traducció - translate - traducción

dissabte, 4 de març del 2017

PRETENEN CONQUERIR-NOS AIXÍ.... POBRETS!

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris

divendres, 3 de març del 2017

Extrema esquerra i dreta sumen forces contra el procés

Etiquetes de comentaris: ,

Marta Escobar Martí 
Foto: @UnidosSiEs 
Barcelona. Dijous, 2 de març de 2017

Sota el clam "¡Intervención ya!", diferents grups polítics d'extrema esquerra i d'extrema dreta sumaran forces demà a la tarda a les 18.30 hores davant la Delegació del govern espanyol a Barcelona per reclamar a l'Estat que aturi el procés català. O, dit d'una altra manera, i en paraules seves, "per sol·licitar la seva intervenció davant la política secessionista i totalitària de la Generalitat".

Intervención en Cataluña, ¡YA! Viernes, 3-Mz Libertad, Igualdad, Solidaridad, Unidad pic.twitter.com/zSBF3NdrDB
La concentració ha estat organitzada per Unidos Sí, Somatemps, Convivència Civil Catalana, Moviment Cívic 12-O i Vox amb l'únic objectiu d'entregar un document a la premsa i a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz deSantamaría.
Un document que, expliquen, "especificarà les formes d'intervenció de la comunitat autònoma de Catalunya que ha d'escometre el Govern d'Espanya" davant del que consideren "més de tres dècades de deslleialtat constitucional, submissió i atropellament totalitari de drets de la majoria de ciutadans a territori català".

Cop d'estat civil

Però això no és tot. També carreguen contra "la corrupció sistèmica de funests sobrecostos econòmics i, molt especialment, l'actual repte secessionista de la casta dirigent regional, autèntic cop d'Estat civil gradual però constant".
Tenint tot això en ment, consideren que el president del Govern, Carles Puigdemont, "està provocant fractura i malestar social en reiterar la seva intenció de convocar un referèndum sobre la hipotètica secessió de Catalunya i no revertir els seus abusos de les passades dècades". D'això també es queixaran.
A parer seu, tot plegat "dóna lloc a rescabalament de centenars de milers de damnificats i víctimes", motiu pel qual volen "conscienciar l'opinió pública que la inacció i desistiment de responsabilitats dels successius governs d'Espanya ha portat a la situació actual".

L'esquerra sense nacionalistes

Unidos Sí es defineix com l'"esquerra sense nacionalistes, per la igualtat d'oportunitats i justícia social", que està a favor de la sobirania popular però, això sí, d'una sobirania que "mai ha de trossejar-se". Unidos Sí és una escissió de Podemos a Catalunya que "lluita contra la deriva nacionalista". De fet, van néixer precisament per això.
Segons explicava el seu portaveu, Enric Martínez, "va néixer principalment davant la preocupació per la deriva nacionalista de Podemos a Catalunya, el País Basc, Navarra, Galícia i, inclús, al País Valencià".

Catalanitat és hispanitat

Somatemps, de la seva banda, tenen per lema "catalanitat és hispanitat" i han llançat diversos missatges al llarg d'aquests dies anunciant la concentració amb frases de l'estil "els catalans hispans hem estat abandonats pel govern d'Espanya" o "no volem deixar de ser espanyols".
Mostra la imatge al Twitter
No volem deixar de ser espanyols! https://t.co/rgJiRzgQ9N pic.twitter.com/pykOUoOWUy
Tot això no té pèrdua, però encara volen dibuixar la situació com a un fet greu en un vídeo en què denuncien que "durant dècades, milions de catalans van ser abandonats pels governs d'Espanya i entregats a una casta corrupta i totalitària com a moneda de canvi".
Amb imatges de grafitis de Terra Lliure, de Jordi Pujol envoltat de senyeres, estelades i banderes europees, de Fèlix Millet, de la crema de la bandera espanyola o de fotografies del Rei, entre moltes altres imatges, pretenen fer saber a Mariano Rajoy que "Catalunya no és Argèlia".

Convivència Cívica Catalana es defineix com a "una entitat que defensa els drets dels ciutadans i aporta, des d'un punt de vista independent del poder polític català, informació i anàlisi sobre la realitat catalana". Anàlisis de l'estil "no oblidem que a Catalunya el que hi ha és una banda que ha saquejat Catalunya".

Moviment Cívic 12-O posa de manifest al seu Facebook que "som catalans i ens sentim espanyols", així com que els seus principis són "catòlics i liberals", mentre que VOX és un partit polític espanyol de dretes que es defineix com "un partit polític creat per a la renovació i l'enfortiment de la vida democràtica espanyola".
0 comentaris

dijous, 2 de març del 2017

No calen paraules... Acabem d’una vegada, i deixeu-nos en pau...

Etiquetes de comentaris:
Carta de l'Isidre des del front. Imatge del programa 'Fronteres' de TV3.
Mireia Juanola @mijuco Psicòloga i lingüista
Darrerament estem tenint l’oportunitat de veure el programa de TV3 Trinxeres, els diumenges al capvespre.
El cert és que, per ser un programa profund com és i que tracta temes de gran rellevància com és la Guerra Civil espanyola, la senzillesa amb què els seus tres protagonistes es desenvolupen pels escenaris de les trinxeres i les batalles seguint el riu fronterer i com aborden les entrevistes amb els testimonis el fa francament entranyable.
Tot i la sensibilitat amb què expliquen els fets no deixa de ser un programa molt gràfic, en què sovint amb poques paraules n’hi ha prou, ja que les imatges ja parlen per si mateixes…
Un dels darrers episodis, el del front de Lleida i Serós, va ser especialment colpidor per a mi. De fet, tots ho són prou, ja que ens permet  il·lustrar les víctimes i posar-nos a la seva pell, i això ens genera empatia amb els moments viscuts, perquè ens porta a pensar que hauríem pogut ser nosaltres mateixos els qui vivien aquelles situacions, i ens horroritza veure que van ser fets reals alhora que podem percebre el sofriment que hi va haver al darrere.
Per exemple, el relat d’aquell home de Lleida que explicava com essent a l’escola van ser bombardejats pels avions italians perquè, com sabem, va ser en aquesta guerra la primera vegada en la història que es bombardejava indiscriminadament sobre la societat civil. “Ens va caure del cel la mort”, diu en un instant del programa, quan explica que  llavors ell només tenia 8 anys i que, solament en aquell edifici, hi van morir més de cinquanta persones, entre mestres i infants.
Igual o més dura va ser la carta de l’Isidre, llegida per la seva besnéta Núria, en què explicava les seves vivències al front i expressava com es qüestionava la humanitat, que era capaç d’arribar fins a aquells extrems tan cruels al mateix temps que es preguntava si mai més es recordaria de riure…
Però, com van dir els mateixos protagonistes del programa a Twitter, un dels moments més emotius del capítol és quan la Núria  acaba de llegir la carta del seu besavi i fa un llarg silenci mentre es mira l’entrevistador amb una expressió de tristesa, incredulitat, impotència i tendresa alhora que ell també se la mira, emocionat. De l’instant se’n desprèn una pregunta implícita: tot això, calia?
Voldria relacionar aquest silenci amb l’actual moment del procés que estem vivint.
Durant aquests darrers anys i mesos hem viscut  molts moments de gran ebullició, d’articles, llibres, accions,  mobilitzacions, notícies…, una activitat frenètica.
Però, darrerament, portem uns dies com de silenci encalmat o fins i tot contingut, diria…
Els atacs constants del Govern espanyol a les institucions catalanes amb la judicialització del procés, les mentides i la guerra bruta…
Encara no n’han tingut prou?
Copso una calma estanya, silent, somorta… A les xarxes ja no s’escriu tant, ha afluixat l’efervescència dels arguments i contraarguments, l’agitació… Ja no cal!
Segurament la majoria de famílies d’aquest país tenen alguna vivència directament o indirecta relacionada amb el programa, i per tant sabem de què parlem, el que volem  i el que hem de fer.
Per això ara estem quiets, expectants…
És el silenci del que espera, amb calma, amb esperança, el desenllaç. Sense por.
No calen paraules… Només un gest, un senyal, quan sigui l’hora, i sortirem tots junts com un de sol a lluitar per un futur i un progrés que ens neguen, per recuperar unes llibertats arrabassades que ens menteixen i per tornar a trobar la serenor que un dia ens van estroncar, quan no calia…
No ens digueu res més!
Prou amenaces, mentides i injustícies!
Acabem d’una vegada…
…i deixeu-nos en pau!
0 comentaris

dimecres, 1 de març del 2017

L'Estat és una claveguera

Etiquetes de comentaris:

«Contra la revolució democràtica catalana, Espanya ha llançat el seu exèrcit d'institucions, funcionaris, policies, agents secrets, fiscals i el que faci falta»


Resultat d'imatges de clavegueres de l'estat

Era a finals de novembre del 2012 i la campanya per les eleccions al Parlament s'acabava. CiU celebrava el seu míting final al Palau Sant Jordi i l'aleshores número dos de la coalició, Josep Antoni Duran i Lleida, deixava anar, amb incontestable coneixement de causa, que: “S'han passat les línies vermelles, perquè no s'han passat els límits de la clavegueres de l'Estat, és l'estat espanyol que és una claveguera". Venint l'expressió de qui venia, amb el profund coneixement i defensa que ha palesat durant tota la seva carrera política de l'Estat i dels interessos que s'hi acomboien, no he oblidat mai aquelles paraules. 


Perquè efectivament, l'estat espanyol -no el govern, sinó l'Estat en conjunt-  és una gran, immensa, colossal, fabulosa claveguera. Ha estat el procés independentista el que ha fet saltar en mil bocins els precaris equilibris dels acròbates de la transició espanyola. De fet, quan la democràcia és a penes una finíssima pell, sota la qual la monstruositat s'amaga, aquestes coses acostumen a passar. 

Tot un estat en tensió i perbocant; des de la Policia als Fiscals, des del govern a la Monarquia, des de poder legislatiu al judicial, passant per la mastodòntica carcassa estatal de funcionaris i institucions. Consell de Ministres, Consell d'Estat, TC, TS, Fiscalia, Policia, CNI, etc... L'operació Catalunya és un monstre amb desenes de caps i tentacles que es mouen per la superfície -pocs- i per sota terra -la majoria. Les clavegueres baixen tan plenes que han esbotzat l'edifici de l'estat espanyol, que s'ensorra i cau a trossos, deixant surar tota la putrefacció acumulada.

Ha arribat un punt que ja no es dona l'abast.

I tanmateix, res que hom no pogués imaginar. Per alguna cosa l'estat espanyol és l'estat espanyol. I contra la revolució democràtica catalana, Espanya ha llançat el seu exèrcit d'institucions, funcionaris, policies, agents secrets, fiscals i el que faci falta. 

Amb la llibertat d'expressió amenaçada i amb les clavegueres de l'Estat impropi abocant tot el seu suc de manera indiscriminada, ja no es tracta de marxar, sinó de desaparèixer. La lluita per al referèndum d'autodeterminació ja no pot ser sinó a ultrança. Tenim pressa. Ens hi va la llibertat, la democràcia i la llibertat d'expressió.

És evident que aquest és tan sols l'inici del que vindrà. Però d'alguna cosa ens haurà servit: hem conegut tota la fauna animal que es mou en les clavegueres de l’estat impropi i faríem bé de no oblidar aquests dies revolts en els que vam ser tractats com bestiar de les colònies, travessant totes les línies vermelles imaginables i inimaginables.

L'operació Catalunya 2 vindrà amb les lleis de transitorietat i la convocatòria i execució del referèndum. Tot el que s'ha vist fins ara serà, probablement, un joc de nens. Sens dubte, hem d'estar-ne preparats. Però, sobretot, organitzats.


Font: Quim Torra - ​L'Estat és una claveguera | NacióDigital
Quim Torra
Quim Torra, editor. Va treballar d'advocat a una companyia d'assegurances durant 20 anys. Fundador de l'editorial Acontravent. Ha publicat treballs sobre Eugeni Xammar, Montserrat Roig i l'exili català. Va ser director del Born i president d'Òmnium Cultural. El seu darrer llibre: Muriel Casals i la revolució dels somriures. És el director de la Revista de Catalunya. 

A Twitter: @quimtorraipla.

ALTRES ARTICLES D'AQUEST AUTOR
0 comentaris
Subscriure's a: Missatges (Atom)