Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Per exemple, i solament és una pregunta entre tantes: permetrem sens més ni més que unes furgonetes de la Guàrdia Civil se'ls enduguen a Madrid?»
Deixeu-me insistir en el tema de
l’editorial d’ahir, però desplegant
un dubte que crec que és essencial per al futur del nostre país: què hem de fer
els ciutadans si tenim la certesa que el judici contra el govern legítim de
Catalunya és una farsa?
Ahir us explicava que l’informe del Real Instituto Elcano posa en evidència que Europa mira amb ulls molt crítics el
comportament de l’estat espanyol respecte de Catalunya. L’acusació
d’autoritarisme i de manca de diàleg és consistent i forta entre les societats
europees, segons que es desprèn d’aquest estudi. Un estudi –ho recorde– fet per
un institut clarament vinculat a l’estat espanyol i, per tant, gens sospitós
d’anar a favor de l’independentisme. Tanmateix –us deia també al final de
l’article–, l’enquesta demostra que els europeus no creuen que Catalunya acabe
essent un estat independent.
Ahir us deia que crec que part d’aquesta
reacció té a veure amb el fet que van passant els mesos i la conflictivitat del
cas català, mediàticament de manera molt clara en l’àmbit europeu, o baixa o, si
més no, no creix. Avui hi ha menys mobilització que fa mesos, el carrer està més
aturat que fa mesos, no s’hi veuen tants llaços com fa mesos. La famosa tardor
calenta resulta realment molt tranquil·la i els periodistes estrangers
simplement tenen poques raons per a parlar de nosaltres, per a insistir davant
la seua opinió pública en la situació d’injustícia evident que vivim. Això fa
que hi haja menys impacte sobre aquestes societats que l’estudi d’Elcano
demostra que són ja terreny adobat, un terreny sobre el qual l’independentisme
podria fer créixer molt més encara la pressió sobre Espanya. Qui pot negar que
passa això? I qui pot negar que aquesta situació només afavoreix l’estat
espanyol?
L’arribada al poder de Pedro Sánchez, amb
els vots regalats de l’independentisme, ha trencat la inèrcia d’aquesta imatge
de l’Espanya autoritària i la manca de diàleg, construïda sobre la defensa al
carrer de les urnes del primer d’octubre. En molts llocs hi ha la sensació que
aquesta Espanya d’ara és diferent de la de Rajoy i això val més que ho sapiguem.
Val més que sapiguem que nosaltres sabem que això no és així, però que costarà
molt d’explicar-ho.
I aquest em sembla a mi que és el nus de
tot plegat. L’estratègia de desmobilització que s’ha instal·lat en
l’independentisme condueix a un mal pas. A un mal pas per al país però
també, encara que ells ho discutesquen, a un mal pas per als presos. Esperar
pacientment el judici és perdre el temps i sobretot és perdre la gran
oportunitat de pressionar la societat espanyola i europea amb un afer escandalós
que faria veure la independència com una causa justa, per a mantenir els drets
civils i humans dels catalans.
D’això, en va parlar ahir l’advocat Aamer
Anwar amb una extraordinària rotunditat en l’acte de presentació del llibre de
Josep Casulleras La batalla de l’exili. Anwar va apel·lar de manera
directa a la gent, més que no als polítics, recordant que és la gent que té el
poder, com es va demostrar de sobres el primer d’octubre. I va avisar que si
arribem així al judici serà massa tard. Perquè als presos els jutjaran i els
condemnaran diguen què diguen, facen què facen i demostren què demostren. I
després espera tu set o vuit anys que Estrasburg diga res…
Nosaltres, i quan dic ‘nosaltres’ vull dir
tots els qui volem la independència del país, hem de decidir, doncs, què cal fer
i hem de poder parlar de tot, sense por ni tabús. Però ho hem de fer ara. Si els
presos els duen a Madrid, sense més ni més, hem de saber que molt probablement
no tornaran i que segurament el ressò d’aquest judici injust en les opinions
públiques europees serà molt més limitat que no ho van ser els fets del primer
d’octubre. I que no servirà per a fer efectiva la República, que al final és
l’única possibilitat de viure sense por i amb llibertat. Tanmateix, tot podria
ser diferent si sabem fer de la resistència a aquest judici il·legal
l’equivalent d’aquell primer d’octubre que va alterar la percepció de la nostra
situació arreu, però que, sobretot, va apoderar el nostre poble com no ho havia
estat mai abans.
En conseqüència, hi ha preguntes urgents
que ens hauríem de començar a respondre. Per exemple, i solament és una entre
tantes, si permetrem sens més ni més que unes furgonetes de la Guàrdia Civil
se’ls enduguen a Madrid?
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada