Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El president a l'exili converteix definitivament el conflicte català en un afer europeu i el seu protagonisme desmenteix el relat que serveix de coartada de la renúncia
 |
| Estelades en un dels canals a Estrasbur, el cor d'Europa FOTO MARTA MAS |
Conflicte. L’absència
forçosa de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín ha marcat l’arrencada
de la nova legislatura al Parlament Europeu. El conflicte català ha esclatat a
l’hemicicle per les protestes de nombrosos
eurodiputats, davant un Antonio Tajani desbordat. Aquells qui van mirar que fos
un conflicte intern han perdut la batalla per sempre. Ja fa temps que el procés
català és un afer europeu i avui s’ha vist clarament, tant dins l’hemicicle com
a fora, on deu mil manifestants s’han concentrat –un dia feiner–
defensant els drets dels tres eurodiputats independentistes i els 1,7 milions de
vots que van aconseguir. És a dir, defensant de ser europeus de ple dret. En un
moment en què Europa es troba en crisi, pel Brèxit i per l’ascens dels
totalitarismes, el catalanisme ha tornat a demostrar el seu europeisme, encara
que els estats el menystinguin.
Cap dels tres eurodiputats no ha pogut
assistir a la concentració de protesta. Junqueras perquè és empresonat;
Puigdemont i Comín s’han acostat a Estrasburg d’Alemanya estant, però no han
travessat la frontera arran del desplegament policíac espanyol que hi havia
organitzat per detenir-lo i dur-lo a Espanya. El president aquesta vegada ha
estat ben assessorat del punt de vista de seguretat. La comitiva de Puigdemont
ha detectat dos individus a la frontera amb França, que eren policies espanyols
de paisà, i durant bona part del trajecte han estat seguits per un vehicle
camuflat que han pogut despistar. La seva absència a Estrasburg no ha impedit
que l’exili tornés a guanyar, perquè Catalunya ha centrat la sessió constitutiva
del Parlament Europeu.
Puigdemont s’ha convertit en el principal
enemic a abatre per l’estat espanyol, perquè la seva existència és un corcó que
manté viu el conflicte català a l’àmbit internacional. A Puigdemont l’han volgut
liquidar políticament moltes vegades, però no se n’han sortit. Primer van
convocar unes eleccions autonòmiques el 21 de desembre de 2017, durant
l’aplicació del 155, que en teoria havia de perdre. Però va resultar el dirigent
independentista més votat, tot i que després no va ser investit president. En
acabat, el van detenir a Alemanya fruit d’un seguiment il·legal de la policia
espanyola, però el tret els va sortir per la culata. El Tribunal de
Slesvig-Holstein que el va jutjar va desmentir el relat de rebel·lió en què es
basava el Tribunal Suprem espanyol i va refusar de lliurar-lo a Espanya. Després
s’ha passejat pels principals països europeus, de manera que ha posat en
evidència la justícia espanyola i ha demostrat el caràcter polític del conflicte
català. I finalment s’ha presentat a unes eleccions europees amb circumscripció
estatal, sense coalicions, i la seva candidatura ha aconseguit dos escons al
Parlament Europeu. Tot i el revés del Tribunal de Luxemburg, que no va acceptar
les mesures preventives, el cas encara ha de ser examinat pel tribunal, on la
justícia espanyola no volia que arribés. Per tant, la seva supervivència
política ha esdevingut un conflicte de primer ordre per a l’estat espanyol,
perquè no el pot controlar.
Curiosament, aquest fet l’ha convertit en
el destinatari de crítiques a Catalunya, no tan solament de sectors unionistes,
que seria normal, sinó també d’aquells que voldrien un independentisme
domesticat, compatible amb l’existència d’una Catalunya autonòmica. Puigdemont
trenca la coartada de la renúncia dels qui camuflen de pragmatisme una frenada
del procés. Mentre sigui actiu, qualsevol tomb estratègic que no sigui unitari i
acordat, comptarà amb un contrapès i això causa incomoditat. Amb tot, la seva
principal debilitat és no tenir ara com ara una força política a Catalunya prou
cohesionada i estructurada políticament per a rendibilitzar la seva tasca
política. Però el milió de vots a les europees, aconseguit amb Toni Comín i
Clara Ponsatí, li dóna una transversalitat i una autoritat que cap formació
política no pot eludir si no es vol suïcidar políticament.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada