Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Massa sovint, quan li toques Espanya, l’espanyol s’oblida de si mateix i, si ho era, deixa de ser progressista, demòcrata, dialogant. Per més que es faci dir socialista»
Oriol Izquierdo
Que Miquel Iceta és un sofista no és cap
novetat. Però aquesta setmana ha reincidit en un dels seus sofismes més
aparatosos i això mereix un comentari. Ha dit, l’home, en una entrevista a
Catalunya Ràdio, i reprodueixo literalment la piulada en què ell mateix va
citar-se: ‘Els independentistes diuen que tenim un problema amb la resta
d’Espanya i en realitat el problema el tenim dins de Catalunya.’ I doncs, té
raó, l’home? Home, doncs en té i no en té.
Que hi ha un problema entre Catalunya i
Espanya és difícil de negar, encara que amb aquesta sentència ell gairebé ho
negui. O no és la manifestació d’un problema que, reiteradament, una vegada i
una altra –i ho hem vist amb tres estatuts aquests últims cent anys–, a cada
proposta d’autogovern de Catalunya, hagi vingut Espanya a aigualir-la amb els
seus ribots –o amb els seus dictadors? A aquest problema, el de la necessitat de
governar-nos i cercar, per fer-ho, l’encaix amb l’estat que ens tutela de grat o
per força, s’hi pot donar diverses respostes i bé cal discutir-les fins a trobar
un punt d’acord: Que les debatem nosaltres mateixos, a Catalunya, i amb molts
matisos –de les posicions més assimilacionistes, o sigui les unionistes
espanyoles, fins a les més emancipades, les que advoquen per la independència–,
pot ser descrit com un problema entre catalans, com fa l’Iceta? D’acord, pot
ser-ho.
Però fixeu-vos quina perversitat amaga el
sofisma: dilueix el problema entre Catalunya i Espanya i amplifica el suposat
problema entre catalans. I això situa en dos plans diferents Catalunya i
Espanya. Per posar, naturalment, Espanya per damunt de Catalunya. I insinua que
els catalans, pobrets, sols solets no se’n surten ni se’n sortiran. Sort que la
mare Espanya és aquí per a tutelar-nos, doncs, i evitar que prenguem mal. I ara
digueu-me reticent, si voleu. Sí, l’Iceta no ho ha dit ben bé així. Però parla
des d’un marc mental en què això és implícit. En podem dir complex
d’inferioritat o sucursalisme o autoodi. O potser, simplement, és el marc mental
d’un espanyol, per més català que pugui ser.
Perquè hi ha una altra manera
d’interpretar aquest sofisma. A Catalunya tenim un problema, i tant. I no és tan
sols el de l’encaix amb Espanya, que es concreta en la negativa persistent de
l’estat espanyol a deixar que ens governem lliurement. Sinó que és també que
Espanya és dins de Catalunya. Que hi és incrustada. Que entre nosaltres hi ha
molts ciutadans, i alguns fins i tot són catalans, que actuen partint d’un marc
mental espanyol. I n’hi ha que també se senten espanyols. I n’hi ha que són
espanyols i prou, amb domicili, ai las, a Catalunya. Potser és aquest el
problema que hi ha entre els ciutadans de Catalunya. Però aquest problema té
solució: una manera de mirar de superar-lo deu ser contrastar les posicions i
els projectes de cadascú. I fer-ho, finalment, a les urnes. Amb un referèndum.
Com ho vam intentar el Primer d’Octubre. Se’n diu democràcia. O no?
Quan els socialistes repeteixen una
sonsònia com la que ara ha reiterat l’Iceta menyspreen els conciutadans que hem
manifestat i manifestem el malestar amb el statu quo a Catalunya, a
Espanya, a Europa. Ras i curt, menyspreen el nostre malestar i a nosaltres
mateixos. Deu ser que són massa conservadors per a admetre la necessitat de
canvi, massa interessats per a les discussions en què temen que hi poden perdre,
massa demòcrates per a respectar la voluntat política de les minories i encara
menys la d’una majoria. I llavors es volen fer passar per dialogants.
Sap greu de constatar-ho, però ja es veu
que la hispanitat produeix monstres. I massa sovint, quan li toques Espanya,
l’espanyol s’oblida de si mateix i, si ho era, deixa de ser progressista,
demòcrata, dialogant. Per més que es faci dir socialista. Fins i tot pot ser que
es trobi una porra a les mans i que la faci servir. Ja em direu, amb aquesta
gent, com s’hi pot conviure.
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/mail-obert-oriol-izquierdo-espanya/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada