Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El País Valencià, les Illes Balears i Catalunya no han sigut immunes a la irrupció de la ultradreta representada per Vox a les passades eleccions espanyoles. Els territoris catalanoparlants exportaran cinc diputats al Congrés amb perfils antiavortistes, d'exaltació del cop d'Estat militar de 1936, històrics de l'ala radical del PP, generals de l'exèrcit espanyol i contraris a la científica unitat de la llengua. EL TEMPS repassa les seues biografies.
Moisés Pérez
Amb una bandera espanyola de dimensions
considerables, Ignacio Garrigacelebrava l'obtenció del seu escó
al parlament espanyol. Candidat de l'extrema dreta Vox per la
circumscripció barcelonina, afirmava que era «un dia per estar molt contents».
«Espanya s'ha posat en peus i ha dit que vol 24 valents al Congrés, els quals
entren per pronunciar el que fins ara cap partit expressava», proclamava durant
la jornada electoral dels comicis espanyols del passat 28 d'abril. Una felicitat
que contrastava, però, amb l'ambient de decepció instal·lat en els seus correligionaris
valencians i, fins i tot, als dirigents estatals
del partit. Les expectatives del partit ultradretà eren més elevades.
D'aquests «24 valents» que exaltava
Garriga, cinc han sigut escollits pels territoris catalanoparlants, amb una
distribució de tres pel País Valencià, un per Catalunya i altre per les Illes
Balears. Un quintet de parlamentaris en el qual hi ha perfils marcadament
ultracatòlics, generals de l'exèrcit espanyol amb taques al seu historial,
exdirigents històrics d'Aliança Popular i el PP, executives
bancàries amb connexions als negocis immobiliaris i famílies de l'alta societat,
anticatalanistes que defensen posicionaments anticientífics respecte de la
unitat de la llengua i nostàlgics de símbols i accions
franquistes.
Garriga, precisament, s'ha caracteritzat
per emetre piulades glorificant el cop d'Estat militar feixista
de 1936. «Vaja de bestreta la meua condemna a les morts d'ambdós bàndols, però
celebre que uns valents ens deslliuraren del jou del comunisme», va escriure a
Twitter el 18 de juliol de 2017, aniversari d'aquella rebel·lió antidemocràtica
que va comportar la instauració de la dictadura franquista durant prop de quatre
dècades. Aquesta opinió no era nova. En 2016, havia expressat a la xarxa de
l'ocell blau: «Avui agraïsc als meus avis que en un dia com avui es llaçaren a
defensar els nostres principis».
Discursivament contradictori per les seues
postures xenòfobes malgrat tenir la pell negra i una mare d'ascendència
portuguesa nascuda a Guinea Equatorial, va militar a Noves Generacions des de
2005. En aquella etapa, influenciada per l'afiliació popular de la seua mare, va
coincidir amb David Mejía, actualment diputat de Ciutadans al
Parlament de Catalunya. Garriga, tanmateix, va considerar massa tou el PP.
D'aquesta manera, va convertir-se en líder de la ultradreta Vox al seu municipi de
naixement, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), després de veure's seduït
pel missatge extremista de Vox.
A les eleccions municipals del 2015, van
concórrer del bracet dels ultraconservadors Família i Vida, amb
un credo ideològic similar al preconitzat per Garriga. De fet, aquest odontòleg
enrolat a les files del partit ultradretà s'ha mostrat contrari a l'avortament,
al matrimoni entre persones del mateix sexe («ha de ser únicament i exclusiu
entre l'home i la dona», va esmentar en una entrevista a El Español),
ha carregat contra el feminisme, ha defensat «la identitat cristiana» i, fins i
tot, ha etzibat que les persones transsexuals «necessiten un tractament
psiquiàtric». Antiindependentista furibund, ha demostrat el seu ultranacionalisme espanyol amb
frases com ara «defendre Espanya fins a les últimes conseqüències» o «la
responsabilitat ens crida a fer un pas endavant per mantenir la supervivència de
la nació».
Malena Contestí, al costat del líder
d'Actúa Baleares-Vox Jorge Campos (a l'extrem dreta), en l'acte de campanya de
la força d'extrema dreta al monòlit franquista Sa Freixina| Vox
Baleares
Malena Contestí, diputada
de l'extrema dreta Vox al Congrés dels Diputats per les Illes Balears,
comparteix aquest pensament integrista i nacionalista radical espanyol.
Llicenciada en dret per ESADE, experta en urbanisme i filla de l'expresident del
Reial Club Mallorca Miquel Contestí entre 1978 i 1992, forma part d'Actúa Baleares. Aquesta força,
aliada a l'arxipèlag balear amb Vox, té el seu origen en la Fundació
Cercle Balear. Contestí, de fet, va ser vicepresidenta d'una entitat
encapçalada per Jorge Campos, activista
anticatalanista i representant del marginal moviment gonellista -l'equivalent
al blaverisme valencià a les
Illes-. Campos va ser el responsable de la querella contra el raper
Valtònyc.
La Fundació Cercle Balear va participar
d'una controvertida manifestació «pels caiguts per Espanya» en defensar de la
preservació del monòlit feixista de Sa Feixina, construït per
homenatjar a la nau franquista que va ser abatuda per les tropes republicanes
durant la Guerra Civil. L'acte estava organitzat per l'extrema dreta catòlica d'Hazte Oir, i va comptar amb la presència de la plataforma Salvem Sa
Feixina, en la qual, segons La Directa, s'integrava la Fundació
Denaes, l'entitat presidida pel líder de Vox Santiago
Abascal. La concentració, marcada per la presència de banderes
falangistes, va finalitzar amb agressions als activistes republicans que hi van
protestar l'exaltació franquista, segons va narrar Diario de Mallorca.
L'aliança entre Vox i Actúa Baleares va néixer, precisament, dels contactes
entre Denaes i el Cercle Balear. Actúa-Baleares va iniciar la seua campanya
electoral en aquest monòlit.
Contestí, al seu torn, ha realitzat
declaracions polèmiques sobre els inicis del franquisme i la
mateixa dictadura feixista. En una entrevista al diari El Mundo, va
afirmar que «el franquisme tenia les seues coses bones i les seues coses
dolentes». Segons la dirigent ultradretana, entre les coses bones hi havia el
fet que «va frenar un règim comunista». No debades, i en un exercici de
revisionisme històric, va expressar que «Franco era un republicà i va alçar-se
contra un règim comunista que també va instaurar-se amb un Colp d'Estat». «El
PSOE havia donat un colp d'Estat. La República no es va construir de manera
democràtica. El que diu el manifest [en referència al text signat per diversos
exmembres de la cúpula castrense espanyola a favor de Franco] és que Franco va
fer l'ètica militar», va insistir en una altra conversa al Diario de Mallorca. Fins i
tot, va reconèixer que «tenen punts en comú amb [Marine] Le
Pen, però no tots».
Oposada al matrimoni homosexual i
negacionista de la bretxa salarial entre homes i dones, va apostar per
«plantejar un acomiadament sense que coste diners, si el treballador no
funciona». «Crec en un punt intermedi, en el qual la contractació i
l'acomiadament siga més lliure, però on el treballador estiga
cobert respecte de les injustícies», va expressar a El Mundo. Al mateix
rotatiu, va defensar «la derogació de la paraula català de l'Estatut», així com
tota «la normativa lingüística catalanista». Partidària d'eliminar la
capacitació lingüística i de restar-li presència al català de l'escola en
benefici del castellà, va qualificar de «totalitàries» les lleis de protecció de
la llengua pròpia a les Illes Balears. També ha mantingut un discurs contrari a
les persones migrades, les lleis d'igualtat i l'onada morada del
feminisme.
Com a vicepresidenta de relacions
internacionals dels ultradretans, i junt amb l'excandidat falangista i dirigent
de Vox a Catalunya Jorge Buxadé, va estar-hi present a la
conferència del secretari general dels ultradretans, Javier Ortega, al Parlament
Europeu. Convidats pels ultraconservadors polonesos de Llei i Justícia,
l'extrema dreta espanyola va realitzar aquella xerrada mentre l'Eurocambra havia
vetat una altra als dirigents independentistes catalans.
D'expopulars, generals i executives bancàries
Mentre Catalunya i les Illes Balears
enviaven un únic representant d'extrema dreta al Congrés dels Diputats, el País
Valencià ho feia per partida triple. Per la seua llarga trajectòria política en
Aliança Popular i el PP, Ignacio Gil Lázaro és
el més conegut. Advocat, ha sigut premiat amb la Gran Creu del Mèrit Civil i la
medalla de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. Amb tot, la seua vida professional ha
estat estrictament lligada a la política com parlamentari a la Cambra Baixa en
els períodes 1982-1989 i 1993-2016. Entre 1989 i 1993, va ocupar un seient al
Senat. D'aquesta manera, ha estat cobrant durant més de tres dècades un sou
públic. En la seua darrera declaració de béns del 2008, afirmava ser propietari
del seu domicili familiar, dues places d'aparcament, un Opel Zafira i gaudir de
323.919 euros en els seus comptes bancaris.
L'expopular Ignacio Gil Lázaro, diputat al
Congrés per Vox, durant la nit electoral | EFE
Afiliat a Aliança Popular des de 1980, va
ingressar en la formació postfranquista arran de la seua fama com a concursant
del programa televisiu Un, dos, tres. No debades, els dirigents aliancistes van
recomanar el seu fixatge a Manuel Fraga, exministre
franquista i fundador del partit ultraconservador. President durant una etapa
d'Aliança Popular a València, va integrar-se al cercle polític que hi havia
entorn de l'alcaldessa de València Rita Barberá junt amb els
regidors Vicente Igual i Silvestre Senet, segons el llibre Rita Barberá, la
dama de rojo en la España azul, escrit pel periodista Salvador Barber.
Durant els anys 90, va intercedir per excarcerar Salvador
Palop, l'exdirigent popular implicat al cas Naseiro, segons va
contar EL TEMPS.
Ubicat a l'ala conservadora per la seua
assistència a manifestacions antiavortistes durant l'etapa socialista i la seua
oposició a la llei del matrimoni homosexual impulsada per l'executiu de
José Luis Rodríguez Zapatero(PSOE), va convertir-se en l'ariet
del PP contra el ministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba, del partit del
puny i la rosa. Amb preguntes que buscaven reforçar la teoria de la conspiració
sobre l'11-M, va agitar el fantasma del cas Faisán. Junt amb
l'exministre Jorge Fernández Díaz, de l'Opus Dei i assenyalat
per les clavegueres de l'Estat, va
rebutjar la realització d'unes jornades d'educació sexual al Congrés a proposta
d'Izquierda Unida-Iniciativa Catalunya Verds. Compta amb un germà que ha fet
carrera periodística al caliu del PP que controlava TVE i Telemadrid.
Criticat per la sobresaturació de
preguntes parlamentàries al Congrés dels Diputats durant les legislatures de
Zapatero, va agitar els posicionaments anticientífics sobre el català a la
cambra espanyola. Quan el Congrés va reconèixer l'any 2004 la unitat de la
llengua, va denunciar els socialistes per caure «en el xantatge» d'ERC. La seua
aposta pel secessionisme lingüístic va
evidenciar-se ridícula arran d'una proposta de l'aleshores diputada d'Esquerra
Unida (i actualment a Compromís) Isaura Navarro. La
parlamentària valenciana va suggerir que les targetes de felicitació estigueren
escrites en els diferents idiomes cooficials de l'Estat espanyol. Gil Lázaro va
sumar-se a la mesura, però apuntant que calia enviar-ne «una en català i una
altra en valencià». La condició dels populars no fou acceptada i, per tant, va
bloquejar-se la iniciativa. El diputat conservador defensava el blaverisme
lingüístic amb la surrealista excusa «de no incomplir la legalitat».
Habitual de les tertúlies
ultraconservadores espanyoles (i també de les valencianes), va trencar amb el PP
arran de les crítiques del ministre de Justícia, Rafael Català, contra la
sentència que demanava l'absolució per als agressors sexuals de la Manada.
Fitxat pels ultradretans després d'una trobada al seu domicili entre Abascal i
el líder valencià de Vox, l'ultracatòlic José María Llanos,
va arremetre en el passat míting de la formació d'extrema dreta a València
contra «els oligarques globalistes» en sintonia amb les teories conspiranoiques
atiades pel cervell ultra Steve Bannon i per part de la
dreta radical mundial contra l'inversor George Soros, que finança diversos
projectes de caràcter progressista. També va clamar contra l'esquerra, «el
feminisme supremacista», els mitjans de comunicació o les autonomies. Fins i
tot, va agitar el finançament iranià mai demostrat de Podem quan exdirigents de Vox han admès que els ultradretans van rebre
diners d'un grup opositor del mateix país del
Golf Pèrsic. Aquesta organització fou qualificada de «terrorista» pels Estats
Units.
L'altre gran fitxatge dels
ultraconservadors que gaudirà d'un seient al Congrés és el tinent general de
l'exèrcit de l'aire retirat Manuel Mestre. Natural d'Oriola
(Baix Segura), va cursar diversos estudis castrenses als Estats Units, va ser
cap de gabinet del responsable d'estat major de l'exèrcit de l'aire i fou
nomenat cap de l'operació que havia de frenar l'arribada de persones migrades a
les Illes Canàries en 2008. Un any més tard va convertir-se en Cap de l'Estat
Major del Comandament de la Força Conjunta de l'OTAN a Lisboa. Ha dirigit
internades a Afganistan, Kuwait i Bòsnia. Encara més, va formar part del grup de
treball que va redactar la doctrina de lideratge de l'exèrcit de l'aire.
El seu bagatge professional i els estudis
teòrics castrenses van dur-lo a publicar diversos articles a la Revista
d'Aeronàutica i Astronàutica, magazín oficial de l'exèrcit de l'aire. Segons va
publicar eldiario.es, el tinent general va vulnerar les normes
d'aquesta publicació, ja que va traduir i copiar amplis fragments de texts
originals nord-americans sense citar la font original. El rotatiu dirigit per
Ignacio Escolar va detectar-ho en tres ocasions. Hi havia paràgrafs que estaven
plagiats quasi en la seua totalitat.
El tinent general retirat i parlamentari
de la ultradreta Vox al Congrés per Alacant, Manuel Mestre, a la cadena
ultraconservadora Intereconomia| Interconomia
Mestre, però, acumula més taques al seu
historial castrense. Durant la seua etapa com a cap de l'ala 31 de la base
militar de Saragossa, va autoritzar la utilització d'un avió Hèrcules C-130 per
traslladar 23 cambrers del restaurant El Cachirulo a Madrid. El propòsit
d'aquell viatge era que els professionals gastronòmics prepararen la celebració
de la Verge de Loreto, patrona de l'exèrcit de l'aire. Tot i que el Ministeri de
Defensa va avisar que aquella actuació comportava una sanció greu, Mestre mai va
ser arrestat. El socialista José Bono, membre de l'ala dretana
del PSOE, ocupava aleshores la cartera de Defensa.Enrolat a les files de Vox
arran del procés català , és contrari al decret deplurilingüisme del Consell.
L'altra representant valenciana de Vox al
parlament espanyol, Cristina Esteban, també compta amb familiars a les forces
armades, en aquest cas un germà que va morir com a capità de l'exèrcit de
l'aire. Asset Manager del BBVA a Madrid i llicenciada en Història de l'Art, està
casada amb el broker immobiliari Antonio Vallejo-Náguera, propietat de la firma
de consultoria Deroulede SL. Segons esdiario, està
lligada al Clan dels Goyanes, una nissaga connectada amb l'alta societat
madrilenya. Són els diputats de l'extrema dreta Vox que exporta el País
Valencià, Catalunya i les Illes Balears.
Font: https://www.eltemps.cat/article/7144/ultracatolics-glorificadors-del-colp-del-36-i-anticatalanistes
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada