traducció - translate - traducción

dissabte, 28 de novembre del 2015

CONVOCATÒRIA DE L'ANC: Convocatòria Manifestació Plataforma Mai Més


L’Assemblea Nacional Catalana s’afegeix a la convocatòria per la manifestació del proper dissabte 28 de novembre a Barcelona (17:00h, a la plaça Universitat) que vol mostrar el rebuig de la ciutadania a la violència sigui exercida per grups o governs i el reclam als nostres governants d'una política exterior que compleixi i garanteixi els drets humans aquí i arreu.

Volem un país nou que cregui en la cultura de la pau i el respecte pels Drets Humans i per això l’ANC i altres entitats socials i culturals s'han adherit al manifest per la pau, la justícia social i els drets humans de la Plataforma Mai Més.

La Plataforma Mai Més està formada per diverses associacions de Catalunya que treballen per la pau, els drets humans i la justícia social (BarnaSants, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, FAVB, Fundi Pau, SOS Racisme Catalunya i la Plataforma Stop Mare Mortum), així com també entitats del món de la cultura i persones a títol individual.

Ben cordialment,
Assemblea Nacional Catalana

diumenge, 22 de novembre del 2015

DESMUNTANT LA CAVERNA: 8 (darrer capítol) - #DESMUNTANTCAVERNA: ARGUMENTS A MIDA DE TUIT

Una part del debat polític i mediàtic sobre la indepen­dencia de Catalunya ha passat a través de les xarxes so­cials. La immediatesa que ofereix el microblogging ha fet més viva i àgil la discussió. Aquest últim capítol —l'epíleg de fet— pretén ser una modesta aportació als usuaris d'aquestes xarxes perquè puguin fer-les ser­vir en les seves discussions en línia. Són extractes lite­rals del llibre. En alguns casos sobrepassen els 140 ca­ràcters estipulats per Twitter, però s'hi acosta bastant. I si us agraden... feu RT please! #desmuntantcaverna.


  «La UE no s'ha trobat mai amb cap antecedent sem­blant al que planteja Catalunya».

  «Una ampliació interna de la UE no està regulada. Tampoc prohibida».

  «La legislació europea sobre integritat del territori està pensat més per evitar invasions que no pas per impedir nous països».

  «Si els catalans ja han estat europeus (per la seva per­tinença a Espanya), aquests ciutadans tenen dret a no deixar de ser-ho. Art. 20 de la UE».

  «La UE està negociant amb Kosovo malgrat que cinc estats membres ni tan sols reconeixen el nou país».

  «La UE exigeix a Kosovo tres requisits: consolidació de l'Estat de dret, lluita contra el crim organitzat i eradicació de la corrupció».

  «La UE reclama, de manera especifica, el respecte als drets humans, inclosos els de les persones perta- nyents a minories».

  «Catalunya podria continuar fent servir perfectament l'euro. Són els països els que escullen la moneda, no la moneda la que escull els països».

  «La Constitució incorpora els tractats internacionals que signi Espanya. I Espanya és a la Carta de l'ONU que dóna suport al dret d'autodeterminació».

  «L'Estat espanyol dóna suport al referèndum del po­ble sahraui. I defensa que només voti només el Sàha­ra Occidental, no tot el Marroc».

  «Catalunya està reconeguda implícitament a les lleis espanyoles com un subjecte polític definit i amb dret a decisió».

  «L'Estatut és una llei orgànica espanyola. I només el va votar Catalunya. El TC no ho va tombar. És un reconeixement implícit d'una sobirania».

  «Si Catalunya no és un subjecte polític propi, com és que Andalusia, la Rioja o Madrid no van votar també sobre l'Estatut de Catalunya?».

  «Contra les balances fiscals es diu: ”Los impuestos los pagan los ciudadanos, no los territorios”. Cert. Però els serveis van a territoris».

  «Contra les balances (II): ”Y si Pedralbes pide un pacto fiscal?”. Entre Pedralbes i Catalunya no hi ha cap conveni. Entre la Generalitat i l'Estat sí».

  «L'any 2009 cada català va aportar 2.187 euros de més. Si vostè té una família de 4 membres, la seva llar va aportar uns 9.000 euros extres i sense retorn».

  «Keneth Rogoff, execonomista en cap del Fons Mo­netari Internacional: ''Catalunya seria un dels països més rics del món”».

  «Amadeu Altafaj, gabinet econòmic de la Comissió Europea: ”La viabilitat duna Catalunya independent no és una qüestió gaire discutible ».

  «Financial Times: “L'Estat català tindria un PIB per càpita superior al d'Itàlia”. James Mackintosh, editor de la secció Inversions».

  «Per seguir al mercat únic i mantenir la lliure circula­ció no cal formar part de la Unió Europea. L'exemple n'és Suïssa».

  «La garantia de les pensions és més una qüestió gene­racional que no pas territorial».

  «Al rànquing de benestar mundial, Xipre ocupa el lloc 23. Espanya, el 29».

  «Dels 10 països amb més benestar dels seus ciuta­dans, només un és a la zona euro».

  «En una Catalunya-estat, els treballadors catalans pa­garan la pensió als jubilats catalans del moment. Com passa ara a l'Estat».

  «El Col·lectiu Wilson pronostica que els avis catalans no només mantindran les pensions, sinó que en una Catalunya independent cobrarien una mica més».

  «Quedar-se a l'Estat espanyol no és cap garantia de continuar cobrant la pensió. És més, l'única garantia és que la pensió serà menor».

  «Els títols universitaris a Catalunya tenen validesa a tot l'espai europeu previst a Bolonya».

  «Al'Estat espanyol hi ha jurisprudència: dir «nazi» a algú amb ànim despectiu està castigat per injúries».

  «L'article 97 de la Constitució Espanyola preveu que sigui el govern qui mani sobre l'Exèrcit i no a la in­versa».

  «A Catalunya no es castiguen els nens que parlen cas­tellà a l'escola. Des del 1984, Ensenyament ha rebut 4000 queixes anuals. Cap d'aquestes era per haver utilitzat el català a l'escola».

  «En acabar Primària, els alumnes catalans són capa­ços d'expressar-se en dues llengües i d'entendre'n una tercera amb resultats comparables als alumnes de zo­nes monolingües castellanes».

  «Si Catalunya crea un nou estat esdevindria el núme­ro 194 de l'ONU. Quan es va crear l'any 1945, les Nacions Unides en tenien 51»-

  «Dels 27 estats membres de la UE, 12 tenen menys de 7 milions d'habitants. El pròxim a entrar, Croàcia, té 4,5 milions. Catalunya seria el 16è».

  «El Barça sí que podria continuar competint a la Lli­ga. Es pot inscriure com un club valencià o aragonès. O pot acollir-se al mateix conveni que permet l'Andorra jugar a Segona B»

Pots seguir tots els capítols a la pàgina de facebook:  https://www.facebook.com/desmentintcaverna







Font:

dilluns, 16 de novembre del 2015

Tsu: la xarxa social de la qual Facebook no vol que es parli | VilaWeb


Ha crescut d'ençà que s'ha descobert que Facebook esborra els comentaris que hi fan referència

tsu

Tsu.co és una petita xarxa social semblant a Facebook, que se’n diferencia, principalment, perquè promet d’oferir remuneració econòmica pels continguts que hi publiquen els seus usuaris. A grans trets, diu, el seu sistema calcula els ingressos publicitaris relacionats amb cada publicació que s’hi fa i en deriva un percentatge a l’autor. Malgrat que Tsu fa un any i mig que es va posar en funcionament, no ha estat fins fa ben poc que ha començat a obtenir un cert ressò mediàtic. Gràcies a Facebook.
[Visiteu la pàgina de VilaWeb a Tsu.]
Des del final de setembre, la xarxa de Mark Zuckerberg va començar a esborrar milions de publicacions que incloïen vincles a continguts de Tsu.co. I també recentment ha començat a blocar-hi mencions i no deixar que se’n publiquin comentaris a Instagram o que s’enviïn missatges amb la URL de la jove xarxa social via Facebook Messenger. Fins i tot impedeix de compartir-hi notícies sobre Tsu, com van comprovar el veterà bloc tecnològic Boing Boing i Tech News Today la setmana passada.
Pel director de Tsu, Sebastian Sobczak, aquestes mesures demostren la por de Facebook per un competidor potencial que ataca directament el seu model de negoci, basat a obtenir ingressos per publicitat amb els continguts penjats gratuïtament pels seus més de mil milions d’usuaris. Sobczak creu que el que fa patir Facebook, més enllà del nivell de creixement que experimenta Tsu ara mateix, és la filosofia segons la qual hi ha un model millor de fer les coses, en què els autors de continguts en tenen el control. Considera, en definitiva, que el gegant de les xarxes socials no vol que els seus usuaris sàpiguen que els textos, fotografies i vídeos que hi pengen poden tenir un cert valor econòmic i ésser-ne remunerats.
Però l’empresa de Mark Zuckerberg s’ha afanyat a negar-ho i justifica les mesures en contra de Tsu perquè, diu, incentiva els seus usuaris a compartir vincles en plataformes com Facebook, i això fomenta un comportament que genera molt de spam i contravé les seves regles d’ús. La companyia assegura que ha detectat usuaris que han creat perfils a Facebook només per a parlar-hi de Tsu.co i convidar els altres usuaris a migrar a aquesta jove xarxa, amb la intenció de millorar-hi els ingressos.
Amb les dràstiques mesures adoptades, afegeix Facebook, es vol evitar que el seu servei es converteixi en ‘un espai per a defraudadors i oportunistes en cerca de diners fàcils’.
Arran del rebombori mediàtic d’aquests dies, val a dir que s’han relaxat una mica.

diumenge, 15 de novembre del 2015

DESMUNTANT LA CAVERNA: 7 - EL BARÇA

«La independencia de Cataluña dejaría al Barça fuera de la Liga.»
ABC (15-09-2012)
  

Aquest sí que, sens dubte, és un problema cabdal. Allò que realment pot fer tirar enrere el procés. El gran argument que farà repensar-ho tot. El drama na­cional sera que el Barça no jugui la Lliga espanyola. No crec que aquest sigui el gran mal de cap nacio­nal, però m'he permès aquest últim capítol per de­mostrar que les ganes d'intentar posar la por al cos arriba a tots els àmbits de la vida quotidiana. També l'esportiu. I no és casualitat que l'ABC publiqués el seu particular informe sobre les conseqüències eco­nòmiques (catastròfiques) sobre una eventual inde­pendència de Catalunya el dia 13 de setembre (dos dies després de la manifestació) i que el que pronosti­cava un Barça fora de la Lliga espanyola fos el dia 15. Per si això fos poc, l'article alertava que els entre­bancs serien similars si el Barça volgués jugar compe­ticions europees. I sigui important o no aquesta qüestió, l'afirmació taxativa és novament falsa. No es pot assegurar de manera tan lleugera que una Catalu­nya independent suposaria 1 exclusió del Barça ni de la Lliga ni de la Champions League. Com ha passat en altres camps, hi ha escletxes legals que sí que ho permetrien, però novament (com ha passat en la ma­joria de camps) la voluntat política podria facilitar molt les coses sense necessitat de tocar una coma dels textos vigents. Cosa diferent és què decidirà fer el Barça, però això es mereixeria tot un llibre a banda. Però anem a pams, comencem per la Lliga espa­nyola (LFP). La legislació esportiva espanyola ho dei­xa molt clar: per participar en competicions esporti­ves oficials cal que un club estigui inscrit en una federació territorial. I aquesta federació territorial està inscrita a la RFEF, la Reial Federació Espanyola de Futbol. Si no s'hi està, no s'hi pot competir. La in­formació de ['ABC conclou que si la Federació Cata­lana de Futbol deixa de ser membre de la RFEF, el Barça no pot competir a la LFP. Uns dies més tard, el diari Marca, curiosament, va treure un article que titulava en el sentit contrari: «La independencia no echaría al Barça de la Liga». La nota, signada per Ramón Fuentes, apuntava una idea que permetria trampejar la legalitat vigent: inscriure el Barça en una altra federació territorial, per exem­ple, la del País Valencià o Aragó. Com que a Primera Divisió no hi ha quotes territorials, el Barça podria demanar 1 alta federativa en qualsevol d'aquests orga­nismes i continuar participant en la LFP. Rudimenta­ri, d'estar per casa, sí. Però possible també. Pero i si el Barça, com fóra lògic, no vol participar en la Lliga espanyola a través d'una federació que no sigui la catalana? Té possibilitats? Sí. Sense tocar una coma. Aquí és on entra la voluntat política. L'Andor- ra juga actualment a la Segona Divisió B. I és un club estranger. I no està federat a cap federació terri­torial i, per tant, no forma part de la RFEF. Com és, doncs, que 1 Andorra, no sent un club espanyol, pot competir en una competició oficial espanyola? Hi ha un acord d'excepcionalitat entre totes dues federa­cions estatals de futbol i gràcies a això l'Andorra juga la competició espanyola. Si hi ha voluntat, hi ha pos­sibilitat. I en el cas del Barça, a més, sembla que a part de voluntat hi ha molts interessos econòmics pel mig, especialment vinculats als drets televisius. Hi ha una tercera via, però aquesta encara és més futbol-ficció que les dues anteriors. Una mica de context, abans. Des de fa molts anys els clubs més poderosos d'Europa (Barça, Madrid, Milan, Man- chester United, etc., coneguts com el G-14) estan parlant de la possibilitat de crear una lliga supraesta- tal i professionalitzada. Aquests clubs abandonarien les seves respectives lligues i competirien només en aquesta més elitista. Una mena de NBA versió europea i futbolera. Per cert, a la NBA, dels Estats Units, hi juguen els Toronto Raptors, del Canadà. Davant d'aquesta pressió del G-14, la UEFA va es­tudiar diverses possibilitats per evitar que aquesta proposta tirés endavant i la Champions League que­dés devaluada. I un dels escenaris que preveu és uni­ficar diverses lligues en una de sola. És el cas d'Ho­landa i Bélgica, que han demanat unir els seus tornejos. O els països escandinaus, que han proposat una única Lliga amb els millors equips de Dinamar­ca, Suècia, Noruega i Finlàndia. La UEFA s'ho está mirant. Al sud d'Europa es podria configurar també una gran Lliga ibérica amb la participado dels mi­llors equips d'Espanya, Portugal i —si finalment pas­sa— Catalunya. D'aquesta manera, el Barça i el Ma­drid es podrien continuar trobant dos cops l'any, que sembla ser que és el principal objectiu dels interes­sats.

Tant se val d'on venim

  Pel que fa a les competicions internacionals, la cosa seria més senzilla. Així ho subratlla el periodista Francesc Aguilar en un article publicat a Mundo De­portivo el 14 de setembre del 2012. En cas que Cata­lunya fos reconeguda com a Estat per la comunitat internacional, la FIFA tindria la obligació d'acceptar automaticament la Federado Catalana de Futbol a la familia futbolística mundial. Així ho recull un acord signat fa anys entre el COI, quan el presidia Joan Antoni Samaranch, i la FIFA de Joáo Havelange. El conveni és molt senzill. Tot país reconegut a l'ONU té dret a ser membre del COI i tot membre del COI ha de ser admès per la FIFA. Això vol dir que Catalu­nya tindria el dret a jugar el Mundial i l'Eurocopa. Aixo si, Catalunya estaria obligada a tenir dues com­peticions oficials com a mínim: una Lliga i una Copa. Com que Catalunya estaria a la FIFA a través de la UEFA, els seus equips podrien aspirar a compe­tir als tornejos continentals. Cada club mantindria intactes els seus coeficients particulars, però això sí, una hipotètica Lliga catalana tindria un coeficient més baix com a competició. I els jugadors? La legislació internacional permet als futbolistes escollir la selecció amb què voldrien ju­gar: poden optar entre la samarreta del nou país o quedar-se amb la del país d'origen. És el que va pas­sar amb l'URSS o l'antiga Iugoslavia. Aixo si, quan ja s'ha escollit una selecció, ja no es pot tornar a can­viar

Pots seguir tots els capítols també a la pàgina de facebook: https://www.facebook.com/desmentintcaverna

Font: http://www.casadellibro.com/ebook-desmuntant-la-caverna-ebook/9788415695882/2101255