Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Mentre la dreta i l'esquerra li feien el passadís contra l'independentisme, Vox ha aprofitat per a colar-se'ls fins al menjador»
Mesos enrere, en aquesta mateixa columna,
miràvem cap a l’estat espanyol i dèiem que no ens feia por Vox. Era quan els
mitjans de comunicació més seguits del regne encara no havien esdevingut
plataformes de llançament, emblanquiment i/o legitimació de la ultradreta, un
cas insòlit en qualsevol democràcia que se’n vulgui dir. Doncs ara que ja la
tenen llançada i situada al centre del debat polític, des d’aquestes ratlles
continuem dient la mateixa cosa: de Vox, com a Vox-Vox, gens de por.
Ens hem d’explicar, per descomptat, i hi
ha moltes maneres de fer-ho, però la meua preferida parteix d’un exemple
aclaridor. El pesco d’un article antic d’Enric Juliana al
diari del Conde, perquè no sigui dit, i fa així:
‘Hi va haver un temps que el Partido
Socialista Obrero Español assenyalava amb el dit l’autodeterminació dels pobles
i aixecava el polze. […] Parlem seriosament: dret d’autodeterminació de les
nacionalitats d’Espanya. Aquest era un dels punts centrals del programa del PSOE
renovat el 1974. Clar, precís i contundent. Tan contundent que va estar a punt
de proclamar l’autodeterminació per a tots.’
I aquí ve la segona part: la por, la
por-por, és saber que d’aquesta realitat embrionària hem anat a parar a
l’actualitat dels socialistes del 155, o haver de sentir vells tòtems
d’esquerres que et neguen en democràcia els drets que et reconeixien en
dictadura, o haver de veure el dia que un alcaldable progressista de Barcelona
et compararia la CUP i Vox.
Per a arribar a aquest nivell d’involució,
no ha calgut cap partit explícit d’ultradreta i ni l’han trobat a faltar. Per a
suspendre l’autogovern dels catalans, per a traspassar aquesta línia fúcsia de
tan vermella, el trio del 155 se les va compondre perfectament sense cap esperó
falangista passat de voltes. Els llestos ja ho sabien, els altres ho hem anat
descobrint en temps real: Espanya es troba com peix dins de l’aigua amb la
vulneració de drets, comodíssima exercint la repressió contra els qui han gosat
posar a prova les febles costures de la seua disfressa democràtica. A la mínima
que un parlament l’ha desafiat amb més democràcia, la seua re-acció mediàtica,
política, judicial, econòmica, cultural fins i tot, ha demostrat una unitat
d’acció de coreografia coreana. Si no fos pel paperot de les esquerres, girades
com un mitjó, qualsevol diria que ho tenien assajat i tot.
Per tant, no ha calgut cap Vox, al regne
de Felipe VI, per a tornar a veure suspesos els drets de llibertat d’expressió,
de reunió, de pensament, de moviment d’opositors. No ha calgut cap Vox per a
tornar a tenir dissidents exiliats i privats de llibertat, ni perquè una junta
electoral prohibís a una televisió pública de referir-se als presos polítics com
a ‘presos polítics’. No cal cap Vox ni al judici contra l’independentisme, mira
què et dic, perquè amb prou feines és un actor redundant de les acusacions de la
fiscalia i l’advocacia de l’estat. Com tampoc no ha calgut cap Vox perquè
observadors independents dels drets humans s’hi arromanguessin i s’esparveressin
amb els seus dèficits democràtics.
És clar que aquests dèficits són
exageracions per a qui no se sent afectat ni concernit per la cara B de l’estat.
Sou uns victimistes –ens hem de sentir dir els independentistes–, si fins i tot
us deixem manifestar a Madrid pels vostres represaliats, que amb Franco ja els
haurien pelat. I així ha estat que, mentre no ens els pelava ningú, tot un
detall en democràcia, Vox ha aprofitat que la dreta i l’esquerra li feien el
passadís contra l’independentisme per a colar-se’ls fins al menjador. I ara tot
són plors fraternals, que ve el llop, que ve el llop de Vox. Que allò que ens
espera, si no els ajudem amb això seu, serà pitjor. I des d’aquesta humil
columna ens demanem, de bona fe: pitjor que què? Per a dos milions de veïns
vostres, pitjor ja ho era abans de Vox. Pitjor és ara.
Per a molts catalans, la línia vermella
(fúcsia!) d’allò que és intolerable en democràcia ja es va travessar fa anys,
amb la sentència de l’estatut. Per tant, allò que no pot fer Vox ara, ni li
pensem consentir, és que ens alteri els sentits fins a tal punt que faci bons
els abusos dels altres. Estaríem arreglats si haguéssim de reconsiderar els
nostres drets i valors a la baixa perquè els repressors que vénen prometen ser
pitjors que els anteriors. No s’admetria en cap altra lluita social, aquesta
revisió, com hi ha món. Per il·lustrar-ho d’una pinzellada: com a feminista i
indissociablement independentista, Vox no m’amenaça més que no m’hagi amenaçat,
ja, el tripartit ‘demòcrata’ del 155.
En resum i per anar acabant: d’acord que
els independentistes no hem necessitat cap Vox per a saber que a naltros, a
diferència dels súbdits obedients, no ens tocaven per llei les garanties d’una
democràcia plena. En canvi, sembla que Vox sí que és necessari per al tripartit
del 155, perquè els permet de crear la il·lusió –dins i fora-fronteres– de
córrer un seient menys cap a la dreta d’on s’havien situat
desacomplexadament.
En tot cas, des del punt de vista de
l’independentisme, un partit vingut per a dividir la dreta espanyolista no seria
pas problema nostre. El nostre problema, un altre de molts, és que aquest ‘que
ve Vox’ hagi calat fins al punt de fer-nos renunciar a tot allò que teníem
avançat, només per posar-nos al nivell de la por dels altres. I que l’amenaça
del ‘serà pitjor’ ens convenci finalment que sí, que som i hem estat uns
exagerats, que la repressió actual és pura democràcia comparat amb el que ens
espera si no tornem a fer bondat. I què voleu que us digui, no cal repetir-ho
més: quan només pots triar entre pitjor i encara pitjor, és que pitjor ja ho és
ara.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada