Foment del Treball ha publicat un document per fer públic el seu rebuig al projecte de llei de referèndum de Catalunya. Segons Foment, l’aprovació de la Llei suposaria «un cop d’Estat jurídic contrari al dret intern i internacional». I encara més, afirma que el projecte de llei del Parlament de Catalunya «no respecta els mínims exigits per les organitzacions internacionals», atès que «només es reconeix el dret de secessió en els processos de descolonització i en els casos de greus vulneracions dels drets humans» i «xoca frontalment amb les recomanacions de la Comissió de Venècia».
El Cercle Català de Negocis considera que tant l’ordenament jurídic internacional com l’ordenament intern avalen la decisió del Parlament de Catalunya. En primer lloc perquè no hi ha cap altre organisme que representi millor la voluntat del catalans que el mateix Parlament de Catalunya. I en segon lloc perquè les eleccions del passat 27S es varen convocar amb un caràcter plebiscitari d’on va resultar una majoria absoluta favorable a la independència de Catalunya i un clar mandat popular que la classe política catalana no pot ignorar.
A més, considerem que el Dret Internacional empara no només l’organització i la celebració d’un referèndum d’independència sinó, fins i tot, la proclamació unilateral d’independència pels representants democràticament elegits pel poble català. Si això no fos possible, cap de les nacions de l’hemisferi occidental s’haguessin pogut independitzar mai, inclosos els Estats Units. És més, el dret a l’autodeterminació no es limita als pobles colonials. Si fos així, cap de les nacions d’Europa central i oriental s’haguessin pogut independitzar. Des del Cercle Català de Negocis volem recordar a Foment Nacional del Treball, que el dret a l’autodeterminació dels pobles emana de la llibertat, que és el primer dels drets humans i que aquest té primacia sobre tota la resta de drets reconeguts pel Dret Internacional.
També volem recordar que el dret a l’autodeterminació dels pobles s’ha articulat de diferents maneres al llarg de la història, no per a limitar-ne o impedir-ne el seu exercici, sinó per a evitar que la negativa dels Estats a reconèixer-lo dins les seves fronteres vulneri la pau i la seguretat internacionals. I això només es pot aconseguir, si el Dret Internacional proporciona instruments i mecanismes que garanteixin el seu exercici de forma democràtica i pacífica, tal com fa Catalunya. Per aquest motiu Woodrow Wilson va recollir el dret a l’autodeterminació el 1918 en els seus famosos catorze punts, sota la figura del principi de les nacionalitats, que va permetre la dissolució dels antics imperis de l’Europa central i oriental. I per aquest motiu l’Assemblea General de les Nacions Unides ha incorporat aquest mateix dret en nombrosos instruments a través dels quals s’ha articulat la descolonització dels territoris d’ultramar de les potències europees.
Per tant, el dret a l’autodeterminació és previ al colonialisme i s’ha aplicat més enllà dels casos de descolonització. De fet, cap dels divuit Estats de recent independència nascuts a Europa en els darrers trenta anys s’incloïa en el supòsit dels pobles colonials. I això no ha estat impediment perquè poguessin exercir el seu dret a l’autodeterminació i a esdevenir Estats independents de forma pactada, com el cas de la dissolució de l’antiga Txecoslovàquia; però també, de forma unilateral i fins i tot contravenint l’ordenament constitucional i la voluntat política de l’Estat predecessor, com els casos de les repúbliques bàltiques i de les repúbliques sorgides de la dissolució de l’antiga URSS i de l’antiga Iugoslàvia, entre molts altres.
En efecte, a més del referèndum, el Dret Internacional reconeix altres mecanismes per a l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles, com la proclamació unilateral; és a dir, la proclamació de la independència sense acord previ amb l’Estat predecessor. El Dret Internacional avala el seu exercici encara que aquest vulneri l’ordenament constitucional de l’Estat predecessor, tal com la pràctica internacional ha anat consolidant des de la proclamació d’independència dels Estats Units d’Amèrica (1776) fins a la independència de Kosovo (2008). De fet, els referèndums i les declaracions unilaterals d’independència són mesures emparades per la legalitat internacional, quan està en joc la supervivència política, social, econòmica i cultural i, sobretot, la dignitat personal i col·lectiva de les persones i dels pobles. Per això, la llibertat i el dret d’autodeterminació són innegociables.
També volem recordar a Foment del Treball que el Dret a l’autodeterminació està recollit en nombrosos instruments com la resolució 1514/XXV de 1960 de l’Assemblea General de les Nacions Unides i els pactes sobres els Drets Civils i Polítics de 1966, ambdós signats i ratificats per l’Estat espanyol en temps de la dictadura franquista. El dret a l’autodeterminació també està incorporat en el Tractat de la Unió Europea (TUE) i forma part de l’ordenament jurídic espanyol des del moment en el qual tant el TUE com la mateixa Constitució espanyola reconeixen la primacia del Dret Internacional sobre l’ordenament intern.
Donada la barroera interpretació del Dret Internacional per part dels seus «experts», el Cercle Català de Negocis insta a Foment del Treball a fonamentar els seus «informes jurídics» en la producció normativa dels organismes internacionals, en la pràctica internacional contemporània i en els informes dels experts de les Nacions Unides, que són les màximes autoritats competents pel que fa al dret a l’autodeterminació dels pobles. En aquest sentit els instem a consultar l’informe presentat davant l’Assemblea General de les Nacions Unides el setembre de 2014, pel relator especial de les Nacions Unides pels Drets Humans, Alfred-Maurice de Zayas. En ell, s’especifica que el referèndum és un dels millors mecanismes per exercir el dret a l’autodeterminació dels pobles de forma pacífica i democràtica. Tanmateix, estableix que no és l’únic instrument aplicable. I en això coincideixen unànimement la doctrina, les resolucions d’organismes internacionals i la pràctica internacional contemporània.
Pel que fa a les declaracions de Foment sobre la Comissió de Venècia hem de dir que semblen un autèntic acudit i mostren un preocupant desconeixement dels experts jurídics de la patronal catalana. Els informes i recomanacions de la Comissió de Venècia sobre l’organització de referèndums i de conteses electorals són un recull no vinculant de bones pràctiques. Estan adreçades als Estats i no a les regions secessionistes, contràriament a les pretensions de Foment; perquè els Estats són subjectes de Dret Internacional i, per tant, estan obligats a respectar i a promoure l’exercici dels Drets Humans en els seus respectius territoris. Per aquest motiu, Canadà, Dinamarca i el Regne Unit han seguit les seves recomanacions en relació al Quebec, Groenlàndia, Escòcia i Gibraltar. En el cas de Catalunya les recomanacions de la Comissió de Venècia sobre les garanties jurídiques aplicables en la celebració d’un referèndum d’independència vinculen a l’Estat espanyol, no a les autoritats catalanes. I malgrat tot, el govern central sembla disposat a impedir-les emprant tots els instruments que tingui al seu abast. Fins a quin punt Foment del Treball està disposada a justificar les accions de l’Estat espanyol per evitar la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya? Per a nosaltres, Foment del Treball serà corresponsable de les mesures excepcionals que apliqui l’Estat espanyol a Catalunya mentre les avali i les justifiqui, incloent-hi aquelles que puguin violar la integritat de les persones físiques.
Des del Cercle Català de negocis voldríem recordar a Foment del Treball que nosaltres no volem la secessió de Catalunya ni respecte d’Espanya ni respecte de cap altre Estat. Voler-ho seria tant com reconèixer que formem part de l’Estat espanyol ancestralment, de forma natural i per voluntat pròpia. Nosaltres volem la dissolució de l’Estat espanyol i de la seva Corona, així com la restitució de la nostra sobirania i la reunificació nacional de Catalunya; simplement, perquè el principi d’igualtat sobirana, reconegut en la Carta de les Nacions Unides, impedeix l’annexió forçosa i el dret de conquesta, com la promoguda pels Borbons mitjançant els Decrets de Nova Planta, com a forma d’adquisició de la sobirania territorial. L’annexió forçosa és un il·lícit internacional que no prescriu mai. I per tant, la restitució de la nostra sobirania és un deute històric de la comunitat internacional amb Catalunya que farem valer el pròxim 1 d’octubre.
A Foment, només ens queda dir-los que mentre algunes entitats patronals catalanes es venen als interessos de l’oligarquia extractiva de Madrid, l’Estat espanyol anul·la l’autogovern de Catalunya i retalla els drets i les llibertats fonamentals en una involució democràtica sense precedents per acabar establint l’estat de setge a Catalunya, mentre les empreses de l’IBEX 35 que representen els lobbys unionistes a Catalunya mantenen més de 900 filials a paradisos fiscals; vet aquí.
Finalment, des del Cercle Català de Negocis instem a totes aquelles empreses, associacions, gremis i patronals vinculades amb Foment a què l’abandonin si no s’hi senten representats; perquè la independència d’un país comença per la independència de les entitats de la seva societat civil.
