traducció - translate - traducción

dissabte, 16 de març del 2019

Els llaços grocs no es toquen | Pere Martí

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El llaç groc no és un símbol partidista, sinó polític i transversal, compartit per la majoria de la societat catalana 

llaços grocs

Pere Martí

Encaputxats. La seqüència explica tota sola com funciona la cosa. Ciutadans demana a la Junta Electoral espanyola que ordeni de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat perquè considera que són símbols partidistes. La Junta Electoral accepta, com és habitual, la petició si ve de Cs i dóna quaranta-vuit hores al president de la Generalitat per a retirar-los, amb to d’ultimàtum, tot i que encara no ha començat la campanya. El president de la Generalitat, Quim Torra, es planta, en defensa de la llibertat d’expressió, i presenta un recurs. La mateixa nit, un grup d’encaputxats es prenen la justícia pel seu compte i van a la plaça de Sant Jaume a arrencar els llaços. Només aconsegueixen de llevar el de la casa de la ciutat, però la guàrdia urbana impedeix que se l’enduguin. L’escamot és identificat pels Mossos, però no hi ha cap detenció. Ciutadans apunta, la justícia avala i els encaputxats actuen. Quan surt el sol, Juan Carlos Girauta aplaudeix l’acció. Aquest és el modus operandi de l’espanyolisme violent que funciona a Catalunya de fa mesos.

Tothom sap que la plaça de Sant Jaume és vigilada vint-i-quatre hores, però, malgrat això, els activistes unionistes hi han anat perquè saben que tenen una impunitat judicial absoluta. Si són detinguts, el jutge de torn els deixa sempre en llibertat, normalment sense càrrecs. En canvi, el president de la Generalitat si es nega a retirar els llaços grocs s’exposa a conseqüències penals. És aquesta doble vara de mesurar la que trinxa tota la credibilitat a la justícia espanyola. Aquests dies un partit polític d’extrema dreta aprofita el judici contra l’independentisme al Suprem per fer campanya i la Junta Electoral no n’ha dit res. Els llaços grocs són campanya electoral però els interrogatoris de Vox al Suprem no. Lluny de rectificar, la Junta Electoral ha donat dotze hores a la batllessa Ada Colau per retirar el llaç que els feixistes han provat d’arrencar aquesta nit.

No ens hauria de sorprendre perquè dos dels jutges de la sala del Suprem, Luciano Varela i Ana Maria Ferrer, són membres de la Junta Electoral. Fonts judicials asseguren que no van participar en la decisió i que no intervindran en cap més afer que faci referència a Catalunya. No en tenim cap prova, però la seva presència demostra el cercle viciós de la cúpula judicial espanyola. La Junta Electoral espanyola no és un òrgan neutral pel que fa a la capacitat d’arbitrar sobre processos electorals a Catalunya. És part en el conflicte. La seva composició impossibilita l’equanimitat que requereix un organisme d’aquesta mena.

La primera cosa que cal recordar és que el llaç groc no és un símbol partidista, sinó polític. El llaç groc és una apel·lació a la democràcia, a la llibertat i als drets humans que és transversal en bona part de la societat catalana. No demana el vot per cap partit. És una apel·lació als valors democràtics i els drets humans, com ho poden ser les pancartes en favor de l’acolliment de refugiats, contra la violència masclista o contra l’homofòbia que hi ha a molts ajuntaments.

A més, hi ha una contradicció argumental flagrant en l’argumentació de la Junta Electoral. Si no hi ha presos polítics i el judici del Suprem no és polític, els llaços grocs tampoc no són polítics. És més política una bandera espanyola monàrquica que exhibeixen forçosament edificis d’administracions governades per republicans independentistes. Milers d’ajuntaments arreu de Catalunya tenen l’obligació legal d’exhibir una bandera contrària a la majoria del consistori. I si no ho fan, Cs ja s’encarrega de denunciar-los.

L’argument de mantenir la neutralitat de l’espai públic és una fal·làcia que serveix de coartada a la censura. L’espai públic ha de ser plural i tothom té dret d’expressar-s’hi, sempre que ho faci pacíficament i democràtica. No hi ha espai públic neutral. Els nostres carrers i places són plens de símbols nacionals, religiosos o polítics que cohabiten pacíficament sense problemes, com és normal en una democràcia. Un símbol només esdevé partidista quan un partit polític decideix de convertir-lo en un objectiu a combatre. Ciutadans ha fet això, amb l’ajuda de la justícia espanyola. Per tant, ni el govern ni els ajuntaments no tenen cap obligació de retirar-los i no haurien de ser sancionats pel fet de defensar la llibertat d’expressió. Malauradament, hi ha antecedents molt recents que la llibertat d’expressió no és respectada per la justícia espanyola. Però els llaços grocs no es toquen mentre hi hagi presos i exiliats.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial