Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
"Arribar a la independència és un repte titànic que potser mai hem mesurat correctament"
L'indepedentisme té molts reptes. N'hi ha
per triar i remenar: la nova convocatòria d'un nou referèndum, la construcció de
la unitat (estratègica o no) que ha de permetre arribar a bon port, la generació
d'una hegemonia, la reorganització interna dels diferents partits, el
reforçament dels moviments socials, el manteniment de les mobilitzacions, i la
reconstrucció de vincles que s'han trencat com a conseqüència de les aliances
post eleccions municipals, entre molts d'altres. Això és així perquè
arribar a la independència és un repte titànic que potser mai hem
mesurat correctament. Però ara mateix, em temo que hi ha objectiu que
sobresurt: em refereixo a la preparació de la resposta a la sentència que emetrà
el Tribunal Suprem.
Fins ara teníem la incògnita de la data.
Algunes hipòtesis parlaven de finals de juliol, i d'altres, de la tardor.
Tanmateix, ahir aquest misteri es va esvair. I és que segons les declaracions
d'un dels magistrats del Tribunal Suprem que han jutjat el procés, Antonio del
Moral, sembla que fins passat l'estiu no hi haurà veredicte. Així, el jurista va
explicar que estan deliberant i que, malgrat tot pot canviar, “es pot descartar
que sigui abans de l’estiu i seria més cap a finals de setembre o octubre”. Ai
las! Si això és així, l'independentisme té més temps per orquestrar una
resposta sòlida, contundent i a l'alçada de les circumstàncies. I
vostès diran, com ha de ser aquesta resposta? Servidora desitjaria que tingués
-almenys- les següents característiques:
Primera. Ha de ser una resposta unitària,
construïda per totes les forces polítiques independentistes i sobiranistes i els
moviments socials. Això implica tornar a incloure el món i l'entorn dels Comuns
perquè són, sens dubte, una peça clau. Vostès em diran que ara no és fàcil, i
tenen raó. No en va, l'acceptació dels vots de Ciutadans en l'operació
espanyolista de l'Ajuntament de Barcelona ha fet molt mal. Però malgrat
tot, em temo que és vital tornar-los a incloure en la lluita pels drets civils i
polítics i en la reivindicació del dret a l'autodeterminació.
Segona. No pot ser una resposta simbòlica.
Ans al contrari! Ha de ser efectiva. La sentència que vindrà mereix molt
més que una manifestació. Això és així perquè d'ençà del 2010 ja hem
assistit a moltes manifestacions multitudinàries en motiu de la Diada i dels
diversos motius que ens han dut al carrer durant el procés. La realitat és que
aquestes mobilitzacions han tingut una influència molt important en la moral i
el convenciment de les persones a Catalunya i han eixamplat la base però,
malgrat ens pesi, l'han tingut bastant més minsa en relació a la influència que
han exercit entre els polítics espanyols -que no han canviat gens ni mica el seu
posicionament- i encara menys en la fiscalia i l'acusació popular que han
impulsat aquest judici farsa. Per tant, cal pensar quines són les accions que
cal emprendre per aconseguir un impacte real més gran que el que pugui generar
una simple manifestació.
Tercera. La resposta ha de deixar empremta
en la política. Sigui quin sigui l'abast i la duresa de la sentència haurà de
tenir un impacte real en la política catalana i espanyola. No en va, la
vulneració de drets que pateixen els nostres presos i el càstig injust que
signifiquen la presó preventiva, el judici i tot el que pugui venir, han de fer
que res no torni a ser com abans. I, en conseqüència, les forces
polítiques hauran de ser molt coherents i conseqüents amb els pactes i amb totes
les seves accions, inclosa la potencial convocatòria d'eleccions. I és
que ja res no pot ser a la babalà i sense premeditació. Al contrari, ara cal
molta estratègia i tenir molt clar cap a on anem.
Quarta. La resposta ha de
qüestionar l'estat de la democràcia a l'Estat espanyol. La repressió
que estem vivint i el judici han representat un escac i mat a la qualitat
democràtica d'un Estat que vol ser a l'avantguarda dels estats europeus. Però
ara, quan es dicti sentència, caldrà fer encara més paleses les vulneracions i
la manca de respecte a les llibertats ciutadanes i als drets individuals i
col·lectius.
Cinquena. Ha de ser internacionalitzada i
no es pot quedar en el nostre àmbit "domèstic". Sigui quina sigui la
sentència, serà del tot injusta. Tan és així que els nostres presos i
preses hauran de continuar el camí cap a la justícia europea i internacional.
Per això és vital que la resposta es faci sentir a l'exterior i tingui el suport
d'organitzacions de la societat civil i la política europea i mundial.
Sisena. La resposta ha de ser
pacífica. El moviment independentista català s'ha caracteritzat
-sempre- per ser pacífic i cívic i absolutament respectuós amb les persones que
pensen diferent. Així haurà de continuar essent en el futur.
Setena i última. Ha de ser multitudinària.
Potser hi ha qui té la sensació que estem desmobilitzats i que el
moviment passa per hores baixes. Potser sí. Aquestes impressions són
fruit dels cicles variables que viuen i pateixen tots els moviments socials.
Tanmateix, un cop es dicti la sentència, aquesta haurà de ser l'espurna que
torni a mobilitzar i aturar -si així es decideix- el país sencer. Ningú no es
podrà quedar a casa!
Anem-hi pensant perquè l'estiu passarà
molt ràpid i no s'hi val a badar! Els nostres presos i preses s'ho
mereixen i la nostra lluita per la llibertat, també!
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada