¡Viva Mordor! | Societat Anònima

Benvolguts, o no:

Us escric preocupat perquè, en ser català, he de respondre al constructe de 'cateto / paleto' que ha generat el vostre fèrtil sistema de creences. Perquè, exactament, què és un 'paleto'? És algú que porta calada la boina fins a les orelles i que pensa que el campanar del seu poble és la millor construcció duta a terme per un ésser humà ja que és l'únic que ha volgut veure en la seva vida? És algú que davant la manca d'abraçades físiques en la seva desastrosa vida sentimental necessita exterioritzar les seves frustracions a Twitter a través d'insults etnicistas? O potser és algú que té cara d'ou a Twitter perquè encara no ha descobert que es pot canviar la foto de perfil? No ho sé ... de debò. No tinc ni idea de què és un ignorant segons la vostra escola filosòfica.

A vegades tinc la impressió que Espanya s'assembla cada vegada més a Mordor, aquest paisatge fictici creat per Tolkien. Aquí, Sauron Franco va forjar l'anell de la Unitat d'Espanya en les fargues del 'valle de los caidos', cap a l'any 1975, poc abans de la seva mort, amb l'objectiu de dominar completament els pobles de la perifèria. Anys després, Mordor s'ha convertit en l'escenari de les últimes aventures dels membres de la Comunitat de l'Assemblea Nacional Catalana en el seu afany per destruir l'Anell de la Unitat d'Espanya. A Mordor, la Unitat d'Espanya il·lumina el pensament dels humans que, gràcies al seu immens poder, els converteix en savis. Ser monolingüe, votar partits corruptes, creure que el Rei és poc menys que l'Oracle de Delfos i que Franco és el déu fundacional de Mordor i, sobretot, haver estat el receptor d'aquesta font de coneixement universal que és la Unitat d'Espanya és realment un regal. La resta de mortals que no creiem en aquests principis ens veiem marginats a la condició de 'cateto / paleto', especialment si hem nascut a Catalunya, terra de victimistes, rondinaires, dissidents, separatistes i ignorants que imaginen altres models de societat que no s'avenen amb l'obsequi dels pares fundacionals del mite de Mordor.

Estic molt trist. Sóc un ignorant que vagarà perdut per les terres inhòspites de la ignorància, poc inclinat a ser il·luminat per la Unitat d'Espanya i que, en la seva aventura vital, mai no podrà rebre el resplendor de l'Anell Únic. M'aclapara haver nascut a Barcelona, ​​la sisena ciutat del món amb millor reputació, la número 24 segons la seva qualitat de vida i la cinquena més atractiva d'Europa per invertir-hi. Quina pena !!! 'És tan trist que Catalunya aculli les tres millors universitats d'Espanya segons l'U-Rànquing de la Fundació BBVA !!! 'És tan frustrant que Catalunya representi el 25% del PIB espanyol !!! El problema és que som uns ignorants ... Tant veure TV3 no pot ser bo ... Amb el que 'molan' els programes de Bertín Osborne !!!

Al final, crec que el que he de fer és aprendre a insultar. Qualificar de 'cateto / paleto' a qui no pensi com jo ha de ser una activitat intel·ligent, reflexiva i que procedeix de l'ús eficient de les neurones i les sinapsis en el regne de Mordor. El que passa és que, com que no he estat receptor de la saviesa de l'Anell Únic, m'he quedat al marge d'aquestes habilitats socials. Doncs res, posaré els meus futurs esforços en aprendre a insultar. Potser així pugui ser un dels escollits i aquesta saviesa em permeti gaudir amb els discursos de Nadal del Rei. Visca Mórdor!

#Àlex_RibesEm pots seguir a Twitter @blogsocietat i a Facebook

Font: ¡Viva Mordor! | Societat Anònima

Les Balears i Catalunya mantenen el sistema sanitari espanyol

Les Illes Balears i Catalunya són les comunitats que més aporten a la caixa comuna de l'Estat espanyol que manté el sistema sanitari i al mateix temps es veuenobligades a desviar pacients a la sanitat privada.

Les dades publicades aquest passat dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística espanyol evidencien les mancances de la xarxa sanitària pública a les Illes Balears, producte d'un finançament precari imposat pel sistema de finançament de l'Estat espanyol. Cal destacar que alhora que les Balears lideren la llista en major nombre de pacients atesos, és també la que pateix un pitjor finançament.

Segons dades fetes públiques per l'INE, les Balears atengueren als seus centres hospitalaris durant l'any 2015, 11.475 persones per cada 100.000 habitants, això és, una càrrega de treball sanitari que només supera Aragó (10.228 pacients per cada 100.000 habitants).

En aquest sentit, les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística mostren com les Illes Balears pateixen uns serveis públics precaris i de baixa qualitat, tot i ser el territori que més aporta a l'Estat espanyol.

Mentre les Illes financen la sanitat de comunitats que aporten gairebé la meitat per habitant (Extremadura o Andalusia), la xarxa sanitària balear es veu obligada a recórrer sistemàticament als hospitals privats per atendre la seva població. De fet, segons les dades publicades, els centres sanitaris privats de les Balears hagueren d'assumir el 39,5% de la càrrega de treball, mentre la xarxa pública arribava al 60,5% dels pacients.

Només al Principat la dependència de l'atenció privada és major: el 52% de l'atenció mèdica l'assumeixen centres privats. La situació inversa es gaudeix en les comunitats millor tractades pel sistema de repartiment de l'Estat espanyol: a Extremadura o Castella-La Manxa més del 90% de l'activitat assistencial està en mans de la sanitat pública.

Font: Les Balears i Catalunya mantenen el sistema sanitari espanyol » Balears » Balears » dBalears.cat

Por ti soy independentista (vídeo)

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a Twitter @blogsocietat  i a Facebook

Font: Por ti soy independentista (vídeo) | Societat Anònima https://societatanonima.wordpress.com/2016/12/03/por-ti-soy-independentista-video/

Que ens prenen per ximples?

«Diàleg? Sí. Però abans que cap altra cosa, democràcia. Democràcia i diàleg, aquest és l'ordre i no pas cap altre. Catalunya no dialoga amb antidemòcrates»

Per Pere Cardús Cardellach

Ara ja ha quedat prou clar que la pèrdua de la majoria absoluta del PP té una conseqüència concreta: li toca fer el numeret a Catalunya. No sabem si el numeret miren de fer-lo per la debilitat de la seva estabilitat al congrés espanyol o perquè han rebut alguna indicació de la comunitat internacional, sigui política o financera (propietaris del deute espanyol). Algú també apunta que si fan el numeret ara és perquè han vist que per la via del conflicte els sortiria el tret per la culata. Aquesta demostració d’intel·ligència, jo la descarto per les raons que explicaré.

Si l’anomenada ‘operació diàleg’ fos un canvi estratègic pensat i calculat, l’operació hauria de ser real i no pas aquesta impostura que hem vist les primeres hores del segon mandat de Rajoy. Entre més raons, perquè ha quedat ben demostrat que les paraules i els fets van en direccions completament oposades. Mentre algunes suposades cares amables diuen que cal dialogar i que el govern espanyol té disposició al consens i a la solució del conflicte, l’estat amb tots els seus aparells i braços articulats continua clavant bastonades. I la pastanaga a la boca d’Enric Millo fa riure.

Jo crec que es pensen que som ximples. Que ens empassarem que les coses han canviat i que es resoldran els problemes a la rodalia de Renfe. I que es podrà avançar cap a un nou model de finançament. I que s’acabarà la persecució del català i el càstig a la cultura catalana. Que es deixaran de practicar totes aquestes formes colonials que fa segles que duren. Es pensen que som ximples si posen en Millo a dir que cal diàleg i entesa mentre el ministre d’Hisenda anuncia la creació d’un impost sobre les begudes amb excés de sucre pocs dies després d’haver-lo anunciat el govern català, amb l’objectiu d’impedir que la Generalitat el pugui cobrar. És que es pensen que som ximples.

És cert que durant molts anys els polítics catalans s’han empassat l’engany de l’Espanya diferent. De fet, n’hi ha encara una bona colla que ho fan. Que, lluny de tota racionalitat i base empírica, creuen –o volen fer creure– que hi ha camí per córrer dins el Regne d’Espanya. Fa un temps em demanava si aquests polítics eren uns ignorants o uns cínics. A favor de les seves capacitats intel·lectuals, penso que cal decantar-nos per la segona opció. A hores d’ara, quan un polític català –que no tingui per objectiu liquidar la nació catalana– diu que cal provar de canviar Espanya perquè Catalunya hi trobi un encaix satisfactori, cal saber que menteix a consciència i, per tant, és un cínic. Per cert, un cínic que no fa sinó perjudicar la classe treballadora i la classe mitjana d’aquest país en favor de les classes benestants i les elits privilegiades.

Amb tot, jo estic convençut que la majoria del país i dels seus polítics no estan disposats a deixar-se aixecar la camisa d’aquesta manera tan miserable que proposen els nous apòstols del diàleg de l’estat. Diàleg? Sí. Però abans que cap altra cosa, democràcia. Democràcia i diàleg, aquest és l’ordre i no pas cap altre. Catalunya no dialoga amb antidemòcrates. Aquest ha de ser el missatge. Ara ja no es troben en disposició de posar condicions. Si volen diàleg, que acceptin el referèndum i la veu del poble. Si volen salvar encara algun moble (el repartiment del deute, per exemple), que acceptin que la via es diu democràcia, vots, urnes, escrutini, sí o no. A veure si ara es pensaran que el diàleg serà la nova arma contra la democràcia. Que ens prenen per ximples?

@PereCardús, periodista

Font: Que ens prenen per ximples? | VilaWeb