traducció - translate - traducción

dimarts, 23 de febrer del 2016

Què és el TTIP i per què cal combatre'l?

Un nou atac en format de tractat comercial internacional amenaça la poca sobirania que com a poble ens queda davant el poder de les corporacions multinacionals.


Es tracta del TTIP (acrònim en anglès de l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió), un tractat de lliure comerç que s’està negociant a porta tancada entre la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, i que els partits liberals s’han afanyat a defensar com una necessitat per millorar el creixement econòmic i la competitivitat.

Després d’anys de pressió per part dels lobbys de les grans empreses multinacionals europees i estatunidenques, finalment el 13 de febrer de 2013 Obama, van Rompuy i Barroso anuncien l’inici de les negociacions per assolir l’acord transatlàntic.

Segons els documents que s’han pogut anar filtrant, el TTIP tindria tres grans objectius:

1- Eliminar les possibles barreres no aranzelàries (les aranzelàries pràcticament ja no existeixen), com ara l’eliminació de normes i regulacions estatals (democràtiques, socials, sanitàries, mediambientals, financeres…) que limiten els beneficis potencials de les empreses multinacionals.

2- Obrir el sector dels serveis públics i la contractació pública a les empreses multinacionals.
3- Establir una estructura judicial aliena al poder dels Estats per protegir les inversions i les perspectives de beneficis de les empreses multinacionals, davant possibles canvis legislatius i normatius dels Estats.

L’aprovació d’aquest tractat, doncs, a la pràctica implicaria una rebaixa dels drets laborals al no haver de reconèixer els convenis col•lectius; la introducció d’aliments transgènics, productes químics i la pràctica del fracking, fins ara parcialment aturats o prohibits per normatives sanitàries i mediambientals; l’acceleració de la privatització dels pocs serveis públics que ens queden, com la sanitat i l’educació; la penetració de grans corporacions multinacionals en la gestió de serveis que fins ara encara podien gestionar els governs locals; la creació de noves bombolles financeres amb la desregulació de les minses mesures aplicades al sector bancari; i augmentar el control social de les corporacions multinacionals, al debilitar les lleis de privacitat de dades de la població i blindar la privacitat de les patents empresarials en matèria d’investigacions sanitàries i ús de la biodiversitat.

I degut al sistema de protecció jurídica de les corporacions multinacionals, aquestes podrien demandar als Estats en tribunals privats en cas de que degut a polítiques públiques (de defensa dels drets laborals, socials o mediambientals) consideressin que la seva previsió de beneficis no es complís.

Es tracta d’un atemptat mortal a la independència dels pobles, que buida encara més de sobirania a les seves institucions burgeses, convertint-les en simples eines de governança dedicades a protegir els beneficis de les multinacionals i a gestionar les misèries que aquests provoquen entre la població, i que dificulta l’expansió dels espais de contrapoder popular.

Per això, és important mostrar-hi el nostre rebuig i lluitar als carrers, als llocs de treball i a les institucions per impedir la seva aprovació i aplicació.

Però no hem de perdre de vista que aquest tractat no cau del cel, no es tracta d’un projecte aliè a la realitat socioeconòmica que vivim avui dia, que s’ha anat desenvolupant des dels inicis de l’expansió del capitalisme patriarcal, i que ens ha abocat a aquesta crisi que colpeja la classe treballadora mentre enriqueix la gran burgesia. El terreny per fer-ne efectiva la seva pràctica, doncs, ja s’ha anat adobant amb les retallades a la despesa social, que han servit per facilitar les privatitzacions.

Aquest tractat respon a la lògica dels tractats econòmics, militars i de cooperació internacional que s’han anat aprovant anteriorment, i que en major mesura havien repercutit contra els pobles sobreexplotats del mal anomenat “3r Món”. Respon a la lògica de facilitar els guanys de les grans corporacions multinacionals a costa de la despossessió de la classe treballadora, a través de l’explotació del treball productiu i reproductiu, l’espoli de recursos, la privatització i conquesta de mercats, i l’especulació financera.

És un pas més en la construcció de la Unió Europea, un projecte imperial nascut per afavorir les burgesies europees i estatunidenques, que actualment està protagonitzant el desmantellament de l’Estat del benestar i que segueix servint de cobertura econòmica, diplomàtica i militar de l’imperialisme ianqui-europeu.

I és un pas més en la consolidació d’unes polítiques que en molts àmbits ja s’estan aplicant: les prospeccions petrolieres de Repsol en contra de la voluntat popular a Les Canàries, o les de la multinacional Spectrum Geo Limited, que afectarien el golf de Lleó, de València i el conjunt de les Illes Balears; el blindatge de les inversions d’ACS en el projecte Castor; la pressió de grups inversors per introduir la pràctica del fracking i l’anul•lació per part del Tribunal Constitucional a les prohibicions aprovades després d’àmplies protestes socials en algunes autonomies; el vassallatge de la Generalitat de Catalunya vers la multinacional israeliana ICL-Iberpotash, responsable de la sal•linització de les aigües del riu Llobregat; o l’entrega de la gestió de l’aigua a multinacionals com Suez.

Per aquest motiu, hem d’entendre el TTIP com una peça més en el taulell del capitalisme patriarcal mundial, i per tant, afrontar-lo com una nova batalla en la guerra contra l’apartheid social global, instaurat per les corporacions multinacionals amb la cobertura de les institucions polítiques i els aparells militars.

La lluita contra el TTIP, imprescindible per assolir una veritable independència, s’ha d’encabir en la lluita contra la Unió Europea, en la lluita contra l’OTAN, en la lluita contra la dinàmica de la falsa cooperació internacional. És a dir, en la lluita contra el capitalisme patriarcal, en la lluita contra un sistema creat per maximitzar guanys empresarials, culpable de l’explotació de classe i de gènere, culpable de la pèrdua de sobirania dels pobles i comunitats, culpable de la depredació del territori i d’instaurar un model insostenible a nivell social i mediambiental, que ens porta directe a l’abisme, com diuen les seves pròpies institucions.

I això, ni el sobiranisme liberal ni la socialdemocràcia són capaces de fer-ho. Ho hem vist quan la dreta catalana representada per CiU donava suport explícit al costat del PP, PSOE, UPyD i PNV al TTIP al Congrés espanyol, amb la voluntat d’entregar la nostra sobirania a les multinacionals. També ho hem vist quan els grups polítics encara etiquetats d’esquerres, com ERC, ICV, Compromís.., defensaven la competitivitat de la Unió Europea, quan votaven a favor de bombardeigs de l’OTAN, ho hem vist quan els seus sindicats defensaven les empreses multinacionals acusades de danys mediambientals… Ho veiem cada dia que fracassen en el tímid intent d’humanitzar un capitalisme patriarcal nascut per explotar i depredar.

Hem de ser nosaltres, les revolucionàries, les qui aixequem les banderes contra el TTIP juntament amb les banderes contra la Unió Europea i el capitalisme patriarcal, juntament amb les banderes per la construcció del socialisme feminista als Països Catalans.

Perquè la lluita contra el TTIP va molt més enllà dels debats parlamentaris, és la lluita del dia a dia en defensa dels serveis públics, la lluita contra les agressions alimentàries i energètiques, la lluita contra les agressions al territori… En definitiva, és la lluita pel repartiment del treball i la riquesa, per l’emancipació nacional, social i de gènere. I aquestes lluites es batallen en tots els fronts de la guerra social que ens ha tocat viure als Països Catalans.

dijous, 11 de febrer del 2016

'Trilogia sense primavera' s'estrena al Teatre Micalet - La Veu del País Valencià

Font: 'Trilogia sense primavera' s'estrena al Teatre Micalet - La Veu del País Valencià


Escena Trilogia Sense Primavera. Foto: Teatre Micalet.

Una emotiva història familiar escrita i dirigida per Alejandro Tortajada

Aquest muntatge teatral arriba en 8 úniques funcions de l'11 al 21 de febrer, els dijous i divendres a les 20.30h i dissabtes i diumenges a les 19h.


RedactaVeu / València

El Teatre Micalet estrena dijous 11 de febrer Trilogia sense primavera, una emotiva història familiar basada en la família del mateix autor i director de l'espectacle, Alejandro Tortajada.  El muntatge va ser una de les obres revelació a l'edició passada de Cabanyal Íntim, amb totes les entrades exhaurides per a totes les funcions i una molt bona acollida per part de la crítica. Ara arriba al Teatre Micalet de l'11 al 21 de febrer en 8 úniques funcions.

La història familiar s'articula al voltant de tres moments escollits en funció de la seua rellevància: l'hivern del 36 (el Front Popular guanya les eleccions), la devastadora riuada del 57 i l'estiu del 79. Sobre aquests tres moments l'autor construeix tres episodis de la biografia de la seua família. Com ell mateix indica: “Trilogia sense primavera és un homenatge a la meua iaia. Al final totes les famílies i totes les històries se semblen. Aquesta és la meua família, la meua història. Desitge que la feu vostra.”

L'espectacle està interpretat per actors valencians de diferents generacions i  d'àmplia trajectòria professional. Empar Ferrer, coneguda a la televisió per sèries com (Aquí no hay quien viva, Les moreres, El tiempo entre costuras), Paco Sarro (L'Alqueria Blanca), Marta Chiner (Les moreres) Amparo Ferrer Báguena (Maniàtics) així com actors, autors i directors emergents com Laura Sanchis (membre de la companyia Perros Daneses i autora de Nagg i Nell, Pau Gregori que triomfa amb les seues produccions de la companyia Lupa Teatre o Joan Daròs guanyador del Premi de teatre breu i fundador de la companyia Maniquí Weissmuller.

dilluns, 8 de febrer del 2016

La banda sonora de la manifestació en defensa del Delta a Amposta


<

La mobilització a les Terres de l’Ebre en defensa del riu i el Delta contra el plans hidrològics espanyols ha rebut des de sempre la solidaritat de molts grups musicals de la zona, que en alguns casos han compost cançons específiques cridant a participar en les manifestacions convocades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) com la que es fa avui a Amposta. Us n’oferim, tot seguit, una selecció:

‘L’aigua no està en venda’, de Pepet i Marieta amb Quico el Celió:




Jotes per a la Defensa de l’Ebre dels Quicos:




‘Lo meu riu’ de Joan Rovira:




‘Parlo d’un riu mític i remorós’ de Riu en So:




Per la seva banda, les Joventuts en Defensa de l’Ebre han aconseguit que Aspencat, Cesk Freixas, el Mafio, Èric Vinaixa, la Raíz, Miquel del Roig, Montse Castellà Pepet i Marieta i Xeic cridin a participar en la manifestació del 7 de febrer en aquest vídeo: