traducció - translate - traducción

dijous, 28 de març del 2019

Llaços grocs, espai públic i Tácitor | Iu Forn

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

El tinent coronel de la Guàrdia Civil menteix sobre el seu compte de Twitter i parla d’una insurrecció a Catalunya que no pot provar

Resultat d'imatges de llaços grocs

Iu Forn

Fins que van arribar els llaços grocs, ningú s'havia plantejat mai el debat sobre l'ús polític o reivindicatiu de l'espai públic. Es veu que fins llavors ningú mai de la vida s'havia ofès per cap missatge present als carrers o a les institucions. Llaços grocs, “con vosotros empezó todo”.

La llàstima és que com que el debat de veritat no era sobre l'ús de l'espai públic sinó que aquesta era l'excusa per prohibir certes expressions de protesta que molestaven i per fer electoralisme low cost, hem perdut l'oportunitat d'obrir una gran discussió sobre els límits de la llibertat d'expressió, la pèrdua de drets civils i que és i que no és espai públic.

Si em permet, llenço algunes preguntes relacionades amb això i que van més enllà dels llaços: ¿Twitter o Facebook també són espai públic? ¿Un servidor públic amb responsabilitats que poden afectar la privació de llibertat dels altres, deixa de ser-ho quan utilitza les xarxes socials? ¿On acaba la llibertat d'expressió d'un responsable dels cossos de seguretat que públicament, ja sigui amb el seu nom real o anònimament, valora fets o qualifica persones que està investigant? ¿Algú amb responsabilitats judicials  ha de poder fer valoracions polítiques públicament, ja sigui donant la cara, ja sigui de forma anònima?

Baixem ara al detall de casos concrets. Per exemple Tàcito. S’acusa Daniel Baena, el tinent coronel de la guàrdia civil que va elaborar els informes amb els quals el jutge Llarena va construir la causa contra l’1-O, d'usar aquest pseudònim associat al compte de twitter @nmaquiavelo1984. Des d'allà, de forma anònima, es van escriure “Ponga las urnas en el suelo. Lentamente. Las manos detrás de la cabeza. Sin movimientos bruscos. Gire”. I quan Carles Puigdemont va exiliar-se a Bèlgica va publicar-se que era una “actuaciónpropia de estructuras de crimen organizado al saberse investigadas”. I també des d'aquí van dedicar als Mossos un “Como siempre: pobres Mossos, igual Guardia Civil o Policía han hecho “algo” para ganarse la confianza de Jueces y Fiscales #JoNoSocSegador”. S'ha de permetre investigar si aquest compte el gestionava el senyor Baena, com ell mateix va reconèixer en una conversa telefònica al periodista Carlo Enrique Bayo? És important saber si és el senyor Baena qui opina això aprofitant l'anonimat? I si es demostrés que això ho va escriure ell, té dret a usar l'espai públic per ofendre persones a qui investiga, que han acabat a la presó i que poden ser condemnades a molts anys de presó?  

O tenim el cas del fiscal Jorge Armando Bermúdez González, que ha tingut diversos enfrontaments amb polítics en exercici. Un va ser amb el senador d’EH Bildu Jon Iñarritu just quan va començar el judici al Suprem:

IÑARRITU 1

¿És censurable que un fiscal, servidor públic que defensa els interessos del comú de la ciutadania als tribunals, utilitzi l'espai públic per insultar representants triats per la ciutadania?
I, ¿és censurable que quan se li obre un expedient celebri el posterior arxiu tornant a insultar la mateixa persona i defensant que els servidors de l'Estat han de poder manifestar el que els vingui de gust?

IÑARRITU 2

I és condemnable que el senyor Jorge Armando Bermúdez González usés anys enrere aquest mateix compte, llavors anònimament, insultant ciutadans per la seva ideologia?

IÑARRITU 3

El fiscal Jorge Armando Bermúdez González, expert en delictes informàtic i que actualment exerceix a Gipuzkoa, en la seva vida pública sempre és fiscal o hi ha moments en que és ciutadà i llavors pot insultar a qui vulgui?

IÑARRITU 4

L'espai públic és només el balcó d'una institució o ho és tot, inclòs l'espai públic virtual? Què vulnera més drets, un llaç groc o un insult a un representant públic? Què ofèn més? Què és més condemnable?

Un debat que seria interessant fer si la cosa anés de veritat d'espai públic. Però com que la cosa no va d'això, seguirem parlant de llaços. Grocs. I blancs.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dimarts, 26 de març del 2019

El que vindrà pot ser pitjor? Pitjor que què? | Marta Rojals

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Mentre la dreta i l'esquerra li feien el passadís contra l'independentisme, Vox ha aprofitat per a colar-se'ls fins al menjador»



Mesos enrere, en aquesta mateixa columna, miràvem cap a l’estat espanyol i dèiem que no ens feia por Vox. Era quan els mitjans de comunicació més seguits del regne encara no havien esdevingut plataformes de llançament, emblanquiment i/o legitimació de la ultradreta, un cas insòlit en qualsevol democràcia que se’n vulgui dir. Doncs ara que ja la tenen llançada i situada al centre del debat polític, des d’aquestes ratlles continuem dient la mateixa cosa: de Vox, com a Vox-Vox, gens de por.

Ens hem d’explicar, per descomptat, i hi ha moltes maneres de fer-ho, però la meua preferida parteix d’un exemple aclaridor. El pesco d’un article antic d’Enric Juliana al diari del Conde, perquè no sigui dit, i fa així:

‘Hi va haver un temps que el Partido Socialista Obrero Español assenyalava amb el dit l’autodeterminació dels pobles i aixecava el polze. […] Parlem seriosament: dret d’autodeterminació de les nacionalitats d’Espanya. Aquest era un dels punts centrals del programa del PSOE renovat el 1974. Clar, precís i contundent. Tan contundent que va estar a punt de proclamar l’autodeterminació per a tots.’

I aquí ve la segona part: la por, la por-por, és saber que d’aquesta realitat embrionària hem anat a parar a l’actualitat dels socialistes del 155, o haver de sentir vells tòtems d’esquerres que et neguen en democràcia els drets que et reconeixien en dictadura, o haver de veure el dia que un alcaldable progressista de Barcelona et compararia la CUP i Vox.

Per a arribar a aquest nivell d’involució, no ha calgut cap partit explícit d’ultradreta i ni l’han trobat a faltar. Per a suspendre l’autogovern dels catalans, per a traspassar aquesta línia fúcsia de tan vermella, el trio del 155 se les va compondre perfectament sense cap esperó falangista passat de voltes. Els llestos ja ho sabien, els altres ho hem anat descobrint en temps real: Espanya es troba com peix dins de l’aigua amb la vulneració de drets, comodíssima exercint la repressió contra els qui han gosat posar a prova les febles costures de la seua disfressa democràtica. A la mínima que un parlament l’ha desafiat amb més democràcia, la seua re-acció mediàtica, política, judicial, econòmica, cultural fins i tot, ha demostrat una unitat d’acció de coreografia coreana. Si no fos pel paperot de les esquerres, girades com un mitjó, qualsevol diria que ho tenien assajat i tot.

Per tant, no ha calgut cap Vox, al regne de Felipe VI, per a tornar a veure suspesos els drets de llibertat d’expressió, de reunió, de pensament, de moviment d’opositors. No ha calgut cap Vox per a tornar a tenir dissidents exiliats i privats de llibertat, ni perquè una junta electoral prohibís a una televisió pública de referir-se als presos polítics com a ‘presos polítics’. No cal cap Vox ni al judici contra l’independentisme, mira què et dic, perquè amb prou feines és un actor redundant de les acusacions de la fiscalia i l’advocacia de l’estat. Com tampoc no ha calgut cap Vox perquè observadors independents dels drets humans s’hi arromanguessin i s’esparveressin amb els seus dèficits democràtics.

És clar que aquests dèficits són exageracions per a qui no se sent afectat ni concernit per la cara B de l’estat. Sou uns victimistes –ens hem de sentir dir els independentistes–, si fins i tot us deixem manifestar a Madrid pels vostres represaliats, que amb Franco ja els haurien pelat. I així ha estat que, mentre no ens els pelava ningú, tot un detall en democràcia, Vox ha aprofitat que la dreta i l’esquerra li feien el passadís contra l’independentisme per a colar-se’ls fins al menjador. I ara tot són plors fraternals, que ve el llop, que ve el llop de Vox. Que allò que ens espera, si no els ajudem amb això seu, serà pitjor. I des d’aquesta humil columna ens demanem, de bona fe: pitjor que què? Per a dos milions de veïns vostres, pitjor ja ho era abans de Vox. Pitjor és ara.

Per a molts catalans, la línia vermella (fúcsia!) d’allò que és intolerable en democràcia ja es va travessar fa anys, amb la sentència de l’estatut. Per tant, allò que no pot fer Vox ara, ni li pensem consentir, és que ens alteri els sentits fins a tal punt que faci bons els abusos dels altres. Estaríem arreglats si haguéssim de reconsiderar els nostres drets i valors a la baixa perquè els repressors que vénen prometen ser pitjors que els anteriors. No s’admetria en cap altra lluita social, aquesta revisió, com hi ha món. Per il·lustrar-ho d’una pinzellada: com a feminista i indissociablement independentista, Vox no m’amenaça més que no m’hagi amenaçat, ja, el tripartit ‘demòcrata’ del 155.

En resum i per anar acabant: d’acord que els independentistes no hem necessitat cap Vox per a saber que a naltros, a diferència dels súbdits obedients, no ens tocaven per llei les garanties d’una democràcia plena. En canvi, sembla que Vox sí que és necessari per al tripartit del 155, perquè els permet de crear la il·lusió –dins i fora-fronteres– de córrer un seient menys cap a la dreta d’on s’havien situat desacomplexadament.

En tot cas, des del punt de vista de l’independentisme, un partit vingut per a dividir la dreta espanyolista no seria pas problema nostre. El nostre problema, un altre de molts, és que aquest ‘que ve Vox’ hagi calat fins al punt de fer-nos renunciar a tot allò que teníem avançat, només per posar-nos al nivell de la por dels altres. I que l’amenaça del ‘serà pitjor’ ens convenci finalment que sí, que som i hem estat uns exagerats, que la repressió actual és pura democràcia comparat amb el que ens espera si no tornem a fer bondat. I què voleu que us digui, no cal repetir-ho més: quan només pots triar entre pitjor i encara pitjor, és que pitjor ja ho és ara.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

dilluns, 25 de març del 2019

«La sentència ja està decidida, serà d'entre 8 i 12 anys de presó»

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Entrevista a Jaume Alonso Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont i cap de llista per Girona de JxCat

Resultat d'imatges de «La sentència ja està decidida, serà d'entre 8 i 12 anys de presó»


Té algun altre client o viu només d'en Puigdemont?
Naturalment que tinc altres clients. Tinc un equip molt bo, que em fa part de la feina. Si no, no podria.
Al judici del Suprem, l'objectiu és aconseguir que el tribunal i la gent creguin que aquí no va passar res?
L'objectiu seria que els absolguessin, perquè no han fet res. Ho seria en un judici normal, però això és un judici polític. I molt em temo que la sentència ja està decidida. Encara no escrita, però sí decidida. I en ser un judici polític, tan important és el que passi a la sala com a l'opinió pública. A més, s'han de generar dubtes als membres del tribunal que no fan seguidisme a en Marchena, i s'han d'assentar les bases per a un recurs a Estrasburg.
S'han de fer quedar com uns farsants que no van fer res, a canvi que surtin en llibertat.
No es tracta que quedin com a farsants, es tracta que un Estat té tot el poder del món per fer el que vulgui. El judici és una operació de càstig a la dissidència. Perdrem el judici, però guanyarem la república.
Molt optimista, el veig.
Optimista tampoc, perquè pel camí patirem molt. La repressió s'incrementarà, però això és imparable.
Ja que considera que la sentència està decidida, quina diria que serà?
Més o menys a la meitat del que demana la fiscalia. No seran condemnats per rebel·lió sinó per conspiració per a la rebel·lió. Una condemna d'entre 8 i 12 anys de presó.
I després, indult?
Nosaltres no el demanarem.
Qui és aquest «nosaltres»?
Em refereixo al conjunt dels acusats. Treballem conjuntament, més del que sembla.
Creu en la justícia espanyola?
Els jutges són humans, i per tant imperfectes, amb les seves fílies i fòbies, s'equivoquen, etc. Però en aquesta causa va molt més enllà, perquè està polititzada, amb jutges que no són imparcials.
Existeix el dret a l'autodeterminació?
El tenim, però en dret internacional, si no tens la força per imposar-lo, tenir un dret no serveix de res.
Quant temps calcula que s'haurà d'estar a l'estranger el seu client principal?
Fins que siguem república.
Cuán largo me lo fiáis, que deia aquell.
Primer tenim la carta de si surt eurodiputat. Veurem què diu el tribunal de justícia de Luxemburg. Hi ha partit. A banda, ja li he dit que la república és imparable.
Ho diu seriosament?
La gent ha desconnectat. Algunes enquestes situen l'independentisme en un 52% dels catalans, i això anirà a més. Quan hi hagi una majoria clara no ho impedirà ni l'exèrcit ni res.
I això per a quan està previst?
Abans que es resolgui el recurs sobre aquest judici, que presentarem a Estrasburg, serem república. El recurs es resoldrà en 6-8 anys.
També van dir 18 mesos...
Jo, no. Jo no hi era.
Canviem de tema: quins mèrits tenia vostè, per ser candidat per Girona?
Cap. Jo no tinc mèrits per ser candidat d'enlloc, jo soc advocat i m'he trobat aquí. No he militat mai enlloc, ni coneixia en Puigdemont quan el 2017 em van trucar de la Generalitat per si estava disposat a defensar el govern.
Com a advocat professional, també hauria acceptat si l'haguessin trucat per acusar el govern en lloc de defensar-lo?
No. No hauria acceptat fer una cosa en què no crec. Però la proposta va ser merament tècnica, jo no tenia res a veure amb cap partit. Mai no m'havia plantejat entrar en política, de fet quan em van dir de ser candidat, primer vaig respondre que a mi no se m'havia perdut res a Madrid. Em va convèncer en Llach, en un viatge en cotxe a Bilbao que fèiem ell, en Roures i jo.
Però la seva relació amb Girona és d'estiueg a l'Estartit
No només. El meu avi va ser alcalde de Lloret per ERC. I em vaig casar amb una noia de Torroella de Montgrí.
La seva va ser una tria a dit, res de primàries.
És que aquí s'ha creat un personatge, és al·lucinant. Va ser començar a sortir al programa d'en Grasset a TV3 i ja porto més de 140 bolos per diferents pobles parlant del procés. Centenars de persones, al vespre, per escoltar un advocat no ho entenc. Llavors es va pensar que s'hauria d'aprofitar electoralment aquest ganxo que puc tenir. No, no va haver-hi primàries. La primera idea era que anés de candidat a les europees.
Havia votat mai Convergència?
Sí, i també d'altres opcions.
A Madrid hi anirà a treballar pel territori o a fer república?
Dependrà de com quedi el mapa polític. Si queda un tripartit de dretes o un bipartit PSOE-Cs, que són els riscos que hem d'intentar evitar, no sé què hi anirem a fer, estarem venuts. Si el mapa ens ho permet, anirem a fer política. Això s'ha de solucionar. Jo els repetiré les vegades que calgui: «Posin-s'hi com vulguin, però Catalunya serà independent». Millor que en parlem i ho comencin a pair.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

diumenge, 24 de març del 2019

El franquisme i l’independentisme | Joe Brew

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

L'analista Joe Brew demostra amb dades que les declaracions de José Antonio Montano sobre el paral·lelisme d'independentisme i franquisme són falses: l'independentisme és el moviment 'menys franquista'


Els sobiranistes catalans són acusats de ser moltes coses: de dretes (quantitativament fals), de xenòfobs (quantitativament fals), de violents (quantitativament fals), de minoritaris (tampoc no és cert), etc.

Però no havia sentit mai ningú que acusés el moviment sobiranista de ‘franquista’. Fins aquesta setmana.

En una entrevista publicada el 18 de març, José Antonio Montano va dir: ‘La cosa més semblant al franquisme […] és el nacionalisme català.’ Després de llegir aquesta comparació, pensava en possibles anàlisis per a confirmar o refusar –amb dades– la relació independentisme-franquisme que suggereix el senyor Montano. Els independentistes són franquistes?

Quines dades podria analitzar? D’una banda, algunes actituds de Generalísimo són notòries –el catolicisme, l’aversió al comunisme, l’obsessió amb la lleialtat i l’autoritat… Potser podria trobar dades sobre aquests temes. Cercant-ho, vaig trobar una cosa molt millor: dades sobre la valoració del franquisme mateix. Específicament, una pregunta preciosa que es va fer al Baròmetre d’Opinió Política (BOP) en la tercera onada del 2018 a 1.500 catalans.

La qüestió formulada és: ‘Per a vostè, l’etapa del franquisme ha suposat a la història de Catalunya, en conjunt, un període positiu, negatiu o va tenir coses positives i negatives?’
Quina pregunta més perfecta! Quina manera millor de provar la hipòtesi de Montano (‘l’independentisme és com el franquisme’)! Gràcies a aquesta qüestió, podrem veure exactament què en pensen els catalans (independentistes i no), de Franco!
Fem-ho.
Mètodes
Vaig descarregar les dades ‘crues’ de la 3a onada del BOP del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquesta enquesta, administrada per Opinòmetre SL, fa servir tècniques de mostratge rigoroses perquè la mostra final representi bé Catalunya. A més, a diferència de moltes enquestes que es publiquen sovint en alguns mitjans, el BOP és presencial (i això evita el biaix de les enquestes telefòniques) i restringit als catalans amb ciutadania espanyola (per tant, reflecteix força bé els resultats electorals reconeguts per l’estat espanyol). De les 1.500 enquestes, 1.409 van donar una resposta a la pregunta sobre el franquisme i 1.355 van respondre a la pregunta sobre la independència. Vaig examinar les associacions entre les valoracions del franquisme i les opinions sobre la independència de Catalunya, a més dels partits polítics dels enquestats i la seva opinió sobre la constitució espanyola.

Tot el codi i les dades d’aquesta anàlisi són disponibles a:
RESULTATS
Valoració del franquisme a Catalunya
El gràfic següent mostra quina valoració fan els catalans sobre el franquisme.


És a dir, 3 catalans de cada 4 diuen que el franquisme va ser un període negatiu per a la història de Catalunya. I aquest altre 25%? Qui són? Són independentistes (si el senyor Montano té raó, ho han de ser)? Mirem-ho.
Franquisme i independentisme
El gràfic següent mostra tres grups: els qui diuen que el franquisme va ser negatiu per a Catalunya (a l’esquerra), els qui diuen que ‘va tenir coses negatives i positives’, i els qui diuen que va ser positiu (a la dreta). Dins de cada grup, es mostra el perfil independentista (alçària de les barres).


La gran majoria dels catalans que diuen que el franquisme va ser negatiu són independentistes (59,7%). I la gran majoria dels qui diuen que el franquisme va ser positiu són unionistes (91,6%).

Mirem les dades d’una altra manera. En lloc de demanar-nos quin percentatge dels franquistes catalans són independentistes (8,4%), mirem quin percentatge dels independentistes són franquistes.

El gràfic següent mostra la valoració del franquisme per als catalans independentistes (a l’esquerra) i unionistes (a la dreta). Les diferències són remarcables.


El 88,2% dels independentistes diuen que el franquisme va ser negatiu per a Catalunya. Entre unionistes, una mica més de la meitat (54,9%) també ho diu.
Per partits
Mirem les valoracions del franquisme per partits:


Entre els partits més espanyolistes (el PP i Ciutadans), el percentatge de gent que diu que el franquisme va ser negatiu és minoritari (25,8% en el PP i 35,1% en Ciutadans). En aquests partits, la majoria diu que el franquisme va ser positiu o va tenir coses positives i negatives.

Els socialistes catalans valoren el franquisme de manera més negativa que els del PP i Cs, tot i que més de 2 socialistes de cada 3 no fan una valoració exclusivament negativa del franquisme. Els partits sobiranistes són els més antifranquistes.
El franquisme i la constitució espanyola
És interessant també de veure la relació entre les actituds franquistes i la valoració de la constitució espanyola. Afortunadament, com que el BOP fa públiques les dades, podem fer aquesta anàlisi. El gràfic següent mostra el suport a la constitució espanyola (si hom hi votaria a favor o en contra en cas que es tornés a sotmetre a referèndum avui), segons la valoració del franquisme (eix X).


L’associació entre la valoració positiva del franquisme i el suport a la constitució espanyola és força clara. En un referèndum avui sobre la constitució espanyola, a Catalunya el sí tan sols obtindria majoria en el sector (petit) de la població que diu que el franquisme va ser positiu. En el sector ambigu (que pensa que el franquisme va tenir coses negatives i positives), probablement, guanyaria el no però dependria com votessin els NS/NC. I en el sector que valora de manera negativa el franquisme, el no a la constitució guanyaria de manera clara: en aquest grup, menys del 13% hi votaria que sí.
Conclusió
Els catalans franquistes són majoritàriament unionistes (91,6%). I els independentistes catalans rebutgen el franquisme de manera gairebé unànime (88,2%). En canvi, els catalans unionistes fan una valoració del franquisme molt més ambigua (el 45% diu que va ser positiu o que va tenir coses positives). Llevat que Montano tingui una font de dades que ignoro, sembla que va errar quan va dir que l’independentisme català era ‘semblant’ al franquisme.
Reflexió personal
Personalment, no m’agrada parlar de Franco. La seva omnipresència en la política espanyola i catalana em molesta. N’estic tip.

Però mentre en alguns partits polítics el rebuig al feixisme sigui minoritari i la majoria cregui que el franquisme ‘va tenir coses positives’ (PP i Cs), cal parlar-ne, tant si ens agrada com si no. El feixisme desapareixerà quan es canviïn les actituds, no quan s’hagi acabat de parlar-ne. I per canviar les actituds, s’ha de treballar per comprendre-les. Afortunadament, més enllà de les opinions, hi ha dades.

Agraeixo al senyor Montano d’haver començat la conversa sobre la relació entre l’independentisme i el franquisme, i el convido a continuar-la amb aquestes dades, les objectives, a la mà.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial