es toquen mentre
hi hagi presos i exiliats.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada