traducció - translate - traducción

dilluns, 20 de maig del 2019

El moment Puigdemont | JAVIER PÉREZ ROYO

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El moment Puigdemont / GETTY

JAVIER PÉREZ ROYO
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla

En la triple convocatòria electoral del 26 de maig hi ha moltes coses en joc. Per a l’estabilitat i fins i tot la supervivència dels partits polítics, pot ser que hi hagi gairebé tant en joc en unes eleccions municipals i autonòmiques com en unes eleccions generals. En aquestes últimes es trien 350 diputats i 202 senadors. En les eleccions municipals i autonòmiques es trien desenes de milers de regidors i gairebé mil parlamentaris, la presència dels quals s’escampa, a més, per tot el territori de l’Estat. Encara que l’atenció de l’opinió pública se centri en molt pocs llocs, és el volum immens de la representació municipal i autonòmica, així com la seva projecció territorial, el que converteix aquestes eleccions en decisives per a la vida interna dels partits i per al seu arrelament al país.
En les eleccions europees, per contra, hi ha molt poc en joc des de la perspectiva de la intendència partidària, de l’arrelament i fins i tot de l’exercici real i efectiu del poder. La Unió Europea és molt important. El Parlament Europeu ho és molt menys. I els parlamentaris que integren la cambra políticament no són pràcticament res. Per això els partits envien al Parlament Europeu candidats que van de retirada, que ja no juguen cap paper destacat en el sistema polític espanyol i que, previsiblement, mai més n’hi jugaran. Josep Borrell seria l’única excepció, possiblement perquè té prou talla per poder ser eventualment president de la Comissió.
Això no vol dir, però, que els resultats d’unes eleccions europees no puguin acabar tenint un impacte enorme en el sistema polític espanyol. Les últimes eleccions europees, les del maig del 2014, van provocar ni més ni menys que l’abdicació del rei Joan Carles I. Van ser les primeres en què es va posar de manifest l’erosió del bipartidisme dinàstic que havia dominat el sistema polític des de les eleccions del 15 de juny de 1977. Aquestes eleccions, en les quals no hi havia res en joc, ho van canviar tot. Van marcar un final de cicle. La Casa del Rei va prendre’n nota i en el termini d’un mes Felip VI va substituir el seu pare en la prefectura de l’Estat. Ara, van pensar amb raó, encara es pot fer l’abdicació. Més endavant, no és segur.
En el cas de les europees d’aquest any no cal esperar que el resultat tingui un impacte ni de bon tros similar. Després del resultat del 28-A, amb una presència significativa però no determinant de Vox, no és previsible cap sorpresa de l’extrema dreta espanyola que pogués sumar-se a una possible onada d’extrema dreta en alguns països de la Unió.
L’única circumstància que pot tenir impacte en el sistema polític espanyol és la candidatura de Carles Puigdemont. Aquestes eleccions europees serien anodines si no fos per Carles Puigdemont. Acabaran sent recordades pel que podríem denominar el moment Puigdemont. És la seva presència en la competició la que pot fer que no passin desapercebudes. Per diversos motius.
Primer, perquè, després del resultat electoral del 28-A, en què la victòria d’ERC va ser aclaparadora, ens disposem a assistir a un enfrontament directe entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, i podrem comprovar quin impacte té aquest enfrontament a les eleccions municipals en general i a l’Ajuntament de Barcelona en particular. Tinc la impressió que assistirem a una competició més disputada que la que el resultat del 28-A podria fer preveure.
Segon, perquè el resultat electoral de Puigdemont, en cas d’empat amb Junqueras i ja no cal ni dir-ho si queda per davant, condicionarà el posicionament d’ERC en la investidura del president del govern espanyol, d’una banda, i la decisió de Quim Torra de dissoldre o no el Parlament i convocar eleccions.
Tercer, perquè l’elecció de Puigdemont impactaria en el judici del cas Procés amb conseqüències ara mateix imprevisibles, però d’enormes dimensions. L’elecció de Puigdemont, i també la de Junqueras, suposaria que el Tribunal Suprem ja no podria mantenir el control del judici tal com l’ha tingut fins ara.
Això és el que suposa la candidatura de Carles Puigdemont. Per això hi ha hagut tant d’interès perquè no hi pogués participar.
Font: https://www.ara.cat/opinio/moment-Puigdemont_0_2237176265.html

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial