Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Les defenses poden reclamar la presentació d’una qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg i limitar el marge de decisió del Suprem
Passades les eleccions espanyoles i
encara a l’espera de les europees i municipals, el judici contra els presos
polítics catalans ha tornat a prendre rellevància en una setmana, a més, plena
de testimonis clau.
En la mesura que s’acosta el final
d’aquesta fase i, per tant, el judici entra en la recta final, tanmateix hi ha
un debat que cal posar en relleu: la importància de motivar la intervenció de la
justícia europea abans de la sentència per frenar les irregularitats constants
del judici de Madrid.
Això es pot aconseguir si les
defenses demanen una consulta pre-judicial davant el Tribunal de Justícia de la
Unió Europea a Luxemburg. Aquesta demanda hauria de ser atesa pel Suprem, que no
podria dictar sentència en espera de la resposta i que veuria molt limitat el
marge de decisió depenent de quina fos la resolució del TJUE.
Per entendre aquesta situació tan
complexa cal respondre a algunes preguntes.
1. Què és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
El Tribunal de Justícia de la Unió
Europea és la institució que encarna el poder judicial dins la UE. Té autoritat
sobre tots els altres tribunals dels estats integrants i té per missió
interpretar a tot arreu el dret de la Unió Europea i aplicar-lo.
El dret de la Unió Europea o dret
comunitari és el conjunt de normes i principis jurídics que determinen el
funcionament de la UE. Aquest dret és superior als de cada estat i els tribunals
dels països membres tenen l’obligació d’aplicar-lo.
Així i tot, no s’ha de confondre
amb el Tribunal Europeu de Drets Humans –el Tribunal d’Estrasburg en termes
populars–, vinculat al Consell d’Europa i no a la Unió Europea.
2. Per què cal acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
El judici del Tribunal Suprem
d’Espanya és una farsa. De la instrucció a l’elecció del tribunal mateixa s’han
violat totes les garanties jurídiques. Decisions com la de no permetre el
contrast de les declaracions de testimonis amb els vídeos que demostren que els
de l’acusació menteixen l’han convertit en una paròdia de com hauria de ser.
Però com s’ha vist, la denúncia davant el mateix tribunal no és efectiva. Per
això cal adreçar-se a un de superior a cercar les condicions d’un judici just i
respectuós envers les normes.
D’ençà que va començar la
persecució jurídica de l’independentisme, hi ha hagut dues vies de resposta que
han donat resultats molt diferents. A l’estat espanyol els òrgans judicials
s’han comportat sempre de manera arbitrària i han mantingut en presó provisional
els dirigents catalans, malgrat que el referèndum no siga penalitzat i malgrat
l’absència demostrada de violència en els fets de l’octubre del 2017.
En canvi, a les altres
jurisdiccions europees que han tractat el cas, els dirigents catalans han
guanyat sempre.
És especialment important la
resolució del Tribunal Suprem d’Slevig-Holstein, a conseqüència de la qual el
president Puigdemont va eixir en llibertat. Aquesta resolució no es va limitar a
estudiar l’euroordre enviada pel jutge Llarena per veure si era procedent de
lliurar Puigdemont a Espanya o no. Ni tampoc es va limitar a veure si els
delictes de rebel·lió i sedició reclamats per Espanya tenien equivalents a
l’ordenament jurídic alemany. El punt més important d’aquesta sentència és que
va anar més enllà: Va analitzar els fets concrets de l’octubre de 2017 i va
resoldre que no eren constitutius ni de rebel·lió ni de sedició.
Això és clau i determinant perquè
els mateixos fets no poden ser jutjats en dos tribunals diferents amb un
resultat tan allunyat sense afectar el funcionament sencer del sistema judicial
europeu. Tant és així que aquesta és la causa per la qual Espanya ja no pot
jutjar el president Puigdemont per rebel·lió o sedició mentre manté
contradictòriament aquesta acusació contra els altres dirigents polítics, que
haurien d’aprofitar la sentència alemanya per impedir la sentència previsible
contra ells.
En resum: a l’espai lliure europeu
l’independentisme ha guanyat sempre, mentre que a l’espai jurídic espanyol s’ha
vist permanentment indefens i sotmès a paranys demostrables. I és d’acord amb
això que, havent-hi l’opció d’acudir de manera definitiva a la justícia europea,
de manera legal i sense violentar res, no es podria entendre que no s’hi acudís.
Si quatre justícies europees no aprecien cap delicte i una de sola sí, quin
sentit té de jugar-s’ho tot a una sola carta en la qual sí que aprecia delicte,
quan, a més és la que ha resultat desacreditada?
3. Què es pretén acudint al Tribunal de Luxemburg?
Si abans no s’acabe el judici, de
la manera adequada i en el moment precís, els advocats presenten una demanda
perquè el Tribunal Suprem propose al de Luxemburg una Qüestió Pre-judicial
Europea i el Tribunal –que hi està obligat– hi accedeix, el Suprem no podrà
dictar sentència fins que no l’altre no responga.
Si respon en la línia positiva de
sempre dels àmbits judicials europeus, una vegada rebuda, no podrà condemnar els
presos o bé ho podrà fer només per malversació. En tot cas, a partir del moment
en què cada pres complesca dos anys de presó –i als Jordis ja els faltaria menys
de mig any–, estarà obligat a amollar-los mentre espera la resolució
europea.
Cal tenir present que la resposta
del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segons l’abast que tinga –i per
això la pregunta ha de ser l’encertada– fins i tot podria entrar a fons en la
qüestió.
Però allò que sembla més encertat i
prudent és de presentar la qüestió pre-judicial emparant-se en la defensa de
drets bàsics de la Unió, car la jurisprudència del Tribunal en algunes
d’aquestes qüestions és enorme i, per tant, les garanties de guanyar són molt
altes.
Per exemple, es podria preguntar
com és de greu que un mateix fet (el referèndum d’autodeterminació i la
proclamació de la independència) siga qualificat de rebel·lió i sedició pel
tribunal espanyol i l’alemany negue que això siga així.
Cal recordar que el propòsit del
TJUE és d’aconseguir una aplicació uniforme del dret en tots els estats de la
UE. I específicament el fet que, tal com va remarcar Robert Lecourt, quart
president del Tribunal entre el 1967 i el 1976, ‘la pedra angular de la
Comunitat [Econòmica Europea] no és, sense més, una mateixa norma en comú, sinó
una norma interpretada i aplicada de la mateixa manera en tota l’extensió d’un
mateix territori pels tribunals de tots els estats membres’.
També es podria demanar a Luxemburg
si una de les llibertats més bàsiques i fonamentals de la Unió Europea, la
llibertat de circulació i establiment de les persones, no resta amenaçada per
l’actuació de la justícia espanyola si hi ha una condemna contra els presos
polítics a Espanya.
En tot cas és completament
necessari que la pregunta formulada siga d’interès per al Tribunal de Luxemburg
i, sobretot, que siga evidentment procedent. Per això, i per assegurar-ne el
valor, cal assegurar-se bé sobre què és. Perquè no es pretén de formular la
pregunta, sinó que la resposta condicione obligatòriament la decisió del
tribunal.
4. Quina relació tenen el Tribunal Suprem espanyol i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea?
El Tribunal de Justícia de la Unió
Europea és un òrgan superior al Tribunal Suprem espanyol. I entre les seues
responsabilitats hi ha controlar la compatibilitat dels drets nacionals amb els
de la Unió Europea.
D’ençà del 1963 arran del cas Van
Gend & Loss, el Tribunal de Luxemburg ha deixat clar que aquesta funció
implica qüestionar decisions judicials estatals, perquè ‘la vigilància dels
individus afectats, per tal de protegir els seus drets, equival a una supervisió
efectiva que s’afegeix a la confiada en els articles 169 i 170 a la diligència
de la comissió i dels estats membres’. Els articles a què fa referència la cita
són els actuals 258 i 259 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
La importància d’aquesta resolució
històrica és que va fixar un dels principis fonamentals del dret de la Unió, el
principi d’efecte directe. És a dir, que les disposicions de la UE generen per
elles mateixes drets i obligacions per a qualsevol ciutadà dels estats membres,
que pot invocar-les directament davant un jutge nacional sense necessitat que
existesca una norma nacional que integre l’europea. Per tant, les normes i
decisions europees tenen un efecte directe en el dret intern, que limita les
capacitats i els drets sobirans dels estats membres.
Al llarg dels anys, el Tribunal de
Luxemburg ha fet tot de pronunciaments, els anomenats ‘judicis de conformitat’,
precisament sobre la conformitat del dret nacional dels estats amb l’europeu.
Quant a l’estat espanyol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha analitzat
situacions en les quals les resolucions dels tribunals no eren conformes amb el
dret europeu i ha obligat a canviar-les.
5. El Tribunal Suprem podria negar-se a enviar la qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg?
El Tribunal Suprem hauria
d’apreciar si la pregunta és pertinent per a la decisió del litigi o no. Si ho
considera està obligat a plantejar-la però pot no fer-ho en el cas
invers.
Ara, el mateix tribunal especifica,
en l’anomenada ‘doctrina de l’acte clar’, que no pot ser una decisió subjectiva.
Si la qüestió fa referència, per exemple, a un afer materialment idèntic ja
resolt o en la jurisprudència del TJUE, el jutge local no pot interpretar el
dret comunitari però resta descarregat de l’obligació de fer la pregunta. Això
implica que la possibilitat de no demanar la qüestió pre-judicial es limita a
les normes que no requereixen cap tasca interpretativa.
I precisament ací hi ha la clau de
tot plegat. Perquè és evident, i és fora de tota discussió després dels
pronunciaments dels tribunals belga, alemany i escocès, que hi ha una manca
absoluta de correspondència entre la interpretació dels fets dels tribunals
espanyols i la de qualsevol altre tribunal europeu. I això justifica
completament la intervenció del Tribunal de Luxemburg.
Però què passaria si, encara així,
el Suprem es negués a enviar la qüestió pre-judicial?
Doncs que la mateixa doctrina del
Tribunal Constitucional espanyol permetria d’afirmar que s’ha vulnerat el dret
d’obtenir una tutela judicial efectiva i potser hi hauria també una vulneració
del dret de procés degut. Fins i tot es podria discutir si es vulnerava el dret
de jutge ordinari predeterminat per la llei, perquè, tal com estableix
l’anomenada ‘doctrina Foto Frost’, ningú que no siga el Tribunal de Justícia de
la UE pot interpretar el dret de la Unió Europea.
Tot això seria una vulneració
evident de drets fonamentals reclamable per tant com a recurs d’empara però
també per la via de demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans
d’Estrasburg.
Això darrer seria molt important,
perquè, contra l’opinió generalitzada, el Tribunal d’Estrasburg no accepta
fàcilment els casos que toca i reclama demandes molt estructurades i amb
trencaments molt visibles de la norma legal. La vulneració de l’obligació de
presentar la Qüestió Pre-judicial seria un cas indiscutible per al Tribunal
d’Estrasburg, que no el podria defugir.
6. I per als presos seria possible d’acudir directament al Tribunal de Luxemburg?
Aquesta possibilitat és prevista en
l’article 263 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que afirma que les
persones físiques o jurídiques podran interposar recurs contra els actes de què
siguen destinatàries o que els afecten directament i individualment. Per tant,
la negativa d’acudir a Luxemburg obriria la via als presos per a acudir-hi
directament, de manera individual, un a un, però no col·lectiva.
7. Quan s’hauria de presentar aquesta qüestió pre-judicial?
Abans no començàs el judici la
defensa de Jordi Cuixart va assenyalar la necessitat que el Tribunal Suprem
elevàs una qüestió pre-judicial, però el Tribunal se’n va desentendre al·legant
que no era el moment adequat.
Tenint present la regulació del
judici, el moment més adequat per a presentar-la seria en un escrit de
modificació de conclusions que es podria presentar una volta practicada la prova
en el judici oral i perquè siga resolta abans de dictar sentència.
La raó de triar aquest moment seria
el fet que l’article del tractat europeu que defineix la qüestió pre-judicial
afirma que s’ha de reclamar si el tribunal local ‘troba necessària una decisió
al respecte per a poder emetre veredicte’. I això passa, i passarà sempre, quan
s’hauran practicat les proves i el plet serà ‘vist per a sentència’.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada