LA SOSPITOSA CRISI DE VUELING

Jo he rebut això. Cert o no va corrent per les xarxes.

"Bon dia a tots!! He estat informant-me 5 minutets sobre Vueling. 

El caos actual es molt estrany!!!

Perdoneu-me pero em sona a conspiracio de criadors de cabres mesetaris!!

Pero, per que??

Primera dada importantissima:

El 40% de vols del Prat son de Vueling.

Segona dada important:

L'actual propietari de Vueling es IAG (Iberia&British Airways+tota una colla d'enxufats del PP)

Tercera dada:

"Vueling achaca el caos que vive ahora la aerolinia a la nefasta gestion de la anterior directiva".

Quarta dada:

L'anterior director, Juan Cruz, amiguet i succesor de l'anterior President, Josep Pique (PP), va deixar el seu carrec justament aquest Febrer obligat per IAG per a dirigir British Airways. L'actual President es Sanchez-Prieto, un directiu trepa d'Iberia, amiguet dels seus amics i que ha pujat del no res, com diu ell.

Cinquena dada:

Els fundadors de Vueling van ser Apax Partners (un "tiburon" financer responsable de la quiebra de Panrico i Artiach) i la familia Lara, declarats anticatalanistes i propietaris de Planeta, editorial que amenaça amb abandonar Catalunya si s'independitza.

Sisena dada:

Vueling fou la principal responsable de la fallida total de Spanair. Spanair era la companyia catalana per excelencia des de sempre i la Generalitat la protegia per l'interes estrategic de Catalunya.

Ja no necessito mes dades!!!

1. Spanair triomfa a Catalunya

2. Planeta crea Vueling

3. Vueling elimina Spanair

4. Vueling estranyament entra en "crisis"

5. Pelotazo dels Lara venent-se Vueling

6. Iberia compra "barateta" Vueling

7. Vueling absorbeix avions i tripulacions caduques per sanejar Iberia

8. Vueling ja es Iberia

9. Iberia abandona El Prat

10. Vueling s'apodera del Prat

11. IAG compra Vueling

12. Catalunya inicia la Independencia!!!!!!!!

13. IAG (Iberia-PP) esfonsa Vueling instaurant intencionadament el caos.

14. El Prat entra en fallida

15. Catalunya queda debilitada

16. Viva España!!!!

De la supervivencia de Vueling, depenen molts projectes de la futura Catalunya, i Espanya ho sap!!!"

Independentista no nacionalista

Benvolgut, o no, Paco:

Un dels recursos narratius fonamentals del relat oficial a Espanya consisteix en identificar independentisme amb nacionalisme. A més, es fa especial èmfasi en aquells nacionalismes violents que s'han imposat mitjançant l'ús de les armes. No s'esmenta el nacionalisme romàntic influït per les idees de Rosseau, ni el nacionalisme catòlic del que tants exemples té Espanya. Posar a una nació com a únic referent identitari està mal vist i puc arribar a comprendre-ho. Els 294 metres quadrats de la bandera d'Espanya que onegen a la plaça de Colón de Madrid, si no són una exageració nacionalista, no sé què deuen de ser.

Parlaré per mi. No sóc la veu de ningú. Però vull manifestar que no em sento especialment nacionalista. El meu principal referent identitari és Catalunya. Podria estar parlant hores seguides sobre els seus encants. No obstant això, no circumscric la formació dels meus interessos i de les meves inquietuds únicament a Catalunya. I quan miro les estadístiques de comunitats més viatgeres i descobreixo que Catalunya sempre les lidera, sospito que molts pensen com jo i que tan 'aldeanos' no serem. Per això, no perdo ni un sol segon en discutir amb ningú si Catalunya és o no és una nació. Estic fermament convençut que ho és però realment tant me fa que altres hagin volgut construir un nacionalisme excloent basat en el 'una, grande y libre'. Com diem a Catalunya: "ja s'ho Faran". En resum, Catalunya és el meu principal referent nacional però no excloc cap influència exterior en el meu intent de (en el que podrien ser paraules d'un pijoprogre) convertir-me en "ciutadà del món". I, per descomptat, ni nego, ni excloc, l'enorme vincle que ha tingut la cultura espanyola com a referència.

Sóc independentista. Això si. Puc estar equivocat però crec fermament que l'estat espanyol necessita urgentment reinventar-se i renéixer com un estat autènticament democràtic. Les estructures tardofranquistes, els tics autoritaris, la demofobia, el rebuig a la seva diversitat, el patriotisme xusquero i una falsa idea de modernitat segueixen molt presents. El problema és que, com es va demostrar el 26J, és totalment irreformable a mig termini. I puc estar equivocat però crec que una Catalunya independent té moltes possibilitats de ser un estat normal (sí, només demano això).

Es pot ser independentista i no nacionalista? Jo crec que sí. Especialment si el focus d'atenció principal és la construcció d'un nou model social, polític i econòmic, més enllà de banderes. Els sentiments nacionalistes que un posi en aquesta construcció poden ser majors o menors, depenent de la visió o els interessos de cadascú i sempre seran respectables. Però posar en el mateix calaix independentisme i nacionalisme és un parany. De fet, identificar l'emoció o el rebuig que ens pot provocar un himne no necessàriament té a veure amb el nacionalisme. Quan veig l'escena en la qual els clients del Rick's de Casablanca canten "La marsellesa" davant els nazis, no puc evitar emocionar-me i tinc de nacionalista francès el que Rajoy té de guru de la comunicació. Potser m'emociono perquè el que reclamen amb aquest himne és la llibertat.

Àlex

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook

Font:  Independentista no nacionalista | Societat Anònima
Original en castellà

XULERIA

EXCLUSIVA - ELS ENREGISTRAMENTS SECRETS D'INTERIOR

Benvolgut, o no, Daniel:

Em poso en contacte amb tu perquè arriba la temporada de platja i vull perdre uns quilos. Faig exercici i intento menjar sa però ja saps com és el metabolisme d'un home de quaranta anys. Per mica que et passes una mica, comences a acumular més greixos que l'ètica de l'oficina anti-frau. Doncs res, t'escric per saber si la xuleria permet cremar moltes calories. És que a mi em sembla que això de demostrar prepotència i altivesa ... no ho sé ... sembla com molt ... cansat. Em recorda al vell anunci de xampú en el qual apareixia una periodista assegurant que havia acceptat el repte de ser sempre perfecta.

Tinc la impressió que la humilitat és menys exigent que la xuleria. Quan un és un xulo ha d'estar tot el dia marcant territori, realitzant exhibicions de les seves suposades fortaleses, ja siguin aquestes el seu intel·lecte, la seva força física o la seva capacitat per orinar més lluny. I, què vols que et digui, la intel·ligència és relativa, la força física es perd amb el temps i la pròstata està cada vegada més perjudicada pel senyor Rellotge i la seva punyetera mania de no aturar-se.

He escoltat les converses que vas mantenir amb el ministre de l'interior en fascicles i només et puc assegurar que no havia entrat en contacte amb un intercanvi de testosterona rància tant gran des de les pel·lícules que va fer Jean Claude Van Damme els noranta. Vaja, que si arriben a durar una mica més els enregistraments, m'hauria agafat per envair Gibraltar al crit de 'motherfuckers !!!

Doncs ves, si resulta que ser xulo consumeix tantes calories, em guartdaré els enregistraments a l'iPod per anar-ne aprenent. Només espero que no hi hagi cap pobre animalet a prop.

Àlex

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i también al Facebook

Font: Chulería | Societat Anònima

Quí hi ha darrera del ‘GAL mediàtic’?, Mauricio Casals

Eduard Nogués

Mauricio Casals lidera un dels lobbys amb més poder al servei de la família Lara i controla i ajuda el PP i Duran i Lleida. Casals fa anys que incideix en els governs espanyols, siguin del PP o del PSOE, posant els mitjans de comunicació del Grup Planeta, ara esquitxat pel cas de conspiració política protagonitzat pel ministre Fernández Díaz, a cada costat de l’escenari ideològic. Una televisió al servei de la dreta espanyola (Antena 3) i una al servei de l’esquerra (La Sexta), d’aquesta manera el grup de comunicació, ha controlat totes les formacions polítiques espanyoles com són el PP, PSOE, PODEMOS i Ciudadanos.

El tàndem Casals - Marhuenda

Mauricio Casals té tots els números de ser l’ideòleg i autor intel·lectual del “GAL mediàtic” de que parlava aquest dimecres el president Puigdemont. És i ha estat un fidel servidor de Lara i el seu imperi, ha comptat amb molts diners per fer-ho possible, com mantenir un diari com La Razon i la seva mà dreta i director del diari, Francisco Marhuenda, incombustible tertulià del programa ‘La Sexta noche’ i a la vegada controlador de que ningú es passi de al ratlla al programa,  ell posa i treu tertulians.

Maurició Casals i Aldama home de confiança de Lara i del Grup Planeta que manté una molt bona relació amb Fernández Díaz

Nascut a Barcelona però fet a Madrid, Casals coneix com ningú el poder de l’estat, té accés directe als governs sigui quin sigui el color polític. L’home fort de l’imperi Lara  s’apropa a qui toca les tecles del poder amb molta facilitat, sigui Aznar, Rubalcaba, Zapatero, Rajoy, Teresa Fernández de la Vega o Soraya Sáenz de Santamaría.

Casals disposat a fer favors als polítics que li fan cas

Va entrevistar-se amb Barcenas per intentar silenciar l’escàndol del finançament irregular del PP, va ser clau en la compra per part d’Atresmedia (Grup Planeta) del projecte comunicatiu fracassat de Jaime Roures (Mediapro) i Miguel Barroso (company de Carme Chacón), de La Sexta, el canal televisiu que Zapatero va atorgar com alternativa a Prisa. No existeix negoci important a Espanya que no compti amb el vist i plau d’aquest personatge.

Casals imposa a Duran i Lleida el nom de Daniel de Alfonso per a l’Oficina Antifrau

Casals i Duran i Lleida tenen una estrena relació, l’habitació del ex-líder d’UDC a l’Hotel Palace és el lloc idoni per influir a la coalició de CiU controlada pel líder demòcrata-cristià, moltes de les esmenes a les diferents lleis que venen dels grans lobbys empresarials són registrades via la complaença i signatura de Duran i Lleida i són imposades durant mols anys. Casals aconsegueix posar l’enemic a casa, un home de la màxima confiança controlant el frau a Catalunya.

Casals és l’home que compleix les intencions mai amagades del propietari del Grup Planeta de lluitar contra el procés independentista

És l’autor de facto i intel·lectual del que president Puigdemont ha anomenat “GAL mediàtic” ell és l’autor del pla per potenciar mediàticament formacions com Ciudadanos i Podemos i, sobretot, al descobrir que aquests darrers són l’eina útil per aturar els independentistes a Catalunya, Euskadi i Galicia i també a les Illes i País Valencia. Mauricio Casals compleix a la perfecció aquella dita històrica “antes roja que rota” i si per aturar els independentistes han de promocionar Podemos ho fan i sense cap escrúpol. Per fer-ho realitat Casals ha disposat de barra lliure en diners per fer-ho possible, i si això comporta l’arribada al poder de Pablo Iglesias no és cap problema.

El silenci inicial dels grans mitjans de comunicació catalans i espanyols davant el cas #FernándezDíazGate són la mostra evident del “GAL mediàtic” 

La gravació afecta directament al Grup Planeta i a la figura de Mauricio Casals, i per evitar la pèrdua d’influència cal fomentar el silenci d’aquest escàndol, veurem com acaba tot plegat, però l’escàndol existeix i els nervis han arribat per primer cop al poder real.

Font: PUBLICACIONS EDUARD NOGUES: Quí hi ha darrera del ‘GAL mediàtic’?, Mauricio Casals