“Els nostres associats són protagonistes de la construcció d’un moviment sociopolític que serà determinant en la definició de l’estratègia per fer efectiu el mandat de l’1-O”
MARINA BOU CABERO
Toni Morral (Cerdanyola del Vallès, 1957)
és secretari general de la Crida Nacional per la República i diputat de JxCat.
Va ser alcalde de Cerdanyola per ICV després d’un acord amb CiU i ERC i va
dirigir l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Afiliat a CCOO,
també va ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra i ha passat pel
secretariat nacional de l’ANC. Després de fer campanya per l’independentisme en
les eleccions del 2015, va ser finalment expulsat d’ICV.
-En quina situació està la Crida
actualment?
La Crida va fer el seu congrés constituent
el 26 de gener, aprovant el document polític i organitzatiu. El contingut
d’ambdós és plenament vigent i ara estem desenvolupant-los. Encara estem en
procés d’organitzar-nos perquè el repte que tenim és molt ambiciós. Som una
organització molt singular, innovadora i atípica: no som un partit polític, però
volem fer acció política. I, en aquest sentit, estem en procés d’armar-nos com a
organització.
– En un primer moment, semblava
que la Crida entrava amb força en l’espectre polític català, però aquesta
percepció va anar desinflant-se. Per què?
Al seu moment, la Crida va decidir no
presentar-se a les eleccions europees, municipals ni espanyoles. Si haguéssim
volgut, hauríem pogut fer-ho, però vam considerar que -atès que hem nascut per a
generar un espai d’unitat entre les forces que estan compromeses amb el mandat
de l’1-O- no era prudent perquè s’hi presentaven altres opcions republicanes. És
per això que, en aquests moments, hi ha la percepció que la Crida està una mica
al marge del que és la política. Però res no s’allunya més de la realitat: ens
estem estructurant com a moviment sociopolític.
– Quan passi l’escenari
postelectoral tornareu a la càrrega, doncs?
En aquests moments, tothom està pendent
dels pactes als governs municipals, de si els eurodiputats Carles Puigdemont,
Toni Comín i Oriol Junqueras podran prendre possessió del càrrec o de què es
farà de cara a la investidura de Pedro Sánchez. El debat a nivell polític és
aquest, però -en els darrers anys- els catalans hem après una cosa molt clara:
el poder de debò, aquell que genera canvis de fons, no està ni en els partits ni
en les institucions, està al carrer i en la societat civil. Per tant, nosaltres
volem ser un agent actiu que sigui capaç de crear les condicions perquè la
societat civil pugui trobar la unitat estratègica per seguir avançant cap al
repte i el mandat de l’1-O. Pot semblar que, en un moment en què el focus està
en les institucions, la Crida no hi és present, però s’està organitzant com a
moviment transversal i unitari en el marc de la societat civil. Estem fent la
nostra feina, ens estem reforçant.
– Però, per on passa el futur de
la Crida? Ja existeixen organitzacions sociopolítiques que, en aquest sentit,
són referents per a la ciutadania…
Sempre hem dit que volem fer acció
política entenent que aquesta no passa només en el terreny de les institucions.
I això costa d’entendre, tot i que el nostre objectiu és molt clar. El debat que
té la Crida, sobre quina ha de ser l’estratègia i el programa per fer viable el
mandat de l’1-O, el tenen totes les organitzacions: l’ANC, Òmnium, la CUP,
JxCat, el PDeCat i crec que fins i tot ERC (si no ho està fent ja) el tindrà
aviat. Modestament, des de la Crida pensem que podem fer una contribució
important creant un espai on totes aquestes organitzacions -tant les polítiques
com les socials- puguin trobar el camí de la unitat per fer-lo viable. De fet,
des del nostre moviment polític sí que marquem unes línies i, segurament, és
l’aportació més madurada com a projecte que es planteja com a objectiu implantar
el mandat de l’1-O i que parteix dels seus valors: la unitat, la cooperació, la
determinació, la resistència… Cal una institució que representi aquest espai i,
en aquest sentit, cal reforçar el Consell per la República com la institució
republicana que emana d’aquell moment. Cal un debat sobre el model de país que
volem.
Toni Morral (La Crida), a la redacció de La
República
– Us reivindiqueu, doncs, com
l’espai on unir totes les sensibilitats independentistes, però gran part del
govern de la Crida és de JxCat. A més, ni ERC ni la Cup van donar-li suport en
el seu naixement…
La Crida neix amb voluntat de
transversalitat i la seva direcció reflecteix aquesta pluralitat. Amb tot, també
és cert que hi ha lideratges molt potents que ho són a la vegada de JxCat, però
entre els socis hi ha de tot. De fet, no és estrany que això sigui així perquè
tant la Crida com JxCat són organitzacions que neixen després de l’1-O (i, per
tant, que poden ser molt germanes perquè participen d’un context polític amb un
objectiu molt clar) mentre que la resta vénen de l’autonomisme, del període
previ al referèndum. Per tant, i ho dic des del respecte i la legitimitat que
tenen, les seves característiques, lògiques i interessos no només són els de
l’1-O.
Els partits i les seves velles
dinàmiques!
Ara, estem en una mena de transició entre
el període de l’autonomisme i el que volem que sigui la república, gestionant un
procés convuls. I tant JxCat com la Crida s’orienten d’alguna manera als
mateixos objectius, però la diferència és que a JxCat hi ha el partit del PDeCat
i la Crida no compta amb cap partit, és un moviment de persones: del PDeCat,
però també d’ERC i de la Cup. És cert, doncs, que hi ha una certa similitud en
aquest sentit i que pot haver-hi una certa complementarietat, però com s’encaixa
això ja es veurà. I, en tot cas, totes les decisions transcendents que hagi de
prendre la Crida sempre seran de forma radicalment democràtica entre tots els
socis. A nosaltres no ens fa nosa cap persona, el que ens fan nosa són els
partits, i es tracta de sumar amb tots els espais.
“Totes les decisions transcendents
sempre es prendran democràticament amb els
socis”
– Ara mateix, JxCat i PDeCat
mantenen un debat per a decidir el futur del seu espai polític. Quin escenari
preferia: Que JxCat trenqués amb el PDeCat i la Crida passés a ser el pal de
paller de tot JxCat, que JxCat i PDeCat pactin i la Crida s’hi uneixi o que
JxCat i PDeCat pactin i la Crida passi a ser el partit de Jordi
Sànchez?
No et sé contestar. Es parla molt sobre
quin ha de ser el model d’organització o la relació -si és que n’hi ha d’haver-
de la Crida amb JxCat, però poc de projecte i crec que aquesta és la clau. És a
dir, depèn de com ens plantegem no només el projecte de país, els objectius
polítics i l’estratègia per avançar, sinó també del model d’organització.
Aleshores és quan podrem contestar aquestes preguntes, perquè ara falten
propostes concretes.
I la Crida en té de propostes
concretes?
La Crida sí que té definit què volem i com
ens agradaria que fos i, tot i que molts cops topem amb la realitat, voldríem
que hi hagués un espai unitari on fóssim tots, que fos de persones i que els
partits anessin al darrere. Voldríem conformar un paraigua amb el qual, fins i
tot, póguéssim competir electoralment amb els partits unionistes. Però com això
no depèn només de nosaltres i s’ha vist que no és possible, hem de veure com fem
viable aquesta unitat. Des de les cúpules és impossible però des de les bases,
amb la suma de la gent, no ho és. Ara, s¡ha de treballar i picar pedra. A mi
m’interessaria saber exactament com som capaços d’estructurar-nos entre tots i
amb quins objectius, calendari i estratègies perquè el nom no fa la cosa. Vam
votar l’1-O i com ho vam fer és la clau de com creiem que ens hem d’organitzar.
Hi ha d’haver unitat.
– De la unitat en parla tothom,
però sembla que és més un concepte abstracte que aplicable en la
realitat…
Cal que consensuem perquè ha de servir la
unitat, per anar cap a on i de quina manera. I, en aquests moments, és una
pregunta que es fa tothom. Aquesta reflexió col·lectiva és la que hem de poder
fer i la Crida és un espai on fer-la. Volem ser de tots i no som de
ningú.
– Les sentències del judici de
l’1-O s’esperen condemnatòries. La resposta pot ser una oportunitat per a tornar
a fer realitat aquesta unitat que tant reclama la Crida?
Sembla que, en l’imaginari col·lectiu,
s’està instal·lant la idea que és gairebé impossible que hi hagi absolució i
tothom ho assumeix. Com a Crida, volem començar una campanya per a generar
consciència social en relació al fet que l’absolució seria l’única sentència
acceptable. Amb tot, ja sabem de quin peu calça un Estat que no té cap mena de
mania en activar totes les palanques de la repressió i -sigui quina sigui la
sentència- ha d’haver-hi una resposta social contundent que generi un moment de
pols entre els acusats (tots els que vam anar a votar l’1-O) i l’Estat. Hem de
mirar d’organitzar aquesta resposta amb els partits polítics i la societat
civil.
-Està clar que hi haurà una
resposta de la societat civil. Pel que fa a les institucions, la sentència pot
accelerar la convocatòria d’eleccions? S’hi presentaria la
Crida?
Només el president pot decidir-ho, però no
sé si seria la millor resposta. Una cosa és la política institucional i una
altra la política en majúscula. Pel que fa a la Crida, tenint en compte que hem
renunciat a presentar-nos en el darrer cicle electoral, s’haurien de donar unes
circumstàncies molt especials: que fos una candidatura paraigües de tothom. I
això és molt complicat avui. Però el poder dels partits i les institucions el
recullen de la gent, que és on hi ha el repte i on treballa la Crida. Sabem que
no és res que es pugui fer d’avui per demà, però hem de recordar les últimes
paraules que va dir el president Puigdemont en territori català: paciència,
perseverança i perspectiva.
Toni Morral (La Crida), a la redacció de La
República
– Una de les qualitats que més
reivindica la Crida és que, amb la seva transversalitat, ha sabut arribar a
concrecions de cara al camí que cal seguir. Com pot traslladar això al panorama
polític general?
Els mateixos partits s’adonaran de les
limitacions i les impotències, que els calen eines que estan fora de les seves
fronteres orgàniques i, fins i tot, de les fronteres institucionals. Perquè la
política és molt més que les institucions i els partits, que són molt sistèmics,
i el que estem intentant és obrir un camí que transformi el sistema de fons.
Aquesta fortalesa està en la unitat de la gent i perquè aquesta hi sigui calen
objectius i estratègia clars. És laboriós, perquè el camí no està traçat, i per
això volem oferir un espai obert on pugui entrar tothom; sobretot des de la
proximitat dels territoris, els barris o les sectorials, que és on es veuen els
problemes de la gent.
– Seguirem sentint parlar molt de
la Crida, doncs…?
Tenim el mandat del congrés constituent
molt clar i la Crida és una eina molt útil, ara més que mai, perquè no existeix
l’espai que nosaltres volem crear. Per això costa d’imaginar a molta gent,
perquè estem construint un espai nou, en un terreny de joc nou i el moment que
vivim també és nou. El que va passar l’1-O és molt transcendent, tot i que hi ha
qui el vol enterrar i oblidar, però el seu calat social i polític marca un abans
i un després. I, en aquest després, és on està ubicada la Crida, per ajudar a la
gestió política d’aquesta transició i fer viable el mandat de l’1-O des dels
valors de l’1-O. Moltes vegades, nosaltres mateixos ens fem preguntes incòmodes
de contestar, però aquest projecte és molt vigent i necessari. En aquests
moments, estem intentant madurar l’entitat i estem atents del que passa al
nostre entorn, sobretot pel que fa a JxCat i el PDeCat. Depèn del que passi pot
haver-hi complementarietat amb la Crida i hem de veure com la juguem.
– Dius que hi ha qui vol enterrar
i oblidar l’1-O. Dins l’independentisme també?
Vull pensar que no…
– Però?
…
– Durant la conversa, has
mencionat diversos cops els socis de la Crida. Algun missatge?
Som protagonistes de la construcció d’un
moviment sociopolític que serà determinant en la definició de l’estratègia per
fer efectiu el mandat de l’1-O. La Crida està cridada a tenir un paper clau i,
ara mateix, hem de preservar-la d’agressions de tota mena, preservar el que els
socis van votar al gener i la sobirania de l’entitat. Hem de treballar perquè
sigui una eina útil per la unitat, perquè tothom comparteix que és
imprescindible, però la unitat es fa treballant-la i no només parlant-ne. Des de
la suma de persones transversals, als municipis, siguin del partit que siguin,
cal plantejar projectes i accions concretes i compartir-les.
