El ritu d'aparellament del llimac banana

Benvolgut, o no, Mariano Rajoy:

No sé si has sentit parlar de la bavosa banana. Aquest animaló té un estrany hàbit d'aparellament que m'agradaria explicar-te. Posseeix un enorme penis, d'uns 15 a 20 centímetres, si volem ser més exactes. Perquè et facis una idea, és la mida aproximat del seu cos. Si tu fas 1,90 cm. imagina't els calçotets que hauries de portar per enrollar semblant membre. Una ensaïmada de Mallorca per als components de tota una selecció de rugbi és la metàfora visual més aproximada, suposo.

Els llimacs banana són hermafrodites. Per aparellar correctament, un llimac ha d'escollir una parella que sigui de la seva grandària. Si calcula malament, el seu penis es queda encallat durant la copulació; llavors, l'altra llimac li arrenca el penis d'una mossegada. Nyam! Una vegada que li arrenquen el penis, passa a ser només femella. Anem, que a través d'una mossegada s'aconsegueix acabar amb l'heteropatriarcat babosil (si us plau, no envieu aquesta carta a Femen). Per què t'explico això, pensaràs? Per una senzilla raó: en el cas del llimac banana, els ritus d'aparellament necessiten una precisió quirúrgica. Qualsevol error pot suposar-li un dolorós mossegada.

Jo sóc català i independentista. I tinc un petit defecte (encara que potser és una virtut): sóc un ésser humà. I si algú em vol tenir al seu costat, s'ho ha de currar una miqueta. Això sí, també sóc plenament conscient que si vull compartir un projecte amb algú (laboral, sentimental, d'amistat, etc.) jo també m'hauré d'esforçar. Quid pro quo. Jo et dono el millor que tinc i tu em dones el millor que tens. A partir d'aquí, vam crear un espai comú que ens afavoreix. Win-win.

També he après en aquests anys de maduresa que les ofertes han de ser atractives. Amb això et vull dir que si a un llimac banana se li ocorre tirar la canya a una altra llimac banana amb la frase: "tinc un penis enorme i em vas a voler, t'agradi o no t'agradi, perquè em moles molt i ets meva , mira el DNI, bananufa, parla en castellà i no protestis que t'envio al Constitucional ", corre el risc de veure com l'altra llimac li aplica una DUI al seu penis" li agradi o no li agradi ".

No podem obligar a ningú que ens vulgui. És una llei no escrita en les relacions humanes. Shylock no va poder obligar a ningú que li volguessin. Ricard III no va aconseguir ser Mister Simpatia. I Yago no va tenir ni la més mínima possibilitat que Otel·lo volgués anar-se'n amb ell de vacances per celebrar el seu "amistat". Si Shakespeare ho sabia fa tants anys, per què se us ha oblidat de cop i volta?

A la gent se la conquesta amb afecte, amb mimitos, amb sinceritat, amb un xec en blanc de confiança ... Ho saben fins als nens petits quan posen mirada de gat de Shrek després d'haver trencat alguna cosa. Ni t'envien a la brigada Aranzadi, ni riuen de tu a Intereconomía, ni menyspreen la teva llengua materna, ni et recorden dia sí i dia també que hi ha un llibre anomenat Constitució (Costitución per Soraya) sota el que has de baixar la mirada i fer 1 genuflexió en senyal de respecte. Que això no és Joc de Trons!

I ara, en una mostra d'intel·ligència emocional més pròpia de "Dones, homes i viceversa" arriba l'Operació Precinte. Llegiu: dia de referèndum, cinta policial a l'entrada d'un col·legi, senyor amb bigoti i cara de mala hòstia dient "ves a casa, a tu ningú t'ha demanat que pensis i més opinis" i la sensació que a l'hora de pagar impostos "chachi piruli", però a l'hora d'aixecar la mà i dir "això no mola" l'únic que tens és una veu darrere teu, procedent d'un senyor amb bigoti i cara de mala hòstia, cridant "ah, es sent! ¡Haver triat néixer en un altre lloc ".

No, Mariano. La vostra oferta és "calla, calla. T'he dit que callis, home ja ". La vostra oferta és la d'un llimac banana, orgullosa del seu membre però que de tant mirar-s'ho ja no sap veure més enllà. Arribat el cas, què passarà el dia després de no poder votar? Jo, català i independentista, em veuré atacat de sobte per les fletxes de l'amor que m'hauràs llançat? ¿Miraré a la Constitució amb els mateixos ullets que posaria Romeu davant Julieta? Tornem a Shakespeare. Mira el que li diu Romeu a Julieta:

Que sigui jo presoner. Doneu-me ara la mort,

que no hi ha més felicitat que servir el teu desig:

diré que aquella llum confusa no és l'iris

de l'alba, sinó un tènue reflex del front de Cintia [deessa de la Lluna].

Diré que no és l'alosa la que esquinça

amb el seu cant la volta del cel,

i que desitjo romandre, i no vull deixar-te.

Vine, vine, mort: jo et saludo. Així ho ordena Julieta.

Parlem, amor meu, que el dia dorm encara.

Per ventura li diu, tinc un penis de 20 cm ??? Li diu, et precintaré els col·legis electorals perquè m'estimis "mogollón" ??? A que no ??? Doncs això, Mariano. Doncs això. 

#Àlex_Ribes Em pots seguir a Twitter @blogsocietat  Facebook

Font: El rito de apareamiento de la babosa banana | Societat Anònima https://societatanonima.wordpress.com/2017/02/02/el-rito-de-apareamiento-de-la-babosa-banana/

INVESTIGUEN SI UN HISTÒRIC DEL BLAVERISME HA COBRAT 10 ANYS DE LA DIPUTACIÓ SENSE TREBALLAR

Sembla que acudeix tots els dies a les 7.30 hores al seu lloc de treball, fitxa i torna a eixir per a tornar entre les 15.30 i les 16.00 hores per a repetir l'operació a l'eixida

Carles Recio. 

XP / EP / València.

La Diputació de València ha obert expedient informatiu per a tractar d'esbrinar si un funcionari que exerceix el càrrec de cap d'una unitat bibliogràfica, Carles Recio (blaver sense complexos), està deu anys cobrant sense anar a treballar.

La decisió es produeix després que aquest dilluns el periòdic El Mundo haja publicat que aquest funcionari, que va ser nomenat en 2006 per Fernando Giner, acudeix tots els dies a les 7.30 hores al seu lloc de treball, fitxa amb la seua empremta dactilar a l'entrada i torna a eixir per a tornar entre les 15.30 i les 16.00 hores per a repetir l'operació a l'eixida.

D'acord amb la mateixa informació, el funcionari exerceix el càrrec de cap d'una unitat bibliogràfica i està destinat en l'Arxiu provincial, un càrrec que porta aparellat una taula salarial de més de 45.000 euros, als quals s'ha d'afegir els anys d'antiguitat. El funcionari, en declaracions al periòdic, justifica la seua absència del lloc de treball per tasques que realitza fora de l'Arxiu.

Segons fonts de la corporació, el diputat d'Administració General, de qui depèn l'àrea de Personal, Pepe Ruiz, ha cursat aquest dilluns l'ordre d'obrir expedient informatiu per a investigar els fets i, a partir d'ací, estudiar si escau l'obertura d'un expedient sancionador.

D'acord amb les mateixes fonts, en la Diputació existeix un control de fitxatge amb empremta digital i en Personal hi ha registres de tots els anys, encara que en aquest cas es tracta de determinar si el funcionari fitxava però després no s'acudia al lloc de treball.

Font: Diputació de València investiga si Carles Recio està cobrant 10 anys sense treballar - La Veu del País Valencià

PRIMERS OBJECTIUS DEL GOBIERNO

ABANS POBRA QUE CATALANA

Font: http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/68427/abans-pobra-que-catalana.html

El 8 de març de 2016 el Parlament Europeu (PE) va aprovar un reglament de ports que imposa l’autonomia portuària a Espanya, fent costat així una reivindicació històrica dels ports catalans. Aquest reglament, norma europea d’obligat compliment i de literal transposició a la legislació de cada país de la Unió Europea (UE), va ser aprovat per 451 vots a favor, 243 en contra i 18 abstencions, tot i el vot negatiu de PP, PSOE i Cs i els esforços de la diplomàcia espanyola per evitar l’aprovació d’aquest nou reglament.

Espanya i Itàlia són els únics països europeus on els ports no tenen autonomia per fixar les seves tarifes portuàries: aquestes són fixades pel govern central iguals per a tots, impedint la competència entre ports dins del propi país. A Espanya, els ports amb beneficis també estan obligats a transferir-ne una part als ports deficitaris del país: aquests subsidis creuats entre els ports d’un país són totalment contraris a la normativa d’ajuts d’Estat europea.

Avui, els ports mediterranis només són ports locals per manca de connexió ferroviària amb els mercats europeus i els ports del nord són portes de comerç per a tot el continent europeu. Gràcies a la gestió portuària individual ja sigui pública, privada o mixta, els ports obtenen beneficis i són autèntiques locomotores de les seves economies locals.

Aquest reglament de ports europeu és molt important per a que el corredor mediterrani pugui desplegar tot el seu potencial de creixement: si els ports catalans no poden fixar tarifes autònomament, com podran guanyar tràfics asiàtics o sud-americans a Rotterdam o Hamburg? I si no poden disposar i reinvertir tots els seus beneficis al seu propi port, hauran de seguir dependent de la discrecionalitat dels governs espanyols de torn per a les inversions de futur que necessiten?

El corredor mediterrani no servirà de res si els nostres ports no poden captar tràfics als ports del nord d’Europa i això només es podrà aconseguir tenint llibertat per fixar les tarifes portuàries des dels propis ports.

En aquest sentit, el centralisme espanyol és totalment racional: no cal construir el corredor mediterrani perquè els ports catalans mai no tindran aquesta llibertat de fixar les tarifes portuàries. Per això, el govern espanyol no inverteix res en aquest corredor, tot i que al 2013 la UE el va imposar a Espanya com a tren d’interès europeu.

Aquest reglament de ports serà la prova del cotó del (fallit? Inexistent?) federalisme espanyol: si una demanda majoritària catalana, aquesta vegada amb un suport massiu de les institucions europees, és avortada “porque va en contra de la Constitución” (Luis de Grandes, eurodiputat del PP, ho va dir en el debat al PE el dia abans de la votació), serà la prova més evident que, sense la independència, Catalunya no tindrà un futur de primera divisió en el segle XXI: a Madrid prefereixen una Espanya pobra a una Espanya pròspera si la seva prosperitat ha d’entrar pels ports catalans.

Ramon Tremosa i Balcells

Diputat al Parlament Europeu