Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La designació, encara no oficial, del magistrat conservador i lligat al PP Manuel Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial promociona al jutge Andrés Martínez Arrieta com a president de la sala segona del Tribunal Suprem. Encarregada de jutjar les causes contra el procés independentista català, aquest togat de perfil moderat fou ponent de la sentència que va arxivar la investigació de les gravacions entre l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz i l'expresident de l'Oficina Antifrau catalana, Daniel de Alfonso.
Era octubre de 2014. L'aleshores president
de l'Agència Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, manté
una conversació amb Jorge Fernández Díaz, ministre
d'Interior en aquell moment i, al seu torn, un dels màxims cervells junt amb el
comissari Eugenio Pino de la guerra bruta mediàtica contra el procés
independentista. A la trobada, que va ser
gravada, es conspira contra dirigents sobiranistes com ara Oriol
Junqueras, Francesc Homs o Xavier
Trias. D'aquest últim, de fet, se'n parla per filtrar una informació
falsa sobre els seus comptes corrents.
Després de la publicació de les converses
enregistrades entre Fernández Díaz i De Alfonso, Trias presenta una querella
contra l'exministre del PP a través del PDeCAT. L'escrit contempla els
presumptes delictes per prevaricació, malversació de fons públics i violació de
secrets. No debades, s'afirma que dintre de les «tèrboles maniobres» realitzades
estaria la revelació d'informació confidencial per part de l'excap de l'Oficina
Antifrau catalana. En cas d'admetre's la querella, la justícia espanyola podria
investigar les clavegueres d'Interior contra l'independentisme al Principat.
El Tribunal Suprem, però, rebutja admetre
a tràmit l'escrit. Argumenta que la seua doctrina és contrària a acceptar
querelles basades en proves estretes dels mitjans de comunicació. I expressa
sobre les gravacions difoses que «donat el caràcter subreptici de la seua
obtenció no es pot determinar si han sigut editades, alterades o manipulades, de
manera que tampoc es pot saber si la gravació correspon al contingut íntegre de
l'entrevista o s'ha suprimit algun apartat». «Els fets relatats en la querella
no posen de manifest que s'haja revelat informació de la qual el querellat
dispose per raó del seu càrrec», es remarca a la interlocutòria. I remata:
«L'intercanvi d'informació ha d'enquadrar-se en el deure general de cooperació
institucional que a tots dos organismes correspon i no s'adverteix en quina
mesura podria danyar a la causa pública o a tercers».
El magistrat ponent d'aquella resolució,
el moderat Andrés Martínez Arrieta, serà l'encerregat de
presidir la sala del Tribunal Suprem que jutjarà la causa relativa al procés
independentista a Catalunya. Recusat sense èxit per la defensa dels exconsellers
Jordi Rull i Jordi Turull i per l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi
Sánchez, va ser un dels fundadors de l'associació judicial Francisco de Vitoria,
d'ideologia conservadora. Tot i això, va estrènyer la mà a l'expresident
espanyol Felipe González quan va entrar al Tribunal Suprem per declarar
arran del finançament irregular del PSOE, conegut com a cas Filesa,
l'any 1997.
Una de les seues sentències més polèmiques
fou la relativa a les tortures que van rebre els
membres d'ETA Igor Portu i Martin Sarasola, autors de l'atemptat contra la T-4
de Madrid en el qual van segar-li la vida a dues persones. L'Audiència de
Guipúscoa va condemnar a la garjola als agents de la Guàrdia Civil que havien
torturat els integrants del grup terrorista. El Tribunal Suprem, tanmateix, va
dictaminar que no va produir-se cap maltractament als responsables d'aquella
acció violenta per part de la benemèrita. Firmada per Martínez Arrieta, la
interlocutòria va ser recorreguda al Tribunal Europeu de Drets Humans.
L'exministre d'Interior i membre de l'Opus
Dei Jorge Fernández Díaz
La institució judicial comunitària va sentenciar l'Estat espanyol a indemnitzar amb 30.000 i 20.000
euros als denunciants per «danys morals». Si bé no reconeixia la tortura
presumptament infligida als dos membres d'ETA, va apuntar que «els fets eren
suficientment greus per ser considerats com a tracte inhumà i degradant».
D'aquesta manera, el tribunal europeu exposava que s'havia incomplit l'article 3
de la Convenció Europea de les Llibertats Fonamentals. Es tractava del primer
cas en el qual s'esgotava tot el recorregut judicial fins a arribar a la cort
ubicada a Estrasburg.
Magistrat competent per conèixer les
activitats del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol (CNI), va formar part dels togats que van condemnar Baltasar Garzón per la seua
instrucció del cas Gürtel i del tribunal que va absoldre aquest mateix
jutge per investigar les fosses del franquisme. També va rubricar junt amb
altres membres de la sala segona del Tribunal Suprem la interlocutòria emesa a
principis de 2018 en la qual mantenien en presó a Junqueras. La seua filla va
ser assessora de l'exministre de Justícia, Rafael Català, per
la reforma del Codi Penal.
L'ariet judicial del PP
El nomenament de Martínez Arrieta com a
president de la sala segona de l'alt tribunal espanyol es produirà per la seua
condició de magistrat amb més antiguitat i sempre que es confirme la marxa del
togat Manuel Marchena a la presidència
del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Malgrat que podria alternar
ambdues responsabilitats, es tractaria d'una situació anòmala. I per això,
Martínez Arrieta es converteix en president virtual a l'espera que es ratifique
l'acord entre PP i PSOE per situar Marchena de president del màxim òrgan
judicial a l'Estat espanyol, que decideix la destinació i dóna el vistiplau a
les places més sensibles. Un pacte que, a més, atorgarà una teòrica majoria
progressista al CGPJ.
Ponent de la causa que investiga el
referèndum de l'1 d'Octubre,
Marchena és un magistrat conservador estretament lligat al PP. De fet, i a parer
dels sectors més progressistes de la judicatura espanyola, és considerat com el
cervell de tots els polèmics moviments que van realitzar-se a la magistratura
durant l'etapa de Mariano Rajoy a La Moncloa. La designació de Manuel
Boixcom a fiscal Anticorrupció, que va plegar per l'escàndol de comptar
amb una societat offshore i per les maniobres al cas Lezo, és una de les més
sonades.
També va situar-se al punt de mira per a
una suposada jugada del CGPJ per col·locar a la seua filla com a fiscal. Un
suposat tracte de favor per reassignar-li una plaça com a futura representant
del Ministeri Públic anòmala, ja que quan havia d'escollir entre convertir-se en
jutge o fiscal va fer-ho per la primera opció. L'elecció descartava
automàticament l'altra possibilitat. La filla de Marchena va entrar a la carrera
fiscal amb la plaça 36 d'un màxim de 35.
El magistrat Manuel Marchena, futur
president del Consell General del Poder Juducial|CGPJ
Aquest magistrat, al seu torn, ha destacat
per aturar diversos procediments de corrupció que afectaven el PP. Impulsor de
les causes contra Garzón, va arxivar la investigació sobre l'exalcaldessa de
València, Rita Barberá, per negar-se a retirar els símbols del
franquisme; va confirmar l'absolució de l'expresident valencià Francisco Camps a la causa dels
vestits de Gürtel, va acordar el sobreseïment del cas Auditori
a Múrcia o va inadmetre les querelles del PSOE madrileny i dels extreballadors
de Telemadrid sobre l'àtic de luxe de l'expresident de la Comunitat de
Madrid, Ignació González, entre altres processos judicials
polèmics.
Fiscal de carrera, també va tancar la
investigació sobre la condecoració en grau de comissari honorífic entregada al
director de La Razón, Francisco Marhuenda, que va
denunciar aleshores el Sindicat Unificat de la Policia (SUP). Com va decidir, al
seu torn, no investigar el suposat tracte de favor en l'obtenció del màster de Pablo Casado, líder
actual del PP. Marchena va ser professor extern de la universitat en la qual
Casado havia aconseguit el títol.
Amb ombres com esmorzar l'any 2014 amb
l'exministre Ángel Acebes quan estava imputat per la caixa B
del PP, Marchena va ser professor de l'Institut Shola Iuris. Aquesta acadèmia de
juristes estava dirigida pel soci del comissari implicat a la guerra bruta
informativa contra el procés -i ara empresonat provisionalment per revelació de
secrets, suborn, falsedat documental, organització criminal i blanqueig de
capitals- José Manuel Villarejo.L'ombra de
les clavegueres sempre present als aparells de l'Estat.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada