Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La retirada d'Iglesias deixa Sánchez sense excuses per a pactar amb Podemos i dóna ales als independentistes partidaris d'investir-lo de franc

El 2 d’octubre de 2016 Pedro Sánchez va 
dimitir com a secretari general del PSOE després d’haver-se refusat a facilitar 
la investidura de Mariano Rajoy amb una abstenció. Un cop encapçalat per 
Susana Díaz, però sobretot avalat pels poders econòmics i mediàtics espanyols, 
el va fer saltar de la direcció del partit. El 29 d’octubre de 2016 Rajoy sortia 
investit gràcies a l’abstenció de 68 diputats del PSOE, que eren tots menys 
quinze, entre els quals hi havia bona part del PSC i el PSIB, a més de noms 
rellevants com ara Margarita Robles.
Els mateixos que no volien que el PSOE 
facilités la investidura de Rajoy l’any 2016, amb una votació contra natura, no 
volen que ara Sánchez governi amb Podem, perquè en sortiria un govern massa a 
l’esquerra i més partidari de la plurinacionalitat que no estan disposats a 
acceptar. Els poders fàctics han posat línies vermelles a Pedro Sánchez i aquest 
no està disposat que li tallin el cap per segona vegada. Per tant, ha fet tant 
com ha pogut per humiliar Podem i ha menystingut els independentistes durant tot 
l’esperpèntic procés de negociació de la investidura. No ha aconseguit 
l’abstenció del PP ni de Cs, l’opció preferida de l’establishment, però 
finalment ha aconseguit el cap de 
Pablo Iglesias, que podrà oferir amb safata a la CEOE. La decisió 
d’Iglesias deixa Sánchez sense excuses per a fer un govern de coalició, tot i 
que el dirigent del PSOE li ha advertit que serà ell el qui 
decidirà els ministres.
Iglesias s’ha immolat per la situació 
desesperada de Podemos, que, en plena caiguda electoral, té pànic d’unes noves 
eleccions. Un pànic que també té l’independentisme, però per uns altres motius. 
L’independentisme majoritari no vol noves eleccions per la por que governi el 
tripartit PP, Cs i Vox. És aquesta por de l’extrema dreta la que va mobilitzar 
el vot cap a ERC i el PSC a les passades eleccions espanyoles, que va perjudicar 
les expectatives de Junts per Catalunya. Però ERC no vol jugar-se-la una segona 
vegada i veure’s superada pel PSC a Catalunya i, per tant, encreua els dits 
perquè finalment hi hagi acord entre el PSOE i Podem. En el cas de Junts, un 
acord d’aquestes característiques faria més digerible una abstenció que defensen 
el PDECat i els presos polítics. Els dirigents de Junts per Catalunya estan 
majoritàriament en favor del no, però només l’ha defensat a pit descobert el 
president Quim Torra.
Sánchez no oferirà a l’independentisme res 
que justifiqui el suport a la investidura o que l’hi faciliti amb una abstenció 
perquè sap que el té de franc. No solament no oferirà res sinó que cal veure què 
farà durant la pròxima legislatura si governa. La teoria del mal menor s’imposa 
entre l’independentisme, que ho fia tot a un diàleg incert sense agenda i amb 
línies vermelles que exclouen l’autodeterminació. Perquè Sánchez no ha dit què 
ofereix a Catalunya, però sí que ha deixat molt clar què no farà: acceptar un 
referèndum d’autodeterminació i reconèixer el caràcter polític dels presos. I si 
la resposta a la sentència del Suprem se surt d’allò que ell considera 
acceptable, tornarà a aplicar el 155.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada