Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La controvèrsia arran del pacte entre el PSOE i el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial va provocar la renúncia del conservador Manuel Marchena a encapçalar el màxim òrgan dels jutges. Aquesta decisió, però, ha suposat el retorn de Marchena a la presidència de la sala que jutjarà l'independentisme català. Els whatsapps que l'assenyalaven com un togat afí al PP han motivat la seua recusació per part dels advocats dels presos catalans. Tanmateix, no és l'únic episodi de recusació i de suposades irregularitats que envolta un magistrat que haurà de resoldre sobre el procés a Catalunya.
D'ideologia conservadora i assenyalat per
haver arxivat nombrosos casos de corrupció que afectaven el PP, el magistrat
Manuel Marchena havia sigut
l'escollit per presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El seu
ascens a la direcció del màxim òrgan de govern dels jutges s'havia produït
després d'un acord entre el PSOE i el PP. Com si es tractara d'un bescanvi de
cromos, els socialistes acceptaven un togat pròxim als populars al capdavant de
la institució a canvi d'obtenir una majoria progressista de vocals. Una
composició, però, enganyosa per la manca d'uniformitat dintre de les famílies progressistes de la judicatura espanyola.
El pacte, tanmateix, havia irritat als
sectors més durs de la formació de la gavina. Amb la intenció de calmar la
marejada interna, l'exdirector de la policia espanyola i portaveu del PP al
Senat, Ignacio Cosidó, enviava un whatsapp a la resta de
companys del grup parlamentari a la Cambra Alta. Al seu missatge, afirmava que
«el PP té el president» i que «col·loquem un president» en referència a
Marchena. Arran de la publicació d'aquestes afirmacions a la xarxa social de
missatgeria, el magistrat renunciava a presidir el CGPJ.
Aquesta maniobra suposava el seu retorn a
encapçalar la sala que ha de jutjar els fets de la tardor catalana. I anul·lava
la promoció del magistrat Andrés Martínez Arrieta com a
president dels togats que havien de resoldre sobre la causa de l'1 d'Octubre.
Martínez Arrieta, al seu torn, estava assenyalat pel sobiranisme a conseqüència
d'haver arxivat una querella sobre les clavegueres policials
que fabricaven proves falses contra
l'independentisme.
La tornada de Marchena a presidir el
tribunal que decidirà la sort penal dels dirigents catalans, després de quedar
qüestionada la seua imparcialitat pel missatge de Cosidó, ha provocat que els
advocats dels presos independentistes reclamen la seua recusació. A les
al·legacions presentades per Oriol Junqueras, Raül
Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i
Josep Rull, a les quals ha accedit aquest setmanari, reclamen
el «dret a un jutge imparcial». En l'escrit, consideren que Marchena ha de ser
recusat «per la responsabilitat del magistrat de 'guanyar' les votacions a
través de l'anul·lació de la minoria 'progressista' de tal òrgan de govern»,
segons es concloïa del whatsapp del portaveu del PP al Senat.
«El citat senador explicava com s'havia
forjat aquesta 'jugada estupenda', a través de la qual el magistrat recusat
[Marchena] passaria a la presidència del CGPJ amb la capacitat de 'controlar des
de darrere' la Sala Penal del Tribunal Suprem
(TS), presidint la sala de l'article 61 (que s'encarrega, entre altres coses,
d'analitzar la imparcialitat dels magistrats del mateix TS) com a manifestació
d'un 'futur esperançador', se suposa que per als interessos del citat partit
polític», assenyala l'escrit. I remata: «El magistrat recusat és, doncs,
protagonista d'aquest pacte per controlar el poder judicial, i a ell se li
atribueixen característiques personals vinculades a una determinada orientació
política que fa dubtar de la seua imparcialitat en la participació del procés
que ens ocupa».
El Consell General del Poder Judicial, amb
el seu president Carlos Lesmes al mig| EL TEMPS
Abans de sumar-se a aquest escrit, Jordi
Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull havien presentat el seu propi recurs. Al
document judicial, al qual ha accedit aquest setmanari, s'afirma que el missatge
de Cosidó «posaria en clara evidència la inequívoca coincidència d'interessos
entre el magistrat [Marchena] i el PP, fins al punt d'haver-se acordat la seua
presidència perquè actuara com a corretja de transmissió dels designis
d'aquesta formació política en el CGPJ i com a instrument de control a
l'ombra de la sala segona del Tribunal Suprem».
«Com és conegut, el PP és una formació
política els dirigents de la qual no només venen reclamant unes condemnes com
més dures, millor. També han arribat a jactar-se en públic d'haver-hi 'escapçat'
als líders independentistes amb el seu ingrés en presó», relaten a l'escrit, per
concloure: «En tal circumstància, resulta evident que no es garanteix la
imparcialitat que els ofereix els articles 24 de la Constitució espanyola i la
Constitució Europea de Drets Humans, ja que la sala que els jutjarà està
presidida per un magistrat, els vincles dels quals amb el PP han quedat al
descobert». Amb aquesta argumentació, exigeixen la recusació de Marchena d'acord
amb l'article 219 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Ara bé, no és l'únic intent que s'ha
produït per recusar Marchena. Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig van presentar un
escrit de recusació contra el mateix Marchena i els jutges del Suprem Martínez
Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral García. Tot i
que no ho contempla el recurs, aquest darrer magistrat està esquitxat per
l'ombra de l'obscur comissari José Manuel Villarejo, que va
participar en la denominada Operació Catalunya.
L'escrit plantejava diversos supòsits per
recusar els togats com ara que «els magistrats de la sala d'admissió siguen els
mateixos, en principi, que posteriorment integren la sala d'enjudiciament».
També s'assenyalava el sistema d'elecció de jutges a l'Estat espanyol, que està
al punt de mira del Greco,
l'organisme del Consell d'Europa contra la corrupció. «És difícil explicar que
s'acumule en una mateixa sala l'admissió de la querella i l'enjudiciament dels
fets que en ella es denuncien, ja que resulta inevitable en aquest primer i
qualificat tràmit s'analitze, encara que de manera absolutament provisional, la
versemblança dels fets i s'efectuen pronunciaments sobre la seua tipificació. I
més en un cas tan complex com el que ens ocupa, que va més enllà d'un mecanisme
asèptic d'examen», ressalta el recurs.
D'entre les causes de recusació
contemplades per a Marchena, el lletrat dels dirigents independentistes
Jaume Alonso-Cuevillas apunta
l'entrevista que el togat va fer a la Cope. «El magistrat ja té una opinió
formada jurídicament rellevant sobre els fets objecte de la querella, ja que no
dubta en referir-se a una 'querella per delictes de gravetat', amb la qual cosa
descarta que no hi haja tipicitat, o, fins i tot, que es tracte de delictes
menys greus com ara desobediència», retrau l'advocat. Al seu torn, critica que
«sembla retallar i descartar tota actuació de la Fiscalia que no siga la de
mantenir la querella pels delictes inicialment denunciats, o, si més no, això es
dedueix de la frase: 'Avui t'acuse de sedició i malversació i demà no ha passat
res'».
Carles Puigdemont ha presentat diverses
recusacions als jutges del procés| Der Spiegel
A l'escrit, a més, indica un altre
possible motiu de recusació de tots els magistrats. Aquests togats van arxivar
una querella de Puigdemont contra la Fiscalia General de l'Estat i la Fiscalia
Superior de Catalunya per haver-hi «ordenat l'actuació de la Fiscalia i de la
Policia Judicial per investigar la celebració d'un referèndum
d'autodeterminació, un fet des del punt de vista penal atípic arran de
l'aprovació de la reforma del Codi Penal». «Tots aquests fets podien ser
constitutius d'un delicte de prevaricació, ja que es van envair les funcions
judicials. No debades, l'assumpte estava judicialitzat per la mateixa Fiscalia»,
denunciaven.
La participació de tres d'aquests jutges
en el judici del 9-N també s'argumenta com a
causa per apartar aquests magistrats, segons la defensa. «Els fets jutjats [al
9-N] són parcialment coincidents amb la interlocutòria de processament del 23 de
març de 2018 [en la qual es processava per rebel·lió als líders
independentistes]», s'exposa. Per al representant legal de Puigdemont, Ponsatí i
Puig, els magistrats recusats de la sala «tenen una idea preconcebuda sobre els
fets més rellevants que jutjaran».
També es retrau com a raó per recusar-los
que els jutges Marchena, Martínez Arrieta, Berdugo, Del
Moral i Varela participaren de la resolució d'amissió de la querella, en la qual
va admetre's la competència de la sala del Suprem per instruir la causa i
jutjar-la. Un tràmit que per a l'advocat no és un procés mecànic d'amissió. Al
contrari, implica «un pronunciament sobre els fets denunciats i la seua
qualificació jurídica, suposant una primera anàlisi del fons de la
querella».
Tracte de favor?
Marchena, al seu torn, va ser querellat
per l'Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, tot i que els tribunals
espanyols no van admetre l'escrit. El col·lectiu jurídic va denunciar el
nomenament de la seua filla, Sofia Marchena, com a fiscal. Tal
com s'afirma a l'escrit, al qual ha accedit aquest setmanari, «la comissió de
selecció [del poder judicial] va assignar a Sofia Marchena una plaça de fiscal a
la qual no tenia dret per no haver realitzat el 'curs teòric multidisciplinari'
que prescriu els articles 307, 308 i 309 de la Llei Orgànica del Poder Judicial
(LOPJ)».
«El BOE va publicar el 24 de juliol de
2018 l'adjudicació de la plaça número 36, d'una convocatòria amb 35 places per a
fiscals, per a Sofia Marchena, la qual va aprovar en 2016 l'oposició comuna a
les carreres judicial i fiscal amb una nota de 68,20. Va agafar el camí de
l'Escola Judicial per ser jutge», relata la querella. I continua: «El darrer
aspirant que va escollir ser fiscal tenia una nota de 50,66 per la qual cosa
Sofia Marchena va poder aspirar a ser designada com a fiscal, però va elegir
entrar a l'Escola Judicial. Al cap d'un mes, i per una
malaltia, va abandonar l'Escola. Però en lloc de tornar a la següent promoció,
gràcies a un anticipat 'regal de nadal' el 21 de desembre la comissió permanent
del CGPJ adopta l'acord de suspendre en pràctiques a Marchena i incorporar-la 'a
la relació d'aspirants que superen el procés selectiu immediat al dictat
d'aquesta resolució'».
.jpg)
La presidenta, en aquell moment, de
l'Escola Judicial, la magistrada Gema Espinosa, parella de Pablo
Llarena
D'aquesta manera, i arran d'aquesta
decisió, la comissió permanent permet a Marchena filla «retrotraure's al moment
d'elecció entre jutge i fiscal». I se li assigna per «no perjudicar a ningú»,
segons l'òrgan judicial, «una nota inferior al darrer admès», segons s'assenyala
a la querella. «El mateix CGPJ explica que aquesta qüestió fou plantejada a la
comissió permanent a través de la directora de l'Escola Judicial, així que
l'actuació irregular fou induïda, segons pareix, per Gema Espinosa Conde
(esposa d'altre magistrat d'aquesta mateixa sala a la qual ens dirigim,
Pablo Llarena)», remata la querella. A l'escrit, remarquen l'assignació «d'una
nota inventada que no corresponia a la publicada al BOE» i qualifiquen
«d'irregular i insòlita que una directora de l'Escola Judicial promoguera un
tracte especial per un alumne». I critiquen que aquesta decisió s'haja pogut
prendre a causa «de la consanguinitat o de l'amistat manifesta entre el pare de
Sofia Marchena amb Pablo Llarena i la seua esposa, Gema Espinosa, aleshores
directora de l'Escola Judicial».
Querellant-se contra tots tres togats per
prevaricació, l'escrit també va dirigit contra el nomenament de Carmen
Lamela, la primera a investigar el procés català des de l'Audiència
Nacional, com a membre de la sala II del Tribunal Suprem. L'Associació Atenes
Juristes pels Drets Civils exposa, de manera introductòria, que Lamela «ha sigut
corregida tant pel Tribunal Suprem com per l'instructor nomenat pel Suprem en
relació a la carència de competència per a la instrucció de la causa [contra
l'independentisme català] com en la incorrecta emissió d'euroordres que foren
retirades a tots els seus efectes». Uns fets que, a parer d'aquest col·lectiu,
mostren que «manca de la qualitat jurídica per dur a terme tasques d'instrucció
de causes complexes».
Per a l'organització de juristes, «sobta
que els mèrits i les capacitats de Lamela puguen ser superiors a les del
magistrat president de l'Audiència de Còrdova o de la resta de candidats».
«L'arbitrarietat de la decisió ve expressada també per la manca
de comparació dels mèrits dels 18 aspirants», retrauen, per després lligar-la al
PP.
Les querelles, amb tot, no van ser
admeses, entre altres, pel fiscal Luís Navajas, del Tribunal
Suprem. L'Associació Atenes Juristes pels Drets Civils va
interposar una querella contra aquest representant del Ministeri Públic que va
considerar el cas de la filla de Marchena com a «una resolució que tracta de
resoldre, amb objectivitat, una situació inèdita en la història de l'Escola
Judicial, per a la qual era apreciable l'existència de buits legals per no estar
prevista». El col·lectiu, amb tot, respon al seu escrit al·legant que «aquesta
situació ja està resolta de manera objectiva a l'article 309 de la LOPJ, que
estableix: 'Tots aquells que superen el curs podran repetir-lo al següent, al
que s'incorporaran amb la nova promoció».
La magistrada Carmen Lamela, aleshores a
l'Audiència Nacional i actualment al Tribunal Suprem
«El fiscal reconeix que hi ha hagut una
alteració irregular de les normes d'adjudicació de places a favor de Sofía
Marchena, que existeix una persona perjudicada per aquesta alteració irregular,
però que malgrat tot no cal investigar aquests fets constitutius de
prevaricació», repliquen des del col·lectiu de juristes. «El fiscal,
enlloc, de perseguir un delicte flagrant i manifest, i sol·licitar la pràctica
de diligències d'investigació en compliment al seu deure, decideix
arbitràriament que no cal investigar, tot i les evidències que es desprenen dels
fets», remata l'associació per qualificar l'actuació de Navajas com «d'un
delicte d'omissió del deure de perseguir delictes».
De recusacions i irregularitats
De les querelles presentades per
l'Associació Atenes Juristes pels Drets Civils, destaca el nom del magistrat
Pablo Llarena. Aquest jutge va ser recusat per part de
Puigdemont i altres dirigents independentistes per les seues declaracions a unes
jornades a Oviedo. A la capital asturiana, va afirmar que els presos catalans
«no eren presos polítics». La defensa dels dirigents independentistes va
entendre aquelles paraules com una manera de prejutjar i, per tant, va recusar
el jutge per manca d'imparcialitat.
Els exconsellers catalans també van
recusar Llarena arran el sopar entre el togat i el dirigent del PP català,
Alberto Fernández Díaz, germà del ministre que va impulsar les
clavegueres policials contra el procés. «És evident que la imatge de
l'instructor de la present causa especial sopant amb un destacat representant
polític el dia 28 de juliol passat no dóna garanties d'imparcialitat a cap
observador objectiu ni desplega una imatge concorde al sistema democràtic basat
en la independència judicial ni en la separació de poders», establia l'escrit
presentat per l'advocat Gonzalo Boye. Hi ha hagut, però,
altres intents d'apartar el togat de la causa. Algunes de les recusacions contra
Llarena han sigut inadmeses considerant-les el mateix interessat.
La carrera judicial de Llarena, amb tot,
acumula més ombres. Jutges per a la Democràcia va presentar un recurs
contenciós-administratiu en març de 2016 contra la promoció del magistrat al
Tribunal Suprem. Segons l'organització progressista de la judicatura espanyola,
l'ascens del togat a l'alt tribunal incomplia dos articles de la LOPJ, la base
primera de la convocatòria per a la plaça en qüestió, tres punts de la
Constitució Espanyola i altres tres articles del reglament de nomenaments. El
mateix Suprem no va admetre el recurs argumentant que «no es pot admetre que les
associacions [judicials] actuen com a guardians abstractes de la legalitat», tal
com va avançar Público.es. L'alt tribunal espanyol no va entrar en el fons
d'aquell escrit.
L'ascens del togat Pablo Llarena al
Tribunal Suprem va comptar amb un recurs en contra de Jutges per a la
Democràcia| EL TEMPS
Si l'ascens de Llarena al TS va estar
farcit de polèmica, també ho va estar la seua designació com a jutge instructor
de la causa contra el procés català. La normativa fixa que per designar un
instructor «s'efectuarà seguint l'ordre d'antiguitat, excloent el president i
els magistrats que formen la sala d'admissió i de recursos». Malgrat aquesta
disposició, Llarena va ser escollit instructor encara que per antiguitat estaven
abans José Ramon Soriano, Miguel Colmenero, Antonio del Moral García, Andrés
Palomo i Ana María Ferrer. Una decisió contra la mateixa normativa del TS
que ha marcat la causa contra els dirigents independentistes
catalans.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada