Gonzalo Boye
Davant de situacions extraordinàries s'ha de reaccionar, primer, amb serenitat i, després, amb altura de mires. El que ha resolt un sector de la Junta Electoral Central (JEC) estableix un precedent inèdit en la història electoral de l'Estat espanyol i també d'Europa: els caps de llista de la candidatura del president Puigdemont han estat exclosos d'aquesta no per raons jurídiques, sinó polítiques i això no es pot tolerar.
Quan succeeixen aquest tipus d'arbitrarietats absolutament escandaloses cada un és lliure d'actuar com millor consideri però, com sempre he dit, en matèria de drets humans i civils l'equidistància és complicitat i, pel que fa a la meva persona, mai no em faré còmplice de tals abusos.
La decisió de la JEC és una injustícia que, en primer lloc, afecta el dret de sufragi passiu del president Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín, però també, i amb la mateixa gravetat, el dret de tots els catalans i espanyols a votar lliurement a qui considerin oportú. Es diu pluralisme democràtic i afecta els drets de tots perquè estem davant d'unes eleccions que són en circumscripció única.
No existeix cap impediment legal perquè els tres es presentin a les eleccions com no el va existir perquè Lluís Puig es presentés a les passades generals ni Clara Ponsatí es presenti a les pròximes municipals, ni tots ells, que es van presentar a les del 21-D; no havent-hi impediment legal, és evident que es tracta d'una decisió arbitrària, aberrant i políticament motivada que, a més, s'ha notificat als meus defensats a l'últim moment i amb la intenció d'impedir que ni tan sols la llista que ells encapçalen no es pogués presentar.
L'objectiu era silenciar una part important dels electors catalans amb els quals es pot estar o no d'acord; el que cap demòcrata no pot tolerar és que a aquest o a qualsevol altre sector de la societat, sigui més o menys ampli, se li impedeixi tenir una llista electoral que els representi i a la qual vulguin votar. La cosa ja no va de gustos polítics ni d'ideologia, sinó de democràcia.
Des que vaig assumir la defensa dels exiliats res no ha estat senzill, però tot s'ha fet des del més absolut convenciment de ser en el costat correcte de la història. I continuo pensant-ho; els esdeveniments i la forma arbitrària i il·legal d'actuar de la JEC, que en això no està sola, obliguen a portar la defensa fins a les seves últimes conseqüències, com no podia ser d'una altra forma, i, sobretot, assumint els costos personals i professionals que siguin necessaris.
Els drets humans i també els civils i polítics no són patrimoni de l'esquerra sinó del conjunt de la societat i la seva defensa és obligació de tots. No existirà una societat igualitària, justa i democràtica si tots els que la componem no podem sentir-nos-en part i a tots se'ns reconeixen i garanteixen aquests drets i, per tant, mai, no es podrà exigir carnet ni certificat ideològic per reclamar i protegir els drets fonamentals d'aquells a qui se'ls pretengui vulnerar.
No ens confonguem, aquí la cosa ni va de candidats ni va de partits, simplement va de democràcia sí o democràcia no
A molts els haurà sorprès la meva decisió, però crec que si analitzen el que hem fet i defensat aquest últim any i mig sabran que amb els meus defensats, a qui també represento provisionalment a la llista electoral, m'uneix el compromís en la defensa dels drets humans, dels drets civils i polítics i del dret de tots a decidir, que en dret internacional i en paraules del Tribunal Europeu de Drets Humans, es denomina "dret d'autodeterminació". Igualment, ens uneix la creença que el millor sistema polític és el democràtic i en el marc d'una república.
Quan es donen cops des de l'Estat o cops d'estat, un sempre ha de saber en quin costat posar-se i els qui estimem la llibertat, la democràcia i els drets fonamentals no podem tenir dubtes sobre quin és aquest costat; tampoc no podem, o no hauríem de, guardar silenci perquè en moments com aquest els silencis són complicitats.
No ens confonguem, aquí la cosa ni va de candidats ni va de partits, simplement va de democràcia sí o democràcia no i, davant d'aquest desafiament de la JEC, cadascú haurà de fer examen de consciència i decidir on vol estar. La resolució de la JEC acoca les pròximes eleccions europees a un marc referendari on no caben ni tacticismes ni partidismes.
La llista que encapçalen el president Puigdemont i els consellers Ponsatí i Comín, la defensa dels quals tinc encomanada i a qui provisionalment substitueixo, és la candidatura represaliada per la JEC en aquestes eleccions i, amb independència la proximitat o llunyania ideològica, sabent qui són les víctimes, tots podem saber on posicionar-nos i a qui donar suport.
En el fons, arribats a aquest punt del conflicte i parafrasejant Hannah Arendt, aquí el que cal determinar és si estem a favor o en contra del "dret a tenir drets" i si la categorització esmentada és també aplicable al president Puigdemont i els seus consellers o no i, qualsevol altre debat no només és desenfocat sinó que, a més, ens condueix a la complicitat amb aquells que, en defensa de la indissoluble unitat de la nació espanyola, estan disposats a carregar-se fins al que diuen defensar.
Els drets humans, els drets civils i polítics i el dret a tenir drets ni tenen bandera ni partit ni ideologia, simplement són. Vostè decideix, jo ja ho he fet.
