Ribó revela pressions de l'Estat a la Comissió de Venècia

David González 
Foto: ACN 

Vídeo: Parlament de Catalunya

El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha denunciat les pressions que va patir el penalista de la Comissió de Venècia que va redactar l'informe del març passat sobre la reforma de la llei del Tribunal Constitucional del govern de Mariano Rajoy, que atorga a l'Alt Tribunal la capacitat d'inhabilitar càrrecs públics, i en el qual li demanava que ho reconsiderés. La comissió també ha respost recentment per carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, sobre la qüestió del referèndum, aconsellant que el pacti amb el govern de Madrid.

El redactor de l'informe, un prestigiós penalista italià, va explicar a Ribó que "mai havia tingut tantes pressions per un informe". El síndic, que va assistir a les reunions de treball de la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d'Europa, ho va revelar aquest dilluns durant la seva compareixença a la comissió del Síndic de Greuges del Parlament. Ribó hi va presentar l'informe"Retrocessos en matèria de drets humans: llibertat d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya".

(Vegeu a partir del minut 06:00 les declaracions de Ribó sobre la Comissió de Venècia)

Ribó va assenyalar, en resposta al portaveu de Cs Carlos Carrizosa, que ell, que mai ha dit que "la democràcia espanyola sigui com la turca", va sentir "vergonya" en la seva qualitat de ciutadà espanyol en veure que a l'ordre del dia dels treballs de la comissió, que vetlla per la democràcia a Europa, el cas d'Espanya figurava al costat dels de Turquia, Hongria i Polònia, països amb governs autoritaris i populistes.

Fundació Franco

Ribó també va fer referència al tractament del franquisme per la democràcia espanyola, i en al·lusió a les subvencions rebudes per la Fundación Nacional Francisco Franco es va preguntar si a Alemanya o a Itàlia hi podria haver "una fundació que es digués Adolf Hitler o Mussolini i que rebés diners públics. Estem parlant de l'any 2017", va dir. "Això és una clara regressió de les llibertats democràtiques", va afegir.

Operació Catalunya

A més, també va abordar la denominada Operació Catalunya, centrada en les maniobres policials i judicials contra els líders independentistes. Ribó es va preguntar "qui ha assumit la més mínima responsabilitat" pels informes de la UDEF en plenes eleccions i va responsabilitzar directament el Ministeri de l'Interior, en al·lusió a l'etapa de Jorge Fernández Díaz i les converses amb l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. "Des del departament que rep el dipòsit de confiança democràtica de tots els ciutadans per renunciar a la violència es conspira amb tots els instruments de l'Estat per combatre adversaris polítics", va afirmar.  

L'informe del Síndic

L'informe sobre retrocessos en matèria de Drets Humans elaborat per la Sindicatura de Greuges, i que Ribó va entregar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell -imatge-, considera que al regne d'Espanya "es detecten regressions democràtiques" en diversos àmbits. Aquestes, "afecten els drets i les llibertats fonamentals reconeguts tant en el marc jurídic estatal com internacional", els quals "tenen una incidència especial a Catalunya".

Les citades "regressions" tenen el seu origen en lleis aprovades pel Parlament espanyol, entre les quals l'informe cita la darrera reforma de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana o el Codi Penal, "en la interpretació que se'n fa en seu judicial, en la vaguetat i la falta de concreció d'alguns tipus penals i en la utilització del Codi penal com a instrument dissuasiu".

L'informe també destaca que des de diverses instàncies internacionals -GRECO, la citada Comissió de Venècia i el relator de les Nacions Unides- s'han demanat reformes a les autoritats espanyoles per "garantir la separació de poders".

Segons el text, en els darrers temps hi ha "clars exponents que posen en relleu un afebliment de la separació de poders a Espanya". "Un dels més rellevants és la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que permet que el TC apliqui mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències", assenyala el document.

Font: Ribó revela pressions de l'Estat a la Comissió de Venècia

Pep Guardiola cou, i cou molt.

Guardiola provoca un èczema en els collons ibèrics quan el titllen de "paleto" i "aldeano", i comproven després, que el seu discurs s'ha reproduït en 279 mitjans de 81 països del món ... Això cou.

Guardiola provoca una dermatitis en les aixelles hispanes quan exaspera a un país que ha lliurat el seu destí a un partit amb 900 imputats, i en canvi no pot suportar 400 paraules en forma d'un discurs que els deixa "amputats" ... Això cou.

Guardiola provoca una urticària a l'engonal nacional, no tant pel que denúncia, sinó per denunciar, i ni tan sols pel que pensa, sinó per pensar ... Això cou.

Guardiola provoca un esquinç a l'anus espanyol quan, atònits, els reaccionaris comproven, després col·lapsar el traductor de Google, que el de Santpedor no va llegir tres proclames revolucionàries, sinó una sola oda a la llibertat en diversos idiomes ... Això cou.

Guardiola és avui el papil·loma públic número u del regne, i ho és per ser elegant i rellevant ... Ho és per ser referent i diferent ... Però sobretot ho és, per ser català i només català ... I això no és que cogui, és que directament comença a resultar una bogeria d'una picor insuportable.

L'estiu arriba calentet, i amb la calor la intransigència supura, així que a esperar que arribi el primer d'octubre, encara que ben pensat, igual l'arribada de la tardor acaba per aniquilar-ne a algun.

En tot cas, si pica: cremeta senyors, molta cremeta ...

Lluis Carrasco

Què amaga el perfil baix sobtat del govern espanyol amb el referèndum?

La reacció de l'executiu de Rajoy d'avui contrasta amb les amenaces i les comparacions amb un cop d'estat de fa pocs dies

Josep Casulleras Nualart

Hi havia una gran expectació per saber com reaccionaria el govern espanyol a l’anunci de la data i la pregunta del referèndum que havia de fer aquest divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Es podia esperar una reacció molt contundent, tenint en compte el to que havia anat agafant el discurs de l’executiu de Mariano Rajoy en relació amb el procés d’independència, equiparant-lo amb un intent de cop d’estat, i afirmant que faria ‘tot el que calgués’ per impedir el referèndum. Però, sorprenentment, el govern espanyol ha optat per un to molt més suavitzat i des d’un perfil molt més baix.

La vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, no ha fet cap compareixença d’urgència. Ja la va fer el dilluns de la setmana passada, avançant-se a la reunió convocada per Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat amb les forces sobiranistes. Aleshores va dir, amb un to molt dur: ‘Farem el que hàgim de fer. […] Que ningú no tingui cap dubte que la legalitat serà preservada.’

Avui hi ha hagut la compareixença habitual de després de la reunió del consell de ministres, amb el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que ha tingut un to molt diferent del de Santamaría la setmana passada. Un to volgudament conciliador, repetint una vegada i una altra que estaven disposats a dialogar, però que això s’havia de fer al congrés i que, si es volia fer un referèndum d’autodeterminació, s’havia de canviar la constitució. I si hi ha una majoria favorable a aquesta reforma, endavant.

A més, el govern espanyol i la fiscalia haurien pogut forçar una actuació contra l’anunci de la data i la pregunta. De fet, els serveis jurídics de l’estat i la fiscalia general examinaran l’acte d’avui, segons que ha explicat el ministre de Justícia, Rafael Catalá. No obstant això, Catalá ha dit que no semblava que constituís ‘cap infracció jurídica susceptible d’impugnació en aquest moment’. Méndez de Vigo, en la mateixa línia, havia dit que no podien actuar contra un desig, o contra un pensament, i que no seria fins que es passés ‘de les paraules als fets’ que hi hauria conseqüències. Perquè, això sí, el portaveu de l’executiu ha repetit manta vegada que ‘el referèndum no es farà’. És a dir, que l’impediran.

El to, però, ha estat molt diferent del que havíem vist en Méndez de Vigo mateix, que no fa gaire setmanes fou un dels ministres que va sortir a qualificar de cop d’estat el procés d’independència. Aleshores, els membres del govern anaven alhora que els principals diaris de Madrid en el discurs sobre el ‘cop d’estat’; ara també. Avui al matí, a primera hora, l’editorial d’El País, crític amb Puigdemont, tenia un to més rebaixat del que havíem vist uns altres dies. Tots alhora: avui que Puigdemont anuncia la data i la pregunta, que fa el primer pas decisiu cap al referèndum unilateral, nosaltres oferim un perfil dialogant. És a dir, que es vegi el president i el seu govern com els immobilistes, els qui tiren pel dret, els qui no volen escoltar… I nosaltres, els qui maldem per l’acord fins al final. Com una mena de revifada post mortem d’aquella ‘operació diàleg’.

Com que el temps avança, els passos per a fer realitat el referèndum també aniran venint. I serà aleshores que el govern espanyol tornarà a modular el to, a apujar-lo. Ja veurem fins a quin punt. Alguns periodistes, estranyats pel canvi de to, han demanat a Méndez de Vigo què pensava fer perquè sigui realitat la seva afirmació de ‘no hi haurà referèndum’, i li han recordat les seves paraules sobre el cop d’estat. Ell ha restat somrient, i no ha respost aquestes preguntes.

Font: Què amaga el perfil baix sobtat del govern espanyol amb el referèndum? | VilaWeb

"Fills de puta"

Carlos Iturgaiz, eurodiputat del PP, acaba de dir que els que xiulem l’himne espanyol som uns “fills de puta”. I ho ha justificat dient que els representants del seu partit “han lluitat molt per defensar l’himne d’Espanya” i que els han volgut “exterminar” per això.  

Vostè que parla d’extermini, cal que li recordi els bombardejos sobre la població civil, els consells de guerra, els afusellaments en massa, les tortures i depuració de "separatistas", el genocidi cultural contra els catalans en nom d’Espanya i la seva “unidad”. Encara estem esperant que el seu partit condemni tots aquells crims contra el nostre poble.

Estic convençut, senyor Iturgaiz, que qualsevol dels qui xiula l’himne d’Espanya en les finals de la Copa del Rei ha fet molt més pel país que tots els de la seva colla. M’estimo Espanya. Sempre he volgut una Espanya que abracés amb orgull la seva diversitat cultural, ideològica i lingüística i respectés les nacions que fins ara l’han integrat. Com que això és somniar truites, em vaig haver de fer independentista. 

 

La gent no protesta per gust. Si no tinguéssim una monarquia que es gasta els diners en festes no xiularíem. Si deixéssiu de perseguir judicialment els nostres legítims representants polítics, si la policia no ens insultés als controls duaners per parlar-los en català, si respectéssiu les decisions del nostre Parlament, si deixéssiu d’identificar-nos vergonyosament amb el terrorisme, si en lloc d’arrencar-nos de les mans les estelades censuréssiu les manifestacions de la ultradreta, si en lloc d’insultar-nos per totes bandes ens agraíssiu la desmesurada contribució econòmica que fem al conjunt d’Espanya, si ens deixéssiu votar en llibertat... Si ens deixéssiu en pau d’una punyetera vegada, no xiularíem, al contrari, aplaudiríem esportivament.

Salvi Pardàs Sunyer

Font: Notícies d'ANC Horta-Guinardó: OPINIÓ: "Fills de puta", per Salvi Pardàs Sunyer